Marc Artigau: “Reivindico el dret a equivocar-nos, és el que ens ajuda a créixer”

796
Marc Artigau
Marc Artigau

Jo era el món (Destino) és la darrera novel·la de Marc Artigau. L’escriptor i dramaturg, jurat del Premi Vila de Martorell, l’ha presentat avui a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural. Una història sobre la desaparició misteriosa de l’Ariadna en un poble anomenat Arveda, desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla. L’acte ha estat presentat per Josefina Lladó, amb la presència del regidor de Cultura, Andreu González.

L’Ariadna, una noia de 17 anys desapareix del poble d’Arveda, cap a l’any 2000, deixant una nota al seu pare: “No pateixis, seran uns dies preciosos, i vull entendre moltes coses de mi, del que em fa falta, del que sento. Necessito saber què tinc aquí a dins, perquè a vegades em perdo. Sé que ho pots entendre”.

Malgrat els intents de la família per trobar-la, la jove no tornarà. L’Ariadna coneixerà una dona que la introdueix en una comunitat que es dedica a la meditació liderada pel gurú Ezequiel. Anys més tard, la desapareguda enviarà un missatge a la seva amiga, a través de les xarxes socials, demanant-li de parlar amb ella.

El llibre “comença amb l’Ariadna que decideix marxar del poble perquè creu que Arveda se li queda petit i vol engolir món, d’aquí el títol. Explica el periple de l’Ariadna, del seu pare Genís, que dedica tota la seva vida a buscar-la, i de l’Ester, l’amiga que, 18 anys més tard, rebrà un missatge a Instagram de l’Ariadna. A partir d’aquestes tres mirades sobre un mateix fet anem reconstruint la història”, desvetlla Artigau.

Marc Artigau, autor

La novel·la reflexiona sobre el dret que tenen tots els qui estimen a fugir, sobre com assumim les absències i la capacitat per creure en allò que ens funciona per tal de sobreviure. També tracta la vulnerabilitat en tots els seus personatges i com un fet que pot ser insignificant en la vida d’algú altre, ens pot fer capgirar-ho tot.

Artigau reivindica “el dret a equivocar-nos” i assegura que “en un món sense xarxes socials ens podíem equivocar i no passava res, però ara estem molt més exposats. Dono gràcies de no haver tingut xarxes socials d’adolescent. Ara sí que les tinc, però puc entendre millor com funcionen. Ara, els adolescents han d’estar preparats, saber a què s’exposen, quin missatge donen, a qui arriben, què els poden dir…Reivindico el poder passar desapercebuts, tenir mals dies, cometre errors, que és el ens ajuda a créixer”.

Marc Artigau, autor

Marc Artigau (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2008 va publicar l’obra Ushuaïa, guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt d’aquell mateix any, un guardó que revalidà l’any posterior amb Les sense ànima. El 2007 va guanyar el X Premi Boira de Teatre amb Els gorgs. Entre les obres teatrals que ha estrenat hi ha Ushuaïa, T’estimem tant, Grace, A una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua o Caïm i Abel.

Quant al camp de la poesia, ha publicat poemaris com ara Vermella, reconeguda amb el Premi Martí Dot el 2007 o Escuma negra, XXVII Premi de Poesia de les lletres catalanes del Vallès Oriental. El 2011, amb Desterrats, s’imposa al certamen literari Pepe Ribelles Vila de Puçol.

Des de la temporada 2015-2016, col·labora en El món a RAC 1. El 2019 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la La vigília.