Maria Walias deixa la presidència de l’Esplai de Buenos Aires després de més de 15 anys

1641
Maria Walias. Dia Internacional Gent Gran

Maria Walias deixa la presidència de l’Esplai d’Avis de Buenos Aires després de més de 15 anys. Ha estat un dels pilars d’aquest equipament municipal per a la gent gran, tot adaptant-se als temps i als usuaris, sempre renovant les activitats i els tallers que s’hi han ofert per fer de l’Esplai un lloc de trobada i caliu. Des del seu càrrec ha promogut, entre d’altres, classes de manualitats, tallers de memòria i noves tecnologies, música en viu, ball, sopars i dinars a la fresca, jocs de taula i esdeveniments espacials per a les dates assenyalades com la Setmana de la Gent Gran, Nadal, Festa del Roser, Sant Pere o l’aniversari de l’Esplai.

Walias s’acomiada perquè bona part dels membres de la seva junta han mort aquest darrer any, principalment a causa de la pandèmia, i també per altres motius personals que ens ha volgut explicar als micròfons de Ràdio Martorell. A partir del mes de febrer és previst que l’Esplai d’Avis de Buenos Aires dugui a terme una assemblea de socis per triar la nova junta, retre comptes de les activitats i gestió de les mateixes, així com per recollir noves idees i suggeriments per tal de millora-ne en el funcionament.

Com ha estat el procés de deixar la presidència de l’Esplai d’Avis de Buenos Aires?

Han estat moltes coses, però la base principal és que érem sis persones a la junta i en dos mesos van desaparèixer tots els companys, quedant-me sola. A més, també es va ajuntar amb la malaltia i mort de la meva filla. Va arribar un moment que estava molt desanimada i no volia continuar més en el càrrec. He estat més de 15 anys com a presidenta i al llarg d’aquest temps s’han fet moltes coses: cançons de revista, sarsueles, viatges, sortides, sopars a la fresca, torneigs de dòmino i petanca…Tot són etapes i tot canvia.

Com va arribar a ser presidenta?

Tot va començar en el moment en què el meu marit anava a l’Esplai a les tardes a jugar als escacs i al dòmino. Un dia em va convèncer d’anar amb ell i allà em van oferir d’entrar a la junta perquè els hi faltava una persona. Primer vaig entrar de col·laboradora i desprès ja van venir la resta d’etapes.

Com han canviat les activitats al llarg d’aquests anys?

Han canviat totalment. Abans, molts matrimonis venien a ballar els diumenges, però ara això ha canviat. Ara es fa més ball en línia, activitats relacionades amb la informàtica i les noves tecnologies…És molt diferent a etapes anteriors. La meva era més casolana, més del caliu de la gent.

A mans de qui queda ara l’Esplai?

Al febrer faran una assemblea i suposo que convocaran eleccions, com va ser amb el meu cas. M’han demanat que, encara que jo em desvinculi, vingui a l’assemblea com a representat de l’Esplai durant tots aquests anys.

Com ha estat la convivència amb l’Esplai de Gent Gran de La Vila?

Sempre ha estat molt bona. Jo tinc molta amistat amb el Víctor Pujol i la seva dona i són dues persones encantadores. Sempre m’han convidat al concert jardí que ofereixen, tant al principi amb el meu marit com ara també ja de vídua.

Tanca aquesta etapa com a presidenta amb un bon record?

Jo crec que ho fet bé durant tots aquests anys. Sempre he tingut bona relació amb els usuaris, però hi ha persones a les quals potser no he agradat tant. També crec que he ensenyat a molta gent a comportar-se, ja que amb crits i discussions no s’arriba enlloc.