Melcior Comes ficciona casos reals de corrupció empresarial a ‘Tots els mecanismes’

298

L’escriptor balear Melcior Comes ha passat aquesta tarda per l’Enrajolada Casa-Museu Santacana per presentar la novel·la Tots els mecanismes (Proa). Una obra en la que l’autor s’insereix en un món de corrupció i de trames entre dues famílies d’empresaris, inspirant-se en alguns casos reals. Arriba després del gran èxit que va aconseguir amb Sobre la terra impura (2018), Premi Crítica Serra d’Or de novel·la; Premi Joan Crexells de Narrativa i finalista del Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l’Any.

L’acte l’ha organitzat la Biblioteca Martorell i Òmnium Cultural Pla de Montserrat, i l’ha presentat l’escriptor martorellenc Jesús Lana. Els ha acompanyat a l’escenari el regidor de Cultura, Andreu González, i com a preludi s’ha servit un tast de cava a càrrec del Celler Jaume Giró i Giró.

Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Aquesta nova creació literària aborda la compra fraudulenta d’uns terrenys i desferma el conflicte entre dues famílies: els Torrus i els Súbac. Una novel·la de fills i pares, de lleialtats canviants, de fracassos, cavalls i boxadors; una tragèdia visceral amb tocs de comèdia negra, amb múltiples veus i diversos materials narratius, ha explicat en una entrevista a Ràdio Martorell.

Melcior, a la novel·la ens capbussem en la història de dues famílies: els Torrus, que són empresaris barcelonins propietaris d’una immobiliària, i els Súboc, empresaris mallorquins vinculats al món del turisme. Aquesta base és realitat o és pura ficció?

Moltes de les coses que apareixen a la novel·la són fetes a partir de casos reals. Com a excusa argumental, un cas de corrupció real, d’una immobiliària barcelonina que volia adquirir uns grans terrenys a Ciutat de Palma per construir-hi un gran complex de pisos de luxe, i que per a l’adjudicació utilitzava tots els mecanismes de la corrupció que se li van acudir. Tot això d’excusa argumental per parlar d’aquestes dues famílies, d’aquestes dues empreses, d’aquests llinatges i de les maneres que tenen de concebre el seu negoci, les relacions entre pares i fills…gratar en el passat familiar de les dues famílies i treure marro.

També hi apareix algun polític…

Sí, perquè l’operació es feia a través del suport d’un polític i em semblava interessant la visió de la persona que està rebent uns diners de manera il·legal per adjudicar uns terrenys a algú que no està pagant un preu just. A vegades és necessari posar-nos en la pell de l’enemic, del rival, de l’opositor, d’aquell qui no és igual a nosaltres…cal entendre el seu raonament perquè això ens explica per què fan el que fan i ens dona millors eines per combatre-ho.

I tu a quina banda et poses, com a autor?

Això és com un western del Clint Eastwood, que t’has de posar al mig i de fer de mestre de cerimònies! Crec que com a autor no t’has de posicionar…has de donar veu a tothom i que sigui el lector qui es posicioni. No hem de fer les novel·les per encaminar el lector a cap tesi, el lector ja pot pensar pel seu compte, no? Però hem de posar totes aquestes veus, visions, com conflueixen i entren en conflicte, en mútua explicació…és un retrat més fidel del món perquè exposa totes aquestes perspectives.

És una obra en la que hi apareixen molts personatges. I fins i tot, hi surts tu! Com és que el mateix autor hi té el seu paper?

Jo sóc un testimoni lateral que poc a poc hi va entrant, perquè sóc un conegut del periodista que s’ensuma tot aquest cas de corrupció per publicar un seguit d’articles que ho rebentin i ho facin públic. Un d’aquests col·laboradors que escriu per a ell i que fa de confident a aquest director de diari i a qui li explica el que porta entre mans. Una mena d’autor-editor que va arreplegant tots els materials i veus, coses que tampoc sé com van passar, però que dono al lector en forma d’esborrany o versió en brut per a la reconstrucció.

Els personatges que apareixen a Tots els mecanismes són prototipus universals o referents reals?

He pensat en persones reals, algunes de les quals estan a la presó. Empresaris reals que estaven al darrere de casos de corrupció. Quan escrivia pensava en aquestes persones de les que, en alguns casos en tinc un coneixement proper i altres vegades indirecte, a través de coneguts que els han tractat i que me n’han explicat coses.

Coses que hi apareixen de manera literal?

No, perquè és una novel·la i cal estirar el material, forçar una mica les situacions i portar-les cap al terreny de l’imprevist, cap al que té més vida. Són arquetipus de personatges de tota la vida com ara el gran pare de família o el fill una mica sonat, però que van més enllà del tòpic. No estaríem fent una bona feina com a escriptors si féssim això.

Uns personatges que es creuen ser els reis del món, oi?

A vegades ells s’ho imaginen, però la realitat posa tothom al seu lloc i te n’adones que no n’hi havia per tant, que hi havia molta arrogància i moltes ganes de dominar i que es corresponen poc amb el que acaben sent les coses. Aquesta cura de l’arrogància és necessària.

La novel·la passeja per la història que expliques, però també transita per les paraules, per la forma. En ella, hi dius: “una frase ha de ser rodona i viva, com un cuc que s’enfila per la tija d’una flor”. Li dones molta importància a l’escriure bé!

Sempre és una cosa que podem millorar! Jo sóc professor d’escriptura i escric coses per intentar fer-les publicables. A l’escola d’escriptura és el que transmeto als meus alumnes: el goig de les paraules, de fer que les frases sonin com si tinguessin sempre una petita banda sonora a dins i que tot vagi caient d’una manera cadenciosa i musical. I el secret és només posar-hi passió, paciència i cada dia escriure una mica, llegir-ho amb veu alta i anar perfilant-ho d’una manera que a tu et sembli digna. És una feina infinita i al final hi ha d’haver un moment en el que donis per bo el text perquè no hi ha més remei, tot i que sàpigues que per molt que t’hi escarrassis, mai no serà perfecte.

Pot ser una novel·la ideal per llegir aquest estiu?

Pot ser una novel·la d’estiu. Tan de bo la gent t’escolti i la compri! Fa molt poc temps que ha sortit i no hi ha hagut gaire marge per llegir-la i recomanar-la.