Francesc ‘Queco’ Novell serà la veu del pregó que encetarà aquest dissabte (19.15h, pista-jardí d’El Progrés) la Festa Major de Martorell 2021. Periodista amb una àmplia trajectòria, actor i humorista, porta dècada i mitja fent riure Catalunya amb el Polònia, el programa de sàtira política en el que hem descobert la seva versatilitat interpretativa a l’hora d’imitar un gran nombre de personatges de la societat amb gran exactitud.
Dissabte, durant una estoneta, Novell tornarà a connectar amb el públic, però serà dalt d’un escenari i lluny de les càmeres i dels platós. Del parlament que farà i del moment professional pel qual passa ens en parla tot seguit en aquesta entrevista concedida a Ràdio Martorell.
Queco, ja tens a punt el pregó o confies en la inspiració de darrera hora?
Nooo! Si el deixés per darrera hora sortiria malament, segur! Les millors improvisacions són els que es preparen abans.
Què coneixes de Martorell?
Aviam, no diré a ningú que sóc fill de Martorell, o que hi tinc avantpassats o que hi vaig tenir tres nòvies, perquè no seria veritat. Per mi, quan era petit, Martorell era un lloc de pas quan sortíem amb els pares, que em deien: “mira, allà hi ha el pont del Diable!” I jo aleshores m’imaginava una cosa terrible. Però un dia el vaig veure i vaig pensar que no n’hi havia per tant! I després, en el pregó hi apareixeran els tòpics del peatge que rep el nom de la vostra ciutat, i les grans empreses de la zona.
Com tens previst d’enfocar-lo, de manera seriosa o humorística?
He plantejat aquest pregó com una intervenció que sigui distreta, que parli una mica de la història de la ciutat, del programa d’actes de la Festa Major i de l’actualitat. I en el meu cas em veig sempre mig obligat a fer-ho des d’un punt de vista humorístic i que les coses que digui facin somriure com a mínim. Aquest és el meu punt de partida, i m’he inventat una cosa una mica estranya que ja es veurà el dissabte i que espero que agradi a tots aquells que ho vinguin a sentir.
Això vol dir que potser el pregó el farà més d’una persona?
Mira, fa uns anys que, dins meu, conviuen amb mi una sèrie de personatges incontrolables. És molt probable que en algun moment surti algun d’ells per allà sense que hi hagi estat convidat, però que tregui el nas una mica i digui la seva en algun dels passatges del pregó.
Persones i…potser també virus?
És evident. Des de fa un any i mig que patim aquesta pandèmia que, de fet, es va carregar la Festa Major de l’any passat, i ara arriba l’oportunitat de fer-la aquí i arreu, encara que no sigui al cent per cent. Jo crec que és important aquest intent d’arreu de tornar a fer les festes majors, encara que sigui amb limitacions i amb totes les mesures. És una manera de dir que volem recuperar el que estàvem fent fa dos, anys, que les festes majors són molt importants per als pobles i ciutats i que això és un primer pas que ens fa pensar que l’any que ve la puguem fer plenament.
La llàstima és que no podrà ser a la plaça de la Vila davant centenars de persones, sinó en un espai més reduït d’aforament, com és la pista-jardí d’El Progrés…
Doncs sí, i això sí que em fa ràbia!
Per tant, cap recança a sortir a parlar davant molta gent? No és més difícil que davant les càmeres?
Sí, des del meu punt de vista, sí! Quan estàs davant una càmera només has de seduir-la a ella i, a través seu, seduir tothom. I et pots imaginar els centenars de milers d’ulls que t’estan mirant, però és molt difícil, perquè estàs en un plató tancat, amb unes llums, un tou de gent a voltant que et mira. Per contra, sortir en directe davant un munt de gent t’imposa més, però dona un punt de coratge sempre, és una sensació molt estranya…quanta gent que hi ha, i aquesta gent és la que et motiva a sortir i a arrencar-te. És molt bonic sentir la reacció en directe de la gent. I perillós, perquè de cop allà on pensaves que hi hauria reacció hi ha un silenci tremend i penses…”què he fet malament ara?” o “què ha passat!”. Però sempre és preferible tenir gent.
Sigui com sigui, el passat mes d’abril el Polònia va fer 15 anys. Es diu aviat! Quin balanç en fas?
Increïblement positiu, perquè una història que va començar fa 15 anys i que quan en vam fer tres ja vam fer una festa i ens va semblar que eren molts, t’ho pots imaginar! A més, ja saps que a la tele els projectes venen i se’n van i molt sovint no saps ni perquè se n’han anat. Però desapareixen, i de vegades hi ha poca paciència. Quan vam fer els tres anys vam dir que potser caldria començar a pensar en el final, però després va arribar la festa dels cinc anys i ens vam tornar bojos. I a la dels 10 jo em vaig prometre no al·lucionar més…i ja n’hem fet 15! El balanç és immensament positiu!
Potser hi ajuda el fet que l’actualitat continuï donant motius per a molts programes?
Sí, sembla que tothom s’ha posat d’acord per donar arguments al Polònia per continuar, no?
Sempre ha estat així?
No, de fet, fa uns anys, el Polònia va travessar un moment difícil. Va ser després del primer tripartit, el de Maragall, que va ser espectacular i amb el que vam arrencar i que ens va donar molta vida. El segon tripartit, el de Montilla, va ser avorridíssim. I no per ell com a figura institucional, sinó per l’actualitat. No passava res, tot era avorridíssim i els guionistes estaven a punt de tallar-se les venes. Però noi, després la cosa va agafar velocitat i no hem parat. Algunes de les coses que han passat no són gaire agradables, però ens donen molta vida i molta matèria primera, si.
D’alguna manera, la clau de l’èxit és que heu fet un gir humorístic a esdeveniments que no ho eren?
Segurament és això! En tot cas, nosaltres no ens vam inventar res quan vam començar perquè ja hi havia molts països que feien sàtira política i se’n fotien del mort i de qui el vetlla. L’objectiu en començar era fer alguna cosa que desdramatitzés i dessolemnitzés la política, perquè fins aleshores tot era molt transcendent.
Desacomplexar-la?
La política és un ofici més. Els polítics són teòricament els nostres servidors i els votem per a que ens serveixin. Però la política no és tan transcendent: és com el vell conte del rei que anava despullat pel carrer i tothom ho veia menys ell. I d’aquí sorgeix el nostre objectiu de treure transcendència a la política i fer-ho de manera divertida. Podem fer coses divertides sobre molts sectors i oficis..Podem fer humor sobre metges. O sobre advocats…bé, potser en aquest cas seria difícil…
Comences a pensar ja en el nou Polònia a partir de setembre?
Sí, la idea és tornar després de la Diada, aproximadament.
Abans, t’esperem aquest dissabte al pregó!
Doncs sí! I tinc l’esperança i la il·lusió que no em tirin tomàquets i que agradi a totes aquelles persones que hi puguin anar, als “martorellencs”…aquest és el vostre gentilici, oi? Ha sigut una de les primeres coses que he buscat sobre Martorell a l’hora de fer el pregó, i trobo que podríeu haver-lo triat una mica més fàcil de pronunciar, no?
