Dos periodistes, la Tania Lozano i el Víctor F. Clares, van complir l’any 2017 la juguesca de donar vida a una cançó. Segurament ho van fer sense pensar que, quatre anys més tard, aquell seria el primer detonant per a trobar-se a punt de treure un segon disc i fer de la seva música, a cavall entre l’electro-pop i la rumba catalana, una eina per a fer-ho passar bé a tothom en concerts, balls, revetlles i festes majors.
El duet de Montcada i Reixac ha substituït les tecles de l’ordinador pels teclats i els micròfons. Fan concerts arreu, i dissabte seran els protagonistes de la Festa Petarda de la Festa Major de Martorell (23.00h, carrer de Josep Vilar, amb reserva de localitat a entrades.martorell.cat al preu de 3 euros, que seran retornats a les persones que assisteixin a l’espectacle).
Allà sonaran els seus divertits èxits, com ara Macaulay Culkin; Bebo (de bar en peor); Criando malvas; Princesas o KITT y los coches del pasado. Abans, els coneixerem una mica més en la següent entrevista.
Tania, Víctor, expliqueu-nos com passeu de cantar a casa a tocar als escenaris?
TL: El grup va començar sense cap tipus de pretensió. Vam treure una cançó que es va fer viral i a partir d’aquí en vam fer més. A la gent li van agradar i…mira! Vam passar de periodistes a cantants!
De ser entrevistadors a ser els entrevistats. Com ho porteu?
VC: Doncs bé, ens agrada que ens facin entrevistes. Potser pel fet d’haver sigut entrevistadors entrem molt en aquest joc, i és d’agrair que et facin una entrevista on pots explicar les coses que fas.
Un dels vostres elements imprescindibles com a grup és l’humor. És difícil fer música sumada a l’humor o afegint-hi l’humor?
TL: Doncs no sé què dir-te! Nosaltres des d’un primer moment vam començar fent electropop, però tenint per bandera l’humor i la festa, tot i que també hi ha cançons més reivindicatives. Parlem de les coses que ens agraden i de les que no ens agraden, històries boges…fem un mix amb una mica de tot. Sí que és cert que tampoc hi ha molts grups de música humorística o que hagin arribat a tant de públic com ho fem nosaltres, perquè sempre diem que tenim la sort d’actuar a festivals més mainstream i a llocs més underground. La sort que hem tingut és que fent música humorística, hem arribat a molta gent.
I més encara des del moment en el que editeu el primer disc, Estado del malestar (2018). Com ho viviu?
VC: De fet, el disc ara ens queda una mica lluny, perquè ja estem preparant el segon. El vam fer perquè ens demanaven que féssim concerts i només teníem dues o tres cançons, i per fer un concert sencer necessitàvem més temes. Va ser així com ens vam posar a escriure i després vam anar traient singles, que és una altra manera d’estar en el món de la música sense la necessitat d’editar un disc. I la veritat és que va anar molt bé. A la gent li va agradar i es va convertir en un disc molt especial, perquè es va fer de manera molt espontània, sense pensar-hi gaire. Això amb el temps ens valdrà, perquè ara ja tenim més clar el que volem fer.
Viral va ser especialment una cançó: Macaulay Culquin. Com heu viscut el fenòmen que ha generat al seu voltant?
TV: Va ser flipant, perquè la cançó es va viralitzar molt ràpid, però sobretot el boom va venir quan vam treure fa dos anys KITT y los coches del pasado. Aquesta cançó no sé si té ja 8 milions de visites a Youtube. Estem flipant i pensant: “¿Qué hemos hecho?”
Parlem del futur. Com us agradaria que fos aquest segon disc?
VC: Hi haurà una part que no canviarà respecte el primer, que és aquesta essència de fer coses molt diferents les unes de les altres, de tocar gèneres musicals molt diferents. Intentarem fer una passa més enllà, parlar d’uns altres temes que no hem abordat fins ara, explicar històries noves i, en definitiva, fer cançons que encara siguin més divertides del que ja hem fet. Ho intentarem, com a mínim.
Animeu el personal a venir aquest dissabte…
TL: El nostre concert és molt de Festa Major perquè és una festa en sí. Si venen, s’ho passaran molt bé i serà una bona manera de començar la Festa Major.
VC: Serà una jarana on riuran moltíssim, s’ho passaran super bé i es desfogaran, que ens fa molta falta!
