Marta Orriols ha tornat a passar per la Biblioteca Francesc Pujols per presentar la seva tercera novel·la, La possibilitat de dir-ne casa (Proa). L’acte l’ha presentat la bibliotecària Verónica Maldonado i l’ha presidit el regidor de Cultura Sergi Corral. L’autora sabadellenca situa l’argument en el moment vital en què la protagonista, la Valentina, torna a Catalunya després d’exercir durant vint anys de corresponsal a l’Orient Mitjà.
Una història a cavall de dues “cases físiques” o dos móns que, en part, reflexiona al voltant d’una professió “i de com rebem les notícies del món, de la manera que tenim de consumir la informació i de com ens quedem amb el que ens diuen i no anem més enllà”, comenta l’autora. Però que sobretot, “torna a anar molt cap al terreny personal, cap al què és casa per un, les relacions, la família i la trobada sanguínia, l’amor o el desamor…és un terreny ja conegut en les meves obres”.
Per això, el concepte de “casa” del títol fa al·lusió especialment “a una casa emocional, més que no pas física”. La principal intencionalitat de l’obra és “dir que acabem sent del lloc on tenim les persones que ens deixen ser nosaltres mateixos, sense filtres, siguin família, amics o altres personatges que hi surten”.
Marta Orriols, escriptora
Així, la Valentina es retroba amb una família que ja no és la mateixa que dues dècades enrere, rep una sotragada sentimental d’una antiga relació amb un xicot belga i viu contrariada per un nou sentiment amorós envers una companya de feina a l’Orient: la Valeria.
Orriols confessa que li ha agradat estirar del fil d’una protagonista d’uns quaranta i escaig anys “que encara té un pes i una educació sentimental molt concreta” i plantar-li al davant “les noves maneres de relacionar-se de les generacions més joves, en un moment de canvi tan gran com el que vivim. Un amor del passat i un amor nou que no sap com encaixar”.
Marta Orriols, escriptora
Orriols s’ha inspirat en un personatge real en dissenyar la Valentina: la periodista i corresponsal de TV3 Txell Feixas. “Vaig contactar amb ella i de seguida vam connectar molt bé. Sobretot, volia saber d’ella els sentiments d’estar lluny de casa en una cultura tan diferent, i més sent dona”.
Per l’autora ha estat molt important la tasca de documentació i de recerca “perquè partia quasi de zero, de no conèixer aquest món”, però sobretot el punt culminant va ser anar al Líban: “Em va aportar el punt de versemblança de la protagonista com a corresponsal. Algú que viu allà i que és real, no esbiaixat per la visió d’aquí, sinó referit al dia a dia d’allà, tot allò que no ens expliquen”.
Marta Orriols, escriptora
Marta Orriols (Sabadell, 1975) és llicenciada en Història de l’Art. També va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La seva incursió en la literatura és força recent. Primer, va publicar el llibre de contes Anatomia de les distàncies curtes (2016), i després ja es va llançar amb la novel·la: Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi 2018); Dolça introducció al caos (2020) -totes dues presentades a Martorell, de manera física i virtual, respectivament- i des del passat gener aquesta darrera creació.
Reconeix que encara li costa sentir-se novel·lista “perquè és un món, el dels escriptors, que he admirat moltíssim, i perquè tinc la sensació que haig de llegir i aprendre molt”. Tot i així, reconeix que “cada dia m’hi sento una mica més. No ho he deixat, escric faig cada dia i puc dir que ara la meva feina és fer novel·les”.
