El grup musical Zoo serà l’encarregat de tancar la Festa Major de Martorell 2015 amb una actuació la matinada del diumenge 16 d’agost (01.00h) al Vilarfesta. La formació de Gandia, composada per cinc membres, fa tan sols uns mesos que és en funcionament, però ja ha tingut temps de presentar el seu primer treball Tempestes vénen del Sud. Canten en valencià un estil rap convertit per ser ballat, amb influència d’altres estils. Entrevistem el cantant Panxo Sánchez.
-Panxo, què veniu a presentar a Martorell?
-Us presentarem el nostre projecte, el primer disc que hem editat, que vam treure fa vuit mesos i que porta per títol Tempestes venen del Sud. Un disc que de moment està funcionant molt bé, millor del que pensàvem quan vam començar a rodar.
-Sou molt nous com a grup. Com neix la formació?
-Després de molts anys de participar en diferents grups, tenia ganes de reprendre un projecte personal que ja tenia de fa anys: un projecte de rap una mica més ortodox, més clàssic, transformant-lo un poc, fent-lo més ballable, més enfocat als directes. Així, quan vaig acabar la darrera gira em vaig posar en això, i poc a poc el vam anar treballant fins que va eixir.
-Qui composa el grup i com definiríeu la música que feu?
-Som 5 dalt de l’escenari. M’acompanyen el Pablo, un dj programador i teclista, que llança les bases rítmiques, un baix, el Jaume Guerra -d’Orxata Sound System i Obrint pas-, Arnau Jiménez -guitarrista de la Gossa Sorda-, i Marcos Úbeda, trombonista. Fem rap, però no exactament estricte, sinó més ortodox, més accelerat…electro-rap, diria jo.
-Per quin motiu heu apostat per aquesta transformació d’estil?
-Per la necessitat d’imprimir un poc més de ritme als directes, i més energia a les cançons. Com a públic, sempre que he vist concerts de rap he vist que faltava un poc de canya i m’apetia un poc de velocitat, i vam veure diversos projectes que ens van agradar i vam intentar fer una mescla de rap més ballable.
-I a més, ho feu en valencià.
-Al principi rapejàvem en castellà, per que jo vinc de casa castellanoparlant. Però entre el fet que vaig començar a contactar amb gent valencianoparlant del meu poble i el meu pas per Orxata Sound System em va fer conèixer un poc més la música cantada en valencià. I m’apetia el valencià a nivell d’escriptura. Per a un escriptor de rap que li agrada molt la rima i el llenguatge, el valencià o el català és una llengua molt atractiva per la sonoritat que té, i que dóna més joc que el castellà, inclús.
-I pel que fa a les lletres, transmeteu un punt rebel, oi?
-Tampoc està molt preconcebut, sinó que surt de forma prou natural. Som gent que ens interessa el món que ens envolta i que ens preocupa. Tots els membres del grup sempre hem format part de projectes que d’alguna manera entenen l’art com una ferramenta al servici de la transformació, i ha sigut prou natural.
-Com ho rep, el públic?
-Depèn de qui ho escolta. Hi haurà gent a qui no li faça gaire gràcia les nostres idees i les nostres lletres, però nosaltres volíem ser fidels al que sentim i a la manera que tenim d’entendre l’activitat artística, i així ho hem fet.
-Com serà el vostre directe al Vilarfesta de Martorell?
-Un directe no massa llarg, d’una hora i quart, ja que sols tenim un disc i bàsicament és la seva presentació. També hi afegim una sèrie que estem fent paral·lela al disc, de cançons més raperes i d’alguna versió o adaptació de grups de la nostra terra. És un directe enèrgic, que convida un poc a ballar, tot i estar reivindicant coses, intentem fer-ho divertit, amb humilitat i amb ganes de ser a Martorell i que a la gent els agradi la nostra proposta.