El Parc Ferroviari de Martorell és una entitat, creada fa un parell d’anys i ubicada al carrer Sant Ignasi s/n, que es dedica a la recreació integral d’un enclavament ferroviari de principis del segle XX. Compten amb peces històries restaurades com el Tren de la Fresa, locomotora model Ye-yé o locomotora de l’Oest, segons ha explicat el responsable de promoció de l’entitat, Antoni Ubach.
Quina és la vostra activitat?
La restauració i conservació de trens històrics. Tenim unitats restaurades, en fase de restauració o emparaulades fins a tenir l’oportunitat i els diners per portar-les a Martorell. En aquests moment tenim pràcticament reconstruït l’antic Tren de la Fresa, de principis de segle XX. Eren trens que combinaven passatgers i càrrega. Ara estem acostumats que tot està molt ben organitzat. Els rodalies no existien, viatjaven tots junts. Passava un tren i aquest tren s’aprofitava per posar-hi tot el que hi hagués per transportar.
Quan neix l’associació?
La idea va començar a gestar-se fa un parell d’anys i ha començat a tenir resultats aquest 2016. És complicat tirar endavant una entitat com aquesta per les dificultats en el transport de les peces a restaurar. A l’estiu vam fer entrar una locomotora de vapor, de l’alçada d’un edifici de dues plantes i 16 metres de llarg, i vam col·lapsar mig Martorell. Has de transportar el material per vies o amb gòndoles i grues especials. A vegades el transport és més costós que la pròpia peça. P: Porteu uns 2 anys treballant. Les administracions s’encarreguen de desmuntar les unitats obsoletes, però no es preocupen de conservar algunes unitats per a que hi hagi història viva i material. Tenim unitats que havien estat a la intempèrie, maltractades o cremades.
Quina flota de trens teniu, actualment?
Més que trens, tenim vagons i locomotores. En aquest moment, disposem d’una locomotora diesel model ‘Ye-yé’, totalment restaurada i operativa. Tenim una locomotora de vapor ‘Oest’ que ha passat por moltes mans abans d’arribar a Martorell: primer va ser una locomotora dels Ferrocarrils de l’Oest, desprès a Renfe i, per últim va passar a mans privades.
A banda de conservar i restaurar les peces, els vagons i locomotores poden tenir vida útil?
Un cop restaurat, es pot recrear un viatge turístic, per exemple en el Tren de la Fresa. També tenim altres projectes, com ara fer sopars exclusius dins el tren. La nostra joia de la corona és un vago, propietat d’un president de la República, que compta amb sala de reunions, menjador, cuina, lavabo i dormitori. Recorda al vago presidencial dels Estats Units.
On esteu ubicats?
Estem a una nau industrial que s’accedeix a traves de l’aparcament d’ADIF, justament a la cantonada oposada de l’edifici de l’estació de Renfe. Allà estem tots els dissabtes per a atendre a la gent que vulgui ser voluntària o fer-nos alguna visita. El proper 22 de febrer portes obertes i, a partir del mes de març, la nostra intenció és obrir periòdicament els segon diumenge de cada mes.
És difícil mantenir una associació d’aquestes característiques?
Tenim la sort de ser gent que funciona molt bé, 25 persones que estem col·laborant assíduament. Tenim els nostres rols ven assignats i cadascú es mou en el seu àmbit. Hem aconseguit eliminar personalismes i no imposem criteris. No tenim confrontaments. Hi ha qui fa de fuster, de mecànic, escombrar, arrancar herbes, pintar…
La vostra entitat també ha col·laborat amb La Marató?
Sí, vam fer jornada de portes obertes i tots els beneficis van anar destinats a La Marató. Vam preparar un petit circuit perquè la gent pogués venir a visitar el nostre material i ens vam veure desbordats. Vam quedar molt satisfets i cansats, però l’Ajuntament ens va ajudar a endreçar tot el material que necessitàvem. El nostre eslògan era ‘Xiula per la Marató’ perquè volíem que la gent pugés als nostres trens i toqués el xiulet de les locomotores. També vam presentar una sèrie d’unitats de vagons històrics que, actualment, no estan en servei. La gent podia visitar-los i comprovar les condicions precàries en què es viatjava antigament. També oferíem un petit viatge de 5 minuts de durada amb un Costa curt restaurat amb seients de fusta.
