L’editora i escriptora Alexandra Cuadrat i la traductora Annabel Encontra van presentar dimarts a la Biblioteca Martorell la Guia El Quixot per terres de parla catalana. El llibre és un recull etnogràfic d’època al voltant de la ruta de l’antic Camí Ral entre Fraga i Barcelona, passant per Martorell, per la que Cervantes hauria fet passar el seu cèlebre caballer en la segona part de la novel·la. El jove integrant del Centre d’Estudis Martorellencs, Álvaro Cáceres, va glossar el Martorell del moment en una vetllada presidida per l’alcalde Xavier Fonollosa i pel regidor de Cultura, Sergi Corral.
Encuriosides per l’efemèride del 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, Cuadrat i Encontra van detectar l’absència d’una ruta cultural cervantina per terres de parla catalana, a diferència del que passava en d’altres indrets peninsulars. Amb la voluntat de posar fí a aquesta carència, les dues impulsores de la jove editorial d’Alcoletge Apostroph van iniciar una recerca d’un any per escriure una guia que resseguís aquests espais pels quals deuria haver passat El Quixot quan Cervantes el fa viatjar a Barcelona.
Resseguint l’antic Camí Ral
El recorregut de la guia “comença a Fraga i passa per Alcarràs, Lleida, Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Bellpuig, Cervera, els Hostalets (Ribera d’Ondara), Tàrrega, La Panadella (Montmaneu), Porquerisses (Argençola), Igualada, Masquefa, Martorell, Molins de Rei i Barcelona”, segons va detallar Cuadrat. Encontra afegia que la voluntat de l’obra “no era la de fer una ruta turística convencional, del simple patrimoni cultural museístic d’aquests pobles, sinó un recull de curiositats, llegendes, menges, festes i celebracions típiques que abans es feien i d’altres que es mantenen fins els nostres dies, i altres detalls amb encant”.
Cervantes hauria fet passar El Quixot per Martorell
Martorell és present en aquesta ruta: “en la segona part de la novel·la –El ingenioso caballero Don Quijote de la Mancha– Cervantes fa acompanyar El Quixot del bandoler Perot Rocaguinarda en el seu camí cap a Barcelona. Deurien voltar Martorell per la serra de Les Torretes, ja que evitaven passar pels nuclis poblats per no ser detinguts pels guàrdies del Rei”, detallava Alexandra Cuadrat.
Álvaro Cáceres va descriure en la presentació les edificacions i personatges ja presents al Martorell del 1615 i que podria haver vist Cervantes per després recrear la història: per exemple, l’antiga església de Santa Margarida, la de Santa Maria, la Casa Gausa o l’antic Hospital de Sant Joan de Déu. En referència a aquest darrer, l’alcalde Fonollosa va apuntar que “és l’hospital més antic de Catalunya amb 850 anys d’història continuada documentada, un fet que demostra que Martorell era un poble situat al mig del camí”. Un lloc en el que possiblement Cervantes hi fes parada i fonda camí de Barcelona per després recrear, negre sobre blanc, el viatge d’El Quixot cap a la Ciutat Comtal.