El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) celebra dos actes en el marc de la 4a edició de la Setmana de la Pedra Seca, que difon arreu de Catalunya el patrimoni de les construccions fetes amb la tècnica d’encaixar i amuntegar pedres entre sí, sense usar cap ciment. El primer ha estat la presentació de l’estudi que ha fet l’entitat sobre les construccions de pedra seca a l’Ataix i Les Torretes, aquest divendres a la Farmàcia Bujons. L’altre és una sortida de camp, dissabte 2 al matí, per veure’n els resultats in situ.
A la presentació, el vicepresident del CEM Alfred Mauri ha explicat que l’estudi, titulat ‘L’obra de pedra seca a les serres de Les Torretes i de l’Ataix (Martorell)’, optava a la XVIII concocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o difusió cultural 2023 de l’Institut Ramon Muntaner i en va rebre una ajuda econòmica, a més de la de l’Ajuntament de Martorell.
Després de prop d’un any de cerca, l’equip ha localitzat i descrit una vintena d’elements de pedra seca al voltant de les serres de l’Ataix i Les Torretes. Principalment son barraques, però també hi ha algun corral i una construcció sota una balma. També s’han localitzat “uns quants quilòmetres de murs”, ha destacat Mauri, director de la recerca junt amb la conservadora de Museus de Martorell Montserrat Farreny. Josep Socorregut, Antoni Vea i Carles Montaner han completat l’equip.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
També s’ha comptat amb la col·laboració de Pablo del Fresno -que treballa amb el CEM en les campanyes d’excavacions-, Isidre Ot -autor de la visita virtual en línia-, Bernat Vea -encarregat del so de gravacions recollides- i les entitats ADF Martorell i Motor Club Micorella -en les tasques de neteja i desbrossat- i Martorell Viu.
Els objectius del treball han sigut “cartografiar totes les construccions de barraques i marges de pedra seca, fer-ne l’aixecament planimètric i generar-ne models digitals, avaluar el seu estat de conservació i les necessitats de restauració, consolidació i preservació”. També s’ha buscat “documentar el context en que van ser construïdes, analitzar la seva tipologia, tècnica, materials utilitzats, potenciar-ne el coneixement i divulgació i impulsar la declaració de Bé Cultural d’Interès Local, per preservar la seva conservació i restauració”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Pel que fa als resultats, la memòria final recull dades sobre l’antiguitat de les construccions, “que pot anar de finals del segle XVII a les primeres dècades del XX, quan la muntanya encara estava en explotació agrícola”. Per mostrar-ho, “s’ha preparat una web que permet fer visita virtual on s’explica la història, el context i els resultats de manera divulgativa per a tot tipus de públic”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
En cadascun dels vint elements localitzats s’hi detalla “com, qui i quan es feien, quines eren les tipologies constructives i els materials usats i les seves morfologies”. S’inclou un mapa amb tots els elements i models 3D d’alguns, i una cartografia de la zona de marges.
Mauri ha explicat que aquest treball sorgeix com a una oportunitat després de l’incendi de juliol de 2021 en aquestes serres, ja que les flames van deixar al descobert “aquest patrimoni d’obra de pedra seca, principalment barraques i marges, que fins aleshores havia quedat tapat pel bosc”. Es va partir d’escassa documentació prèvia -un article d’Isidre Clopas al setmanari Martorell l’any 1977 i un treball previ d’estudiants d’arqueologia del 2022 i recollit a la revista Apunts, del CEM.
Ara, el CEM espera donar continuïtat a l’estudi: “Volem impulsar la formació necessària sobre pedra seca i crear un itinerari senyalitzat d’aquestes construccions”.
Sortida de camp aquest dissabte
Aquest dissabte 2 de desembre ha tingut lloc la part més pràctica de l’estudi, amb una sortida de camp gratuïta -sense inscripció prèvia- i oberta a tothom, per la zona d’estudi. El punt de trobada ha estat la plaça del Portal d’Anoia a les 09.30h i ha tingut unes 4 hores de durada, aproximadament. S’ha tractat d’un itinerari de dificultat baixa, per les serres de les Torretes i de l’Ataix, que ha aplegat uns 15 participants, i ha donat l’oportunitat de visitar, una a una, les diferents construccions presentades divendres a la Farmàcia Bujons.
