Ràdio Flaixbac porta ‘El Vermut’ de Llucià Ferrer en directe dissabte a El Progrés

512
Festa del Roser. Racons del Vimart. El vermut de Llucià Ferrer

Les taules de mescles, els micròfons, els vins i altres elements del vermut i un bon rotllo generalitzat envairan durant un parell d’hores d’aquest dissabte 1 d’octubre els jardins d’El Progrés. Ràdio Flaixbac porta fins a casa nostra ‘El Vermut de Llucià Ferrer’, un programa que s’emet in situ de 12.00 a 14.00h i que condueix el periodista del mateix nom, qui també presenta el programa televisiu ‘Atrapa’m si pots’ a TV3.

Les cent entrades ja estan exhaurides per veure i submergir-se de ple en un programa de ràdio en directe, en el que no hi faltarà el vermut, la música, diverses seccions dels col·laboradors i molt bon humor. El popular presentador manlleuenc promet als assistents que gaudiran molt, i convida a la resta de martorellencs a que s’hi passin, ja que també podran veure-ho de prop.

Abans, ha passat pels micròfons de Ràdio Martorell per fer-nos una avançada del que es viurà diumenge dins dels actes de la Festa del Roser.

Estem molt encuriosits d’aquesta proposta que porta per nom ‘El Vermut d’en Llucià Ferrer’. Què en podem esperar?

Aterrem amb moltes ganes a Martorell, amb tot el muntatge del vermut i anem fent ruta arreu del país al llarg de tot l’any. A banda que el muntatge és molt bonic perquè portem una foodtrack molt xula d’una Wolkswagen antiga, un muntatge de taules, para-sols, cadires de coloraines, i 100 persones tindran l’oportunitat de seure al voltant, gaudiran d’un pica-pica i veuran una mena d’obra de teatre o programa de televisió.

Què hi passarà?

Hi passaran moltes coses, cares conegudes i col·laboradors. Jo faig participar el públic assistent, però vull aclarir que, a més de les cent persones que hi accediran, la resta de públic es pot apropar a escoltar-nos encara que no tingui taula, no és un esdeveniment privat.

Qui formarà part d’aquest programa de dues hores?

A partir de les 12:00h comptarem amb continguts molt diferents. Per exemple, i molt relacionat amb la vostra Festa del Roser, hi ha una secció que agrada moltíssim i que es diu “el Sumiller de Guàrdia” que va a càrrec de l’Arnau Marco, i en el que presentem sempre dos vins del país per apropar la cultura del vi a la gent més jove, que podrà tastar-los i fer preguntes. També portarem la Rebeca, una periodista molt divertida que segurament molt de vosaltres coneixereu de la època del l’Alfons Arús, que també fa una secció a Catalunya Ràdio, i l’actriu Natàlia Sánchez, que vam conèixer de molt petita per la seva intervenció a la sèrie Los Serrano. Farem música, pica pica i passarem una bona estona, que d’això es tracta.

Festa del Roser. Racons del Vimart. El vermut de Llucià Ferrer

L’humor i el bon rotllo és potser un dels denominadors comuns de tots els programes que has fet fins ara, tant a nivell de ràdio com de televisió…És molt difícil mantenir-lo i adaptar-lo al moment present?

Sí sí, i tots tenim dies, evidentment. Però saps què passa, que com que jo sóc tan fan de la ràdio i me l’estimo i la necessito tant. Sé que en el fons és una feina, però per a mi és com un alliberament, també.

Tot i que segur que no sempre és fàcil, oi?

No. Per exemple quan feia el programa ‘El matí i la mare que el va parir’ o el ‘Fricandó matiner’, que eren de 06.00 a 10.00h i has de ser el millor cada dia i el més trempat, i si que és veritat que de vegades tens mal de queixal i que costa més aquell dia. Però en el fons, la ràdio és tan màgica, tan adictiva i tan bonica, que quan em poso a parlar gaudeixo tant que m’evadeixo de si en fa mal un queixal o de si tinc un ull de poll.

I què ho fa?

Suposo que en el fons, el meu tarannà, la meva manera de ser. Jo sóc un tio molt obert, tal com raja i que no té dues cares. Tal i com em veieu a la televisió a l’Atrapa’m si pots així sóc. Per tant, a mi no em costa. Sí que és cert que hi ha dies de tot, però et puc dir que fent El Vermut no hi ha hagut cap dia en el que jo pensés “osti, va, que siguin ja les 14.00h per a que s’acabi el programa!”. La veritat és que no.

La clau seria doncs passar-ho bé i que això pot fer que segurament els demés també s’ho passin bé?

Sens dubte! Jo com que suposo que la gent percep que m’ho estic passant tan bé fent el que estic fent, aprenent coses de vins, rient amb coses que passen a la televisió, parlant amb gent súper interessant que passa pel programa, des d’actors i actrius, directors, models o esportistes que t’expliquen coses de la seva vida i de la seva trajectòria…doncs això es contagia.

Té mèrit estar de bon humor cada dia fent un programa que comença a les 06.00h com ara ‘El matí i la mare que et va parir’…

I tant! I a més a més, molt poca gent sap que quan jo vaig començar a fer aquest programa, no vivia a Barcelona, sinó que vivia a Manlleu, que baixava cada dia, que em llevava a les 04.00h i que hi havia molta gent que em deia: “ostres estàs molt despert!”, i jo els deia que ja feia dues hores que voltava! Però sí que és veritat que són horaris molt durs i que t’acaben castigant molt. Encara que per altra banda són molt agraïts, perquè és quan arribes a més gent, hi ha més audiència i poden passar coses més divertides.

L”On vols anar a parar’ de Catalunya Ràdio ja devia ser un altra història perquè es feia en horari de tarda, oi?

Un horari més de persona, ja pots dir-ho! Amb tota sinceritat i franquesa, quant em va sortir l’opció de fer les tardes a Catalunya Ràdio no vaig dubtar en cap moment. Evidement pel projecte, però també per canviar d’horari, per que portava sis anys llevant-ne molt d’hora i n’estava cansat. És un horari diferent, però el programa també té una energia ‘molt Llucià’. L’eslògan, de fet, era ‘el programa que et desperta a les tardes’.

Tanques el periple radiofònic amb el ‘Via lliure’ a Rac1 o Els imperdibles a Onda Cero, i pel que fa a la televisió t’hem vist a Control Central (City TV), Podria ser pitjor (La Xarxa), Quina Penya! (BarçaTV) i Virus, Quin País! i l’Aprenent (TV3), abans de l’Atrapa’m si pots”. Tot i que sembla que anem cap a una major hibridació entre ràdio i televisió, continua sent molt diferent treballar en un mitjà que en l’altre?

Sí que encara hi ha moltes diferències a dia d’avui entre ràdio i televisió. En el meu cas, però, l’Atrapa’m si pots em va tant a l’anell al dit que puc ser jo, puc improvisar molt, i això també t’ho dona el bagatge de la ràdio, la improvisació i aquesta facilitat de paraula que et dóna aquest mitjà, i que jo m’he emportat a la televisió.

Tot i que sempre s’ha dit que la televisió és més encotillada…

Sí sí, a la televisió es veu tot, qualsevol ganyota que facis! Però en el meu cas no he hagut de fer grans esforços per canviar el meu to de ràdio de cara a la televisió.

Doncs t’esperem aquest dissabte amb la idea que sigui un programa que passi volant…
Pensa que la gent que ve de públic sempre exclamen “ja està?”, quan arriben les 14.00h. I jo els dic: “home, que portem dues hores, ja!”. I gratis, però també et dic que si féssim tres hores la gent diria el mateix, perquè la veritat és que ens ho passem molt bé. Us convido a tots a que passeu una estona per veure el programa. Ens coneixerem i en ho passarem bé.