El Mètode Rocafort. Perfilació criminològica a l’estudi de les activitats arqueofurtives és un llibre que acaba de publicar l’arqueòleg Joan Carles Alay Rodríguez i que, aquest vespre, s’ha presentat a Martorell, amb la presència del regidor de Cultura, Andreu González. Alay hi descriu l’adaptació al món de l’arqueologia d’un mètode de detecció criminològica originari dels Estats Units per tal de combatre males praxis en aquest àmbit. L’ha anomenat Mètode Rocafort en honor al castell que hi ha sobre Martorell i basant-se en un cas d’arqueofurtivisme local.
L’obra s’ha presentat aquest vespre a la Biblioteca Francesc Pujols, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) amb la col·laboració de l’equipament. La presidenta del CEM, Rosario Navarro, ha presentat l’autor, un Joan Carles Alay que és secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia, investigador del grup de recerca de la Prehistòria SERP de la Universitat de Barcelona, vocal de l’entitat SOS Monuments i especialitzat en arqueofurtivisme.
Alay explica què és l’arqueofurtivisme. “A Catalunya serien les excavacions i prospeccions arqueològiques fetes sense la corresponent autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’atribueix a les persones que exploren i que fan prospeccions per lliure, que simplement remouen la terra sense el permís -siguin titulats en arqueologia o no- ni una metodologia arqueològica. És un tipus d’espoli arqueològic”, defineix.
Joan Carles Alay, autor del llibre
Per aprofundir en l’arqueofurtivisme i detectar-ne els seus autors, Alay va exportar una tècnica basada en criteris psicològics “que va sorgir als anys 60 del segle passat als Estats Units, concretament a l’FBI, quan van veure que hi havia un percentatge de criminals que no semblava tenir un motiu aparent a l’hora de cometre un assassinat. Basant-se en indicis conductuals, van crear una tècnica per poder descobrir els culpables”. Així, Alay la va aplicar a l’arqueofurtivisme i la va batejar amb el nom de ‘Mètode Rocafort’.
Joan Carles Alay, autor del llibre
El motiu de batejar-lo amb el topònim del popular castell situat sobre Martorell té una explicació. Alay explica que es va inspirar en un cas d’arqueofurtivisme a casa nostra entre 2007 i 2015, quan “una persona va remoure com a excavacions arqueològiques i de qualsevol manera al castell de Peiret i a una de les vessants de la muntanya de Rocafort”.
Joan Carles Alay, autor del llibre
Alay explica que els agents rurals es van fer càrrec del cas, i que també s’hi van implicar els Mossos d’Esquadra i la Policia Local. Amb els indicis no s’arribava a detectar el responsable, però sí que va ser possible amb la tècnica esmentada.
Joan Carles Alay, autor del llibre
Joan Carles Alay és llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia a la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura ja es va denominar L’espoli arqueològic a Catalunya: el furtivisme. També ha fet nombrosos informes i publicacions sobre línies de recerca referides al patrimoni i a l’espoli arqueològic a Catalunya.
