Sor Lucía Caram ha intervingut, aquest vespre a El Foment, a la xerrada ‘L’ombra de la crisi, cal despertar’, organitzada per Persovuses, entitat que treballa per la reinserció de persones en perill d’exclusió social, l’Associació Social Cristiana de Voluntaris de Presons (ASCVP) i la parròquia de Santa Maria de Martorell. Hi ha assistit l’alcalde Xavier Fonollosa, la regidora de Benestar Social i Joventut, Cristina Dalmau, i els regidors Josep Casasayas i Sergi Corral.
“Cal despertar perquè no podem viure aliens a la nostra realitat, perquè cal un compromís amb els més vulnerables, i perquè hi ha molta gent que està patint. Tots som germans i no podem restar indiferents al patiment dels altres”, ha iniciat el seu discurs Sor Lucía Caram.
Parafrasejant el filòsof Zygmunt Bauman, la monja dominica ha recordat que “les ciutats tenen la mida correcta per a que es puguin prendre decisions cara a cara, per a que la gent assumeixi les obligacions morals que ens planteja viure amb altres persones”, i per a preguntar-nos “què podem fer per resoldre els drames dels altres, que ja no es poden amagar”. La nostra societat “no es pot acostumar a deixar gent al marge, que no pot viure amb dignitat”.
La pobresa té rostre de nen i de dona
A Espanya, segons Caram, el 27% de la població viu en llars per sota el llindar de la pobresa, els nens i nenes menors de 16 anys són els més castigats per aquesta situació de vulnerabilitat, 1 de cada 4 nens es troba en situació de risc d’exclusió social i 1 de cada 10 infants està en situació d’extrema pobresa. “Espanya és el quart país de la Unió Europea en desigualtat infantil. La pobresa a Espanya té rostre de nen”, ha asseverat.
La pobresa es dispara, també, en famílies de mares soles amb fills a càrrec. A Espanya hi ha 1,5 milions de dones que viuen soles amb els seus fills, i només el 48% d’aquestes té una feina que els hi permet garantir-ne la criança. La resta, segons Caram, es veuen obligades a renunciar a una ocupació ben retribuïda en detriment de les obligacions de cuidar els seus fills. “Els nens pobres d’avui seran els adults pobres de demà, i això ens ha de fer reaccionar”, ha arengat.
La crisi, un problema estructural
La situació de crisi s’ha “cronificat” i convertit en “un problema estructural”. Segons ha afirmat Caram, “hi ha molta gent que ha perdut la motivació per aixecar-se, gent a la qual li han tret la dignitat, que ha perdut l’autoestima, cansats que cada dia els hi tanquin les portes”.
Però la desigualtat no és insuperable. “Cal establir fórmules innovadores per abordar problemes antics, realitzar inversions més equitatives i augmentar la participació de les comunitats”, ha dit. La sortida està, al seu parer, en “construir una societat que treballi des de la corresponsabilitat perquè hi hagi un benestar en tots els ciutadans i ser capaços d’implicar l’Estat com a aliat. Una societat relacional, que construeixi xarxes de participació activa per donar resposta, entre tots, als problemes que tenim. Només una resposta eficaç de tots plegat serà mobilitzadora”.
