Toni Clos presenta el dietari ‘Quadern a distància’ a la Biblioteca

918
Presentació 'Quadern a distància' de Toni Clos

Quadern a distància és un llibre de l’editorial Círculo Rojo que posa sobre la taula la conveniència i eficàcia de la figura dels inspectors de cara al seguiment de tasques als centres educatius. El seu autor és Toni Clos, qui va ser inspector d’educació. Clos ha aprofitat el temps de confinament a causa de la pandèmia per reflexionar al voltant d’aquest concepte i afegir-hi també la seva vessant artística, i ho ha plasmat a manera de dietari.

Un dietari on hi parla de tot: de la pintura, de la literatura, de la música; de la vida, de la política i la societat parisenca del segle XIX, d’amors, amistats amoroses i d’amants. I sobretot dels claus amb les seves models.

Una de les reflexions del llibre és la conveniència que existeixi un cos d’inspectors amb dependència absoluta de la Direcció d’Ensenyament. Com a alternativa, es planteja un menor control i una major confiança en els centres i en els equips directius, per encarar-se cap a un nou model més eficaç i eficient. Aquest seria l’exemple del model de Finlàndia, on fa dècades que no tenen inspecció i disposen dels millors resultats educatius: descentralització real, corresponsabilitat i la millor formació i confiança en el professorat.

Presentació ‘Quadern a distància’ de Toni Clos

D’aquesta qüestió i d’altres tracta el llibre ‘Quadern a distància’. Abans de parlar-ne a la Biblioteca -en una presentació a càrrec del professor Jordi Morera- Clos n’ha parlat al programa ‘Martorelletres’ de Ràdio Martorell, en una entrevista concedida a la seva conductora, Josefina Canals.

Toni, com va néixer la idea d’escriure aquest dietari?

Va ser arran d’aprofitar el moment de confinament durant la pandèmia, on vaig decidir fer una mena de recull de reflexions sobre diversos temes que em preocupaven. Era d’alguna manera com una teràpia per aguantar el dia a dia i tot el que ens va tocar passar: la por, l’haver de canviar els hàbits…Tot això va influir-me tant que vaig pensar que era el moment de parar, reflexionar i escriure sobre el que em passava pel cap. El dietari segueix el dia a dia des del 10 de març fins l’1 de setembre i després fa un salt temporal fins l’últim dia de l’any, el 31 de desembre.

Presentació ‘Quadern a distància’ de Toni Clos

Quins són aquests temes que et preocupen?

Des del punt de vista educatiu, jo he estat 28 anys i mig fent d’inspector d’educació. Tot el tema social i lligat a aquest àmbit m’ha interessat molt sempre, però també com a artista m’he dedicat a pintar i dibuixar. Aquesta vessant la vaig posar a prova en aquest moment de tancament, on vaig potenciar el parlar, l’observació… Al llibre parlo del concepte “finestrejar”, ja que d’alguna manera jo espiava i mirava des de la finestra els carrers buits, la natura, etc.

En quines lectures et vas submergir durant el confinament?

A part de llegir molts llibres nous, vaig aprofitar per repassar altres com la Bíblia, diaris o dietaris, la poesia de Joan Vinyoli, etc. Tot allò que tenia a l’espera de tenir un moment per llegir ho vaig aprofitar durant aquells dies i dir la meva en aspectes vitals com el dormir, el somniar, l’amistat, l’amor, el sexe, etc.

Presentació ‘Quadern a distància’ de Toni Clos

Va ser doncs una manera de deixar anar l’angoixa?

Efectivament, era una manera d’esbandir el patiment i poder deixar per escrit el que seria una part important de la història. A la distància, veig que ha estat una experiència impressionant i malgrat ser que un moment que no ens hagués agradat viure a ningú, si gires el mitjó comproves que queda una part de la vida ben aprofitada i pensada.

La portada és creació teva?

No, és de l’Ignasi Blanc, un dels millors il·lustradors que hi ha actualment al país per mi. A part de les il·lustracions de la portada i de la contraportada, també ha fet quatre o cinc dibuixos més que estan a dins del llibre. Tots els dibuixos els va fer a partir del dietari, ja que mentre jo escrivia anava parlant simultàniament amb ell. Per exemple, la figura que surt a la portada és la meva, sóc jo dibuixat per ell mentre finestrejo i observo el dia a dia. L’Ignasi és un il·lustrador que a nivell europeu té la feina que vol i ha engegat ara una campanya de col·laboració de tots els artistes per fer front a la guerra de Ucraïna i Rússia.