Poemes que es fan música és la proposta que farà aquest diumenge 16 d’agost als jardins d’Apel·les Mestres (22.30h) el duet d’artistes composat per Toni Xuclà i Gemma Humet. Considerada una de les millors parelles musicals del país, ambdós han volgut apropar la poesia de Salvador Espriu, de Carles Riba, de Rosselló-Porcel o de Pere Quart convertint-la en cançons. La fórmula fa tres anys que és en dansa, i diumenge es podrà escoltar al costat del Centre Cultural. El músic Toni Xuclà respon a les nostres preguntes.
-Toni, què ens pots explicar, d’aquest projecte?
-Vam començar fa tres anys i la idea de l’espectacle Poemes que es fan música no perseguia exactament musicar poemes, sinó buscar aquells poemes que després es poguessin convertir en una cançó. Vam començar amb Espriu i vam seguir amb d’altres, una línia que ens està agradant molt i que també està agradant al públic, perquè els està fent redescobrir la poesia, convertint-la en cançó.
-Ha sigut fàcil, aquest procés creatiu?
-No ha sigut fàcil, però tampoc extremadament difícil, però cal seguir una línia clara. L’important és que quan crees les cançons i després puges a l’escenari a interpretar-les, disfrutes. Això fa que tinguem ganes de seguir fent gira, i més quan estem descobrint que hi ha moltíssima gent a qui li agrada la poesia, molta més de la que esperàvem.
-Aquest projecte comença amb l’enregistrament del disc Amb música potser ho escoltaries millor. Com heu evolucionat, des d’aleshores?
-Quan vam fer el disc el 2013 coincidia amb l’any Espriu. Vaig començar a llegir la seva obra un any abans i em va picar el cuquet. A poc a poc, vaig notar com a base d’agafar la guitarra i de musicar poemes aconseguia donar-los un aire contemporani. Un aire que a mi m’agradava, i que creia que podia acostar la gent i fer més entenedor a un poeta relativament difícil com Espriu. El segon any ja vam incorporar altres poetes i hem seguit aquesta línia, fins que hem arribat al moment d’incorporar les cançons d’alguns cantautors catalans com ara Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Raimon.
-Com va aquest maridatge artístic que composeu la Gemma Humet i tu?
-Ha sigut una sorpresa, i ens complementem molt bé. A mi m’agrada molt composar i faig les cançons i les segones veus, i la Gemma és bestial, ja que ella captura la melodia, la fa seva, la interpreta, la transporta i l’ascendeix dalt de tot. Ens entenem i ens complementem molt bé, portem quasi tres anys i amb una mirada o gest a l’escenari de seguida sabem com reaccionar.
-Heu fet cançons de poemes d’autors com Carles Riba, Espriu, Rosselló-Porcel. Què n’heu après, de tots ells?
-Ens enduem alguna cosa personal de conèixer-los, de llegir-los, i la reacció de la gent ha sigut molt maca. Molts diuen que mai havien entrat en la poesia i que gràcies a l’espectacle ho han fet. S’han dirigit a nosaltres professors de català que ens diuen que als seus alumnes els costava molt que s’interessessin per la poesia catalana.
-Per quin motiu passa, això?
-Perquè la majoria troben en aquests poetes coses bones, però una mica allunyades de l’estètica i de les maneres de fer actuals. Ens diuen que a través de la nostra proposta, els alumnes hi connecten, i crec que hem aconseguit de connectar amb vàries generacions. Això és molt important.
-Ets intèrpret, guitarrista, arranjador, productor, compositor…et queda alguna faceta per fer?
-Oh, clar que sí! Totes aquestes coses que has dit no es fan si no es tenen ganes de provar coses, de marcar-te reptes. I les ganes de crear coses, d’inventar i de provar no marxen, són per a tota la vida. Almenys en el meu cas és el que em dóna més vida. No hi ha reptes i projectes globals: cada concert és un repte.
-I com serà, el concert que fareu a Martorell?
-Intentarem, com fem en cada concert, fer alguna cosa diferent als altres concerts, que també ens sorprengui a nosaltres mateixos a dalt de l’escenari. Convidem a tothom, perquè serà un moment de trobada de la gent a qui li agrada la cançó, la poesia i la llengua.
