Víctor González: “Acabo una etapa al Sala5 Martorell després de sis temporades on m’he buidat molt”

288
Víctor González. Foto: Sala5 Martorell

Fa just una setmana, l’actual entrenador del Sala5 Martorell, Víctor González, anunciava a les seves xarxes socials que tancava l’etapa de sis anys seguits dirigint el sènior masculí de l’entitat vermella. El tècnic reconeix que sent que ha arribat l’hora de fer un canvi d’aires després d’una etapa molt intensa a bord de la nau martorellenca. De moment, continuarà dins la King’s League fins al juliol i no tanca portes a altres nous projectes.

González posa el punt i final a sis temporades en les que s’han consumat dos ascensos i la recent permanència a Segona, que mantindrà a Martorell en el segon graó competitiu del futbol sala a nivell estatal una temporada més.

Aquest dissabte, González viurà el comiat de temporada en el darrer partit de la temporada del Sala5, que serà a Castelló de la Plana, a la pista del Bisontes Castellón (18.00h). Un triomf podria ser la millor manera d’acomiadar-lo després d’una etapa que ell mateix valora com a molt intensa i plena d’emocions.

Víctor, quines han sigut les raons que t’han portat a prendre aquesta decisió de deixar la banqueta del Sala5? Ha estat meditada al llarg de la temporada o s’ha esdevingut en les darreres setmanes?

Ha sigut una decisió de tota la temporada. Fa uns mesos que ja tenia clar que tant per a mi com per al club era bo un canvi d’aires. En tot aquest temps he intentat fer l’esforç de centrar-me en el moment present, en el que tocava, però és cert que hi ha situacions que t’han de fer vibrar a nivell de passió per treballar més a fons. I des de l’inici d’aquesta temporada m’ha anat faltant aquesta passió i energia i cada cop me n’he notat més buit, quan el lloc requereix molta intensitat i estar al cent per cent.

Què implicarà això per a tu i per al club?

Crec que al club li anirà bé i en eI meu cas serà una etapa acabada després de sis temporades on m’he buidat molt, m’he consumit i és bo també anar canviant i tancar cicles. Al final sóc una persona que quan tinc un objectiu ambiciós per a mi em torno molt obsessiu i treballo molt fort, però quan es va diluïnt la il·lusió cada cop em costa més, i això és el que m’ha anat passant. Cal ser sensat amb un mateix, no aferrar-se a les cadires i ser clar. És el que m’ha passat també a nivell emocional i de passió.

Acabes una etapa de sis anys en els que s’han consumat dos ascensos, grans actuacions a les competicions de copa, enfrontaments contra rivals de Divisió d’Honor…Quina mirada en fas, de tot el camí recorregut amb el club vermell?

Veient la trajectòria amb perspectiva, penso que és boníssima. Per arribar fins aquí, cal posar totxo a totxo a cada entrenament per a que la casa surti bé. Si mirem en perspectiva, a la Copa no ens ha eliminat ningú que estigui per sota de la nostra categoria i sempre ens han eliminat equips que de la mateixa lliga o per sobre i fent bones actuacions. Jugarem per segon any seguit la Copa Catalunya en una final a quatre en la que hi competiran dos equips professionals, el Barça i l’Industrias de Santa Coloma.

La permanència ha estat la cirereta?

La salvació a Segona referma el projecte i n’estic molt content. Vam agafar l’equip a Tercera després d’haver descendit. Només quedaven tres jugadors i vaig haver de fer proves per a escollir bé. Ha estat un procés molt bonic i molt competitiu i hem anat superant objectius.

Aquests darrers dies, algun seguidor teu a les xarxes et donava les gràcies “per fer recuperar la il·lusió amb el futbol sala a Martorell”. Què en penses?

A mesura que es puja de categories l’embut cada cop és més estret, i ara el Sala5 Martorell és referent per a la població i també per al futbol sala català. Estic molt content i me n’alegro molt per la gent, perquè entenc més anys enrere devia ser un pal molt dur deixar l’elit després de 10 anys. Al final, Martorell és un poble que respira futbol sala, i me n’alegro molt tornar a tenir-lo a prop en aquestes categories.

D’aquests sis anys, amb quin moment et quedaries?

Per l’eufòria del moment, un empat a falta de 3 segons contra Les Corts en un partit de la penúltima jornada de lliga que ens va permetre dependre de nosaltres en la darrera, obtenint un empat a Santpedor. En aquell moment, allò va ser quasi la consecució de l’ascens de Tercera a Segona B, i va ser realment un títol, un ascens. I també el cúmul de coses que ens van passar al darrer play-off de Segona B. Els 5 partits van ser una odissea, però vam guanyar les eliminatòries amb un gran avantatge sobre els rivals. És molt difícil arribar a això, haver guanyat amb aquestes golejades i jugant molt bé. De fet, fent el millor joc de tot l’any, sense nervis, cosa que diu molt del que vam aconseguir.

Creus que entrenar més dies a la setmana serà un dels aspectes que haurà d’afrontar l’equip per fer un pas més a Segona?

De cara a estabilitzar-se a Segona el que es necessita és tenir setmanes més professionals. Pot ser fent un dia més d’entrenament, que hauran de regular més a nivell de càrrega entre jugadors, ja que aquests treballen, i sobretot que aquests acceptin el repte i estiguin mentalment amb prioritat mental a Martorell. Cal buscar qualitat en les sessions que es facin, per més que serà inevitable enfrontar-se a equips que faran el doblñe de sessions. Cal afrontar-ho cap al professionalisme, que no es podrà donar en una temporada vista, però cal seguir millorant allà, perquè s’acabarà notant, significarà més punts i permetrà de créixer.

Ja tens clar què faràs l’any que ve?

Sí, estic ara en el projecte de la King’s League, on m’ho estic passant molt bé. És un enfoc una mica diferent: hi ha moltes incerteses en quasi tot i no ho pots tenir tot tant sota control com en un play off. Per mi és una alenada d’aire fresc i m’ho estic passant bé. L’ambient cada cop és més professional, estem entrenant més, els jugadors cada cop són més bons i cada cop n’estan més implicats. Ara continuaré amb ells fins al juliol i estic obert, però a segons quin projecte. I si només estigués a la King’s durant un temps, tampoc no m’importaria.

Aquest dissabte serà el teu comiat del Sala5. Com l’afrontes?

Amb ganes de guanyar a Castelló perquè aquests tres punts maquillarien una mica la classificació i ens deixarien un bon sabor de boca. Tinc bones vibracions per demà.

Et veus tornant algun dia a Martorell?

Espero seguir d’una manera o d’un altra en alguna altra etapa. En tot cas, que les pedres que s’han posat siguin cada cop més altes i que ho gaudiu!