L’11a representació de La Llegenda del pont del Diable arribarà aquest dissabte, 27 d’abril, a les 21.30h, dins els actes de la Fira de Primavera. Una experiència fantàstica, una “gesta èpica”, un viatge que ens explica la història d’una heroïna: la Velleta, tan actual. Una somiadora, una guia, necessària en un mon en crisis i adormit en el valors.
La llegenda comptarà amb la participació de Grupo Puja!, la Colla de Geganters, la Colla de Diables i Drac, els Capgrossos i Escoles de dansa de Martorell, sota la producció de Carola Pujol i Joan B. Torrella, qui a més n’és el director artístic i ha estat entrevistat pels micròfons de Ràdio Martorell 91.2 FM a pocs dies de l’estrena.
Aquesta serà l’11 a edició de la Llegenda del pont del Diable. Encara hi ha marge per a versionar la història?
Sí, perquè nosaltres que som un equip artístic de fora de Martorell i hem fet una aproximació a la història des del punt de vista personal, sense trair l’essència de la llegenda. Ningú se sentirà traït en aquest sentit. Hi ha marge i ha estat molt instructiu poder treballar-hi.
Tota tradició es pot revisitar?
De fet, per això la tradició és tradició. Va més enllà d’un producte artístic, és tot. Es passa de pares a fills, sempre de manera oral. No hi ha una novel·la, una història formal. Cada persona es fa seva la llegenda i aconseguim que passi a través dels anys.
En aquesta edició la Velleta tindrà un protagonisme especial. Per què?
És un personatge que, quan t’aproximes a la història, veus que és l’eix al voltant del qual gira tot. Una persona abnegada, treballadora, responsable, però també imaginativa, que té una proposta per sortir del problema i, gràcies a la seva astúcia se’n surt de l’atzucac. Té tota una població pendent del pont que ha quedat destruït. Per això ens ha semblat molt atractiva des d’aquest punt de vista terrenal però també d’heroïna.
Què veurem dissabte dalt del pont?
Fent un viatge per tot el que s’ha fet els anys anteriors, realment veus que és un treball d’Hèrcules ficar-se en una cosa així, perquè s’hi han fet tot tipus d’espectacles. Nosaltres volem salvar la distància entre l’escenari natural, que és el pont, i el públic. Hem d’explicar una història bàsicament visual però també efectista, amb una il·luminació impactant i una producció de so imponent. Bàsicament, és un espectacle de dansa que es desenvolupa en dos horitzons: el pont (el metre zero) i una part a 30 metres d’alçada amb un espectacle de dansa aèria. Tindríem aquestes dues històries, la que s’explica a baix i simultàniament a dalt.
Hi participa el Grupo Puja de dansa i teatre aeri. Tindrà un pes específic en la representació?
El Grupo Puja és una companyia d’origen argentí, fincants a Madrid, però amb molts ponts al litoral. Els vam veure en un espectacle molt ponent i els vam demanar que s’adaptessin a la nostra dramatúrgia per construir junts aquest relat. Farà que visualment el públic pugui percebre la història en diverses dimensions, no només en una única línia horitzontal. També és molt important el paper que jugarà gent del mon de la dansa. Hem trobat una col·aboració increïble en l’Espai Dansa de Martorell, que ha desenvolupat una part molt important de l’espectacle.
Les escoles de dansa, la colla de Gegants, de Diables i Drac, i els Capgrossos hi tindran una presència destacada. Com heu integrat aquestes entitats locals a l’espectacle?
La història es podria explicar amb els seus personatges estàtics, però hem pensat que a sobre de l’escenari hi haurà uns col·lectius fent les coreografies d’aquestes personatges. Així, veurem velletes ballant, gats ballant, diables ballant…aquí és on les entitats tindran un paper molt rellevant. La Colla de Diables farà l’ambientació del foc, de la imatge i construcció del pont, els Gegants aportaran els personatges físics més importants de la llegenda i els Capgrossos oferiran un final de festa amb tots els personatges arrelats a la cultura popular de Martorell.
Com ho feu per a assajar?
La nostra experiència treballant en grups i entitats de diversa procedència fa que plantegem l’espectacle en mòduls petits que es poden assajar individualment. Han d’estar molt ben programats, temporitzats i quadrats amb les músiques. La setmana prèvia a l’estrena, fem una trobada in situ al pont amb totes les companyies juntes i obrem el miracle de posar-ho tot a la mateixa partitura. Ara, es treballa multilateralment, cadascú pel seu cantó, i després fem una posta en comú. Així ho hem treballat i veiem que hem copsat la il·lusió dels grups perquè quedi una cosa ben lluïda i participativa.
El fet de fer un espectacle d’aquestes dimensions en un monument patrimonial com és el pont del Diable, quines dificultats us reporta?
La força de la gravetat n’és una. Estem en una infraestructura alta on ens interessa moure’ns molt, però la seguretat està molt garantida. Hem alçat el terra del pont amb unes tarimes, la qual cosa farà que la percepció del moviment escènic es vegi molt millor. Veurem els peus dels actors, no quedaran ensotelats per la muralleta. Més que dificultats, hem trobat l’impuls de veure aquesta meravella de l’arquitectura, tan suggeridora i evocadora, que en el fons és un ganxo. El pont et demana que passin coses. Et diu: “Aquí estic jo amb la meva forma imponent, aprofiteu-me al màxim” i hi treballem de punta a punta per treure’n el màxim profit.
Convida tothom a anar a veure l’espectacle.
La invitació que fem és molt personal. Ens faria molta il·lusió que vinguéssiu a viure i a veure aquesta enèsima llegenda, tan popular i coneguda. Crec que hem estat capaços de presentar-la de forma diferent, però seguint uns canons que satisfaran tothom. Un espectacle dinàmic, distret i ponent, des del punt de vista visual. Crec que agradarà tothom, aficionats, novells i veterans.
