Portes obertes a Santa Margarida, que clouen un cicle de quatre anys d’excavacions del CEM

1900
Portes obertes al jaciment de Santa Margarida

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha celebrat aquest vespre la tradicional Jornada de Portes Obertes al Jaciment de Santa Margarida que en tanca la campanya d’excavacions anual. Els arqueòlegs Alfred Mauri i Esther Travé han explicat la tasca duta a terme i han apropat la concurrència a l’espai excavat, al sector sud-est del jaciment, on s’ha excavat bàsicament una necròpolis. Hi ha assistit una cinquantena de persones, amb la presència dels regidors de Cultura i de Medi Ambient, Sergi Corral i Jordi Amat, respectivament.

La campanya d’excavacions finalitzarà aquest divendres. Hauran estat un total de 19 dies de treballs, en els que hi ha pres part 16 persones, entre les quals, sis estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona durant les dues primeres setmanes.

Travé, codirectora de la campanya, vicepresidenta del CEM i professora de la UB, ha destacat que “s’han acomplert els objectius que teníem previstos, tot ampliant una mica l’àrea d’excavació on ja havíem obert i identificat elements l’any passat, i també hem delimitat una part nova d’excavació de cara a futures campanyes”.

Esther Travé, codirectora de la campanya

Enguany s’ha excavat “una zona amb enterraments d’època més tardana a l’altmedieval, amb rases i elements del món agrícola, com ara una sitja”. Ha explicat que “una necròpolis no seria la zona més fàcil per trobar materials, ja que són enterraments i a Santa Margarida, aquests no portaven aixovar ni altres peces”. Això sí, detalla que “s’han trobat esquelets per al seu estudi posterior”.

Esther Travé, codirectora de la campanya
Portes obertes al jaciment de Santa Margarida

Alfred Mauri, codirector de la campanya i president del CEM, detalla que amb les tasques fetes aquest any “s’ha pogut descobrir la disposició de les tombes, i dur a terme estudis antropològics que aporten molta informació sobre el sexe, l’edat, l’estat general, l’alçada de les persones enterrades, i l’opció d’identificar-hi patologies”.

Afegeix que “n’hi ha que són visibles, com ara les òssies, mentre que per detectar-ne d’altres necessitem anàlisis posteriors que permeten, per exemple detectar algunes malalties que deixen impacte també sobre els ossos, com ara la tuberculosi”. En cas de disposar de més recursos, també es poden fer estudis d’ADN o que permeten identificar la dieta que consumien les persones enterrades allà.

Alfred Mauri, codirector de la campanya

Aquest és el quart i darrer any del projecte quadriennal finançat per la Generalitat de Catalunya i que compta amb la participació del CEM, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Martorell. Travé explica que “s’ha treballat amb campanyes anuals tant a Santa Margarida com a Sant Genís de Rocafort, i han permès tenir una idea més acurada de com funcionava aquest territori”.

Així, es conclou que “Santa Margarida i Sant Genís no son dos jaciments aïllats”. Sant Genís, en fundar-se el 1.042, condiciona la forma d’exercir el poder sobre el territori. Des d’aleshores, Santa Margarida –molt més antiga, amb orígens al segle V o VI de l’actual era- actualitza el seu rol respecte el passat, i Sant Genís “reajusta el territori a unes noves dinàmiques”.

Esther Travé, codirectora de la campanya

Els arqueòlegs del CEM confien que la propera convocatòria de subvencions per part de la Generalitat “arribi a finals d’aquest any i no pas a principis del vinent” per tal de poder presentar amb temps i rebre l’aprovació al nou projecte d’excavacions de quatre anys, que se centrarà a Santa Margarida: “a Sant Genís ens queda poc per excavar, a Santa Margarida encara hi ha un ventall de possibilitats”, conclou Mauri.