El compositor Albert Guinovart oferirà diumenge, 15 de desembre, un concert de piano per revisitar les melodies més conegudes dels seus musicals i altres grans composicions. L’actuació forma part del cicle M’Clàssics de la Regidoria de Cultura i Joventuts Musicals, i tindrà lloc a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural, a les 19.00h.
Albert Guinovart és professor d’orquestració i composició de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) des de 2002. Ha enregistrat discos amb obres d’Enric Granados o Isaac Albéniz. En la faceta de compositor, és autor de diversos musicals com ara Mar i Cel (1988, 2004 i 2014), Flor de Nit, Gaudí o Scharamouche (2016). Ha col·laborat en l’àmbit cinematogràfic composant música per a pel·lícules com El llarg Hivern (de Jaime Camino) i ha participat en l’oscaritzada The Artist. I en el sector audiovisual, se’l coneix per crear sintonies a sèries de Televisió de Catalunya, com ara Nissaga de poder, Laberint d’ombres o El cor de la ciutat i la producció Mirall trencat.
Quines melodies interpretarà al concert d’aquest diumenge?
Des de Joventuts Musicals em van demanar que fes un programa barrejant obra de concert per a piano del meu últim disc Nocturn, amb melodies més populars dels meus musicals, com Mar i Cel, Flor de Nit, Scaramouche i Gaudí. També hi haurà alguna sorpresa fora de programa. Serà un recital de música de concert i escènica per a piano.
La seva trajectòria és extensa i plena d’èxits musicals a la gran i petita pantalla, així com al teatre. De quines composicions guarda un millor record?
M’estimo totes les meves peces. He posat la mateixa energia a les petites i a les més grans. És cert que hi ha alguns temes que m’han donat més popularitat, especialment el musical Mar i Cel que va ser el primer amb Dagoll Dagom. També m’han donat molta notorietat les sèries de TV3: El cor de la ciutat o Nissaga de poder. Per mi, el més satisfactori són les estrenes d’un Rèquiem o d’un Te Deum, obres simfònicocorals per a orquestra. Precisament, aquesta darrera setmana he gravat per a la companyia Sony un repertori amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona a l’Auditori. Amb la música de concert em trobo molt còmode, perquè quan poses música a una altra disciplina sempre hi ha un altre que mana més que tu, en canvi, a la música de concert ets tu l’amo absolut.
Com és el procés de composició d’una banda sonora?
Normalment em venen a buscar, però trobo que cada vegada la música per a bandes sonores és més funcional i menys artística. Sempre em diuen que faig massa música, però és que jo sóc músic i m’agrada que la música brilli i tingui protagonisme. Quan fas un musical pots deixar un segell personal. Es basa en una dramatúrgia i el punt de partida ja el tens, només has de reforçar la història amb la música. Les bandes sonores, en canvi, no et demanen tanta personalitat.
Com recordava, va ser l’encarregat de composar la música de la representació de la 6a Llegenda del Diable a Martorell l’any 2017. Com recorda l’experiència?
Va ser molt emocionant. Com que no sóc de Martorell, vaig pensar que s’hi havien d’implicar les corals del poble i vam fer una aposta conjunta amb la col·laboració de Mònica Pagés i la participació de Mone Teruel, Xavi Fernández, Mateu Peramiquel, la Coral Ars Nova, el Cor Inovyn, la Coral del Barri Rosanes, la Coral d’El Progrés, la Coral Harmonia, l’Escola Municipal de Música, Caramelles i Gegants de Martorell. Va ser un muntatge molt bonic.
