El Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona porta a Martorell l’exposició itinerant Història de les mans, organitzada amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La mostra s’inaugurarà al Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis aquest proper divendres, a les 19.00h, i es podrà visitar fins al 29 d’octubre.
El projecte “reuneix obres del fons de la col·lecció del MNAC en diàleg amb obres d’artistes contemporanis. Totes les obres s’organitzen en nou àmbits temàtics diferents que refereixen a les mans i a la nostra relació tàctil amb el món”. “Es contraposen obres històriques del romànic, gòtic, renaixement o barroc amb obres actuals. Algunes són conegudes i representatives, però d’altres són anònimes”, apunta la comissària de la mostra Alexandra Laudo.
Alexandra Laudo, comissària 'Història de les mans'
Els nou àmbits temàtics són: Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals—.
Les obres reunides ens conviden a pensar sobre les formes de comunicació, coneixement i producció que al llarg dels temps s’han articulat a través del contacte. Una selecció de 25 obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.
El recorregut per l’exposició evidencia fets com ara que, tot i que les mans estan en l’origen de la creació artística, l’art és quasi sempre un territori que ha prioritzat la vista, especialment per motius de conservació, o que el desenvolupament de les tecnologies digitals ha redefinit la nostra relació tàctil amb el món i amb les persones.
“En els darrers temps, sobretot amb la introducció de la tecnologia sense cable i arran de la pandèmia de la COVID-19, moltes activitats que fèiem a través del tacte directe ara venen vehiculades a través de la tecnologia”, diu Laudo. “Canvia la relació tàctil, la sensualitat de tocar i manipular certs objectes. Facilita moltes tasques, optimitza moltes activitats, però també resta riquesa a tocar el món, reconèixer la textura, la temperatura de tot allò que ens envolta”.
Alexandra Laudo, comissària 'Història de les mans'
“Tocar és deixar una part de nosaltres en la superfície del món i dels altres, i també és, alhora, canviar, mutar, ser transformat en aquest contacte que altera la nostra individualitat i ens permet ser, momentàniament, una singularitat plural”, remarca la comissària.
Obres locals convidades
Per enriquir el diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC, es convida els espais expositius participants en la itinerància d’aquesta mostra a incorporar una obra local o vinculada al municipi. A Martorell, l’obra convidada és Maria Teresa Muxart (1944), una pintura de Jaume Muxart (Martorell, 1922 – Barcelona, 2019) que forma part de l’exposició Muxart. Color i composició, que es troba a la primera planta del Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis.
La pintura, d’estil impressionista, és un retrat de la germana de l’artista, Maria Teresa Muxart, ajaguda al llit amb un llibre entre les mans mentre es troba convalescent per una malaltia. La tria d’aquesta peça vol fer referència a l’imaginari cultural que posa en relació la malaltia amb una inclinació cap a la formació intel·lectual i el cultiu de la lectura.
“Aquest retrat em va fer pensar en què la creativitat i la intel·lectualitat sovint tenen a veure amb períodes de llarga convalescència. Molts artistes o pensadors han patit malalties llargues i han manifestat en les seves biografies com d’important ha estat aquest període per al desenvolupament de la seva obra”. “A més, les mans, quan estem malalts, són potser les úniques parts corporals que estan més actives. Ens permeten llegir, pintar o escriure”.
Alexandra Laudo, comissària 'Història de les mans'
Una obra per televisió
L’obra Mesures menors (1994-22), d’Antoni Abad, forma part l’exposició però no es mostra al museu com les altres, sinó que anirà apareixent en programes del Grup ETV – Terramar, de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) coordinada per la Diputació de Barcelona. Durant tot el programa en qüestió o durant un fragment, l’obra d’Antoni Abad, en format vídeo, hi apareix superposada. Es tracta de la mà de l’artista que va mesurant a pams.
Servei educatiu i activitats vinculades
Amb la voluntat d’oferir recursos als visitants per contextualitzar i aprofundir amb les temàtiques i els plantejaments de l’exposició, Història de les mans també ofereix un servei educatiu a càrrec d’Àgora Serveis Culturals, adreçat a públic adult, grups familiars i escolars i grups de persones amb Alzheimer i altres demències.
A l’Espai Muxart el servei educatiu ha programat la visita comentada i dialogada per a adults (a partir de 16 anys) ‘Mirades tàctils. Una aproximació al passat i al present a través de les mans’, els diumenges 1 i 29 d’octubre, a les 12.00h; i per a famílies amb nens i nenes a partir de 5 anys (preferiblement), la visita dinamitzada ‘Una mà d’històries’, diumenge 8 d’octubre, a les 12.00h. A més, també hi haurà, com a activitat vinculada destinada a públic adult, un taller de frottage a càrrec de l’artista Marc Larré, dijous 5 d’octubre, a les 17.30h.
Tant les visites del servei educatiu com les activitats vinculades són gratuïtes. Cal fer reserva prèvia a entrades.martorell.cat. Places limitades. Més informació al 937 742 223 o a museus@martorell.cat.
Premi de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA)
L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) ha reconegut la tasca d’Alexandra Laudo com a curadora de l’exposició Història de les mans, en la darrera edició dels premis que concedeix l’entitat a les arts visuals de Catalunya per mitjà de les votacions dels seus socis. El premi destaca la capacitat de la mostra “de transitar per diferents moments històrics i evocar la capacitat expressiva i simbòlica de les mans i alhora convidar a la reflexió sobre les diferents dimensions de la gestualitat i en com ens relacionem físicament amb els objecte i la tecnologia”.
