El paper de les dones en la defensa de Girona, a la novel·la ‘Llaços de sang’

734
Presentació 'Llaços de sang'

Dins el programa d’actes del Dia Internacional contra les Violències Masclistes, aquesta tarda s’ha presentat a la Biblioteca Francesc Pujols el llibre Llaços de sang escrit per Ramon Gasch i Teresa Sagrera. Es tracta d’una novel·la històrica en català que parla del paper de les dones en la defensa i recuperació de la Girona del 1808 en ple setge napoleònic. Hi ha assistit el regidor de Cultura, Andreu González.

El llibre aprofundeix sobre la primera companyia militar integrada només per dones, anomenada Les Bàrbares i diferenciades amb un llaç vermell lligat al braç esquerre. Ramon Gasch, artista, enginyer tècnic elèctric i coautor de Llaços de sang, explica que “la unitat de Santa Bàrbara estava formada per unes 200 dones, dividides en quatre companyies: comandantes, sargentines, individues i soldades. El que feien era ajudar els homes que estaven al front amb vi, aigua, menjar, o portant-los a l’hospital quan estaven ferits, però si calia també agafaven el fusell, tal com s’explica al llibre”.

Ramon Gasch, coautor de Llaços de sang

L’argument de la novel·la el sustenten “dues protagonistes d’àmbits socials diferents. Una és la Marta, de família humil, dona d’un fuster, mestressa de casa amb un nen petit, i l’altra és la Rosa, que ve d’una família benestant, hostatjada a un castell fora de Girona, i de pare milionari. Elles es fan amigues, perquè quan eren petites el pare de la Marta cuidava uns terrenys del pare de la Rosa. Així, tant l’una com l’altra fan tot el possible i més per defensar el seu poble”.

Ramon Gasch, coautor de Llaços de sang

Tot i que parla de les vivències de la Marta i la Rosa, que estaven a primera línia de front, el llibre Llaços de sang també pretén ser un homenatge a totes les dones que s’esforçaven per estructurar la societat des de la rereguarda amb l’objectiu de preservar les seves vides amb un mínim de dignitat.

“La novel·la es desglossa en 43 capítols, i cadascun té un nom de dona. Elles tenien una peculiaritat: realment no lluitaven per una bandera, sinó que ho feien per defensar les seves famílies i la seva ciutat. Aquesta és la diferència fonamental: les guerres les fan els homes, però les guanyen les dones. A més, elles són un exemple per saber com s’ha de lluitar contra la violència cap a les dones”.

Ramon Gasch, coautor de Llaços de sang

Aquest Llaços de sang no és l’únic llibre que escriuen Ramon Gasch i Teresa Sagrera plegats. L’any 2019 ja van publicar Sal Roja, també una novel·la històrica que s’engloba en el context de la Guerra de Successió, l’any 1711.