El Sagrat Cor participa en una investigació sobre al·lucinacions en pacients amb esquizofrènia

292
Hospital Sagrat Cor. Foto: hospitalarias,es

Josep Tristany, psicòleg clínic i coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de l’Hospital Sagrat Cor, ha format part del grup que ha desenvolupat un paradigma, publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports, sobre quines són les àrees cerebrals implicades en les al·lucinacions auditives en pacients amb esquizofrènia. Hi han pres part investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries adscrits a CIBERSAM.

“Des de l’Hospital Sagrat Cor, sempre hem estat sensibles a participar en estudis d’investigació que, en últim terme, ajudin a millorar la vida dels pacients amb problemes de salut mental. En aquest cas, hem pres part d’un estudi sobre les bases neurobiològiques de les al·lucinacions auditives, que afecten un 70% de les persones amb disgnòstic d’esquizofrènia, generant-los un alt patiment”, ha dit Tristany.

“Segons els resultats de la investigació, aquest tipus d’al·lucinacions estan relacionades amb una pertorbació del llenguatge o de les funcions que serveixen per mantenir la parla en la consciència, descartant que es tracti d’un mecanisme perceptiu”.

Josep Tristany, coordinador de l'Àrea de Rehabilitació Sagrat Cor

Fins ara, no es coneixien bé les bases neurobiològiques d’aquest símptoma i una de les moltes teories era que les al·lucinacions auditives es deuen a una activació inadequada de l’escorça auditiva, de manera que es genera una falsa percepció d’estímuls auditius a nivell cerebral.

En la investigació, es va utilitzar la neuroimatge funcional (ressonància magnètica funcional) per estudiar quines parts de cervell s’activen tant durant l’experiència de veus com en la percepció de la parla real. Es van instruir 15 pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia que experimentaven al·lucinacions de forma gairebé contínua perquè polsessin un botó dins de l’escàner cada vegada que sentissin una veu, i un altre botó en resposta en escoltar parla real amb característiques semblants a les seves pròpies veus.

Sorprenentment, mentre que la parla real va provocar una activació forta a l’escorça temporal superior, on es troba l’escorça auditiva, l’experiència d’al·lucinacions auditives no va provocar cap activació en aquestes regions. En canvi, es van evidenciar activacions provocades per les al·lucinacions en zones implicades en el llenguatge, incloent-hi les àrees clàssiques de Broca i Wernicke. Aquestes i altres zones contigües també juguen un paper fonamental en la memòria a curt termini.

El treball, publicat a la revista Scientific Reports, ha estat dut a terme per la Dra. Paola Fuentes-Claramonte, el Dr. Peter J. McKenna, la Dra. Edith Pomarol-Clotet i els seus col·laboradors de la fundació per a la investigació FIDMAG Germanes Hospitalàries, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i investigadors de quatre centres de Germanes Hospitalàries de Catalunya: Centre Hospitalari Benito Menni CASM, Hospital Sant Rafael, Hospital Sagrat Cor i Hospital Mare de Déu de la Mercè.

Josep Tristany, psicòleg clínic i coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de l’Hospital Sagrat Cor