‘El Sevilla’ presenta a Martorell el seu monòleg ‘La vida es rocanrol’

1063

La vida és rocanrol, l’últim espectacle de Miguel Ángel Rodríguez ‘El Sevilla’, arriba aquest diumenge, a les 18.30h, a la Nau 2 de Ca n’Oliveres. L’actuació és el tret de sortida del 6è cicle Monoloaddictes, organitzat per la Regidoria de Cultura, que al llarg d’aquest any durà a Martorell els millors monòlegs del panorama actual per diversificar l’oferta i donar valor al gènere.

Què pensa la seva mare dels seus pèls, de la seva roba i dels seus tatuatges? Com educa als seus fills un home que té un grup que es diu Mojinos Escozíos? Que fa una rock star quan li toca ser president de la seva comunitat de veïns?. Aquests i molts altres dubtes seran resolts en aquest monòleg que promet fer-nos passar una bona estona durant una hora i mitja. ‘El Sevilla’ en cos i ànima. El preu de l’entrada és de 15 euros anticipada a entrades.martorell.cat i 18 euros a taquilla.

La vida es rocanrol?

Totalment. Aquest serà un monòleg d’humor en què el públic veurà que el rocanrol és una broma comparat amb la vida. El rocanrol no és anar-se’n a dormir a les 7 del matí, sinó llevar-se a aquesta hora per portar els nens a l’escola…el dia a dia de cadascú. Si pogués dividir l’espectacle en actes, el primer seria dedicat a la meva filla, el segon a la meva mare i el tercer a la meva dona. És a dir, coneixereu ‘El Sevilla’ com a pare, fill, marit i, fins i tot, com a sogre!

Fas un repàs per totes les facetes personals. Quina és la més complicada?

Totes ho són. És difícil fer de marit i no equivocar-se, gairebé impossible, però també ser pare de tres fills de 23, 14 i 10 anys, cadascú amb els problemes que suposa cada edat. I ser sogre també és molt complicat, però només faltaria que li hagués de triar els xicots a la meva filla. La vida és igual que el rocanrol: té una part dura i contundent, i també alguns sols de guitarra que et posen els pèls de punta. La idea d’aquest espectacle és que la gent s’oblidi durant una hora i mitja del que estem vivint, i passi una bona estona.

I a aquesta etapa de la teva vida, quin rock li posaries?

Un dels Mojinos Escozíos. Sempre ha estat una bona teràpia. Un tema a mig temps, que no sigui molt dur, però que ens animi a tirar endavant i a pensar que veurem aviat la fi d’aquesta pandèmia. S’agraeix que deixin sortir als qui ens dediquem a això de l’espectacle, però la gent també està desitjant poder anar al teatre, no només per gaudir-ne, sinó també per ser solidaris amb el gremi.

La pandèmia ha afectat molts sectors, també el cultural, però tu segueixes fent televisió a ‘Arusitys’ a La Sexta i els teus espectacles en solitari. Pel que fa als Mojinos Escozíos, quins projectes teniu, després de la mort aquest 2020 d’en Chicho, el vostre guitarrista?.

Seguirem tocant perquè aquest era un dels desitjos d’en Chicho, però ara està tot apagat, tot a zero, no hi ha expectatives per a aquest any. En no poder dedicar-li el temps necessari al grup, participo d’altres projectes, com el d’Arús a La Sexta o aquest monòleg que el reprenc després d’haver estat sis mesos l’any 2019 a Madrid amb èxit. La pandèmia va impedir-nos poder-lo portar a altres ciutats, però aquest diumenge seré a Martorell amb l’objectiu de fer-vos riure.