David Fernández i Juanra Bonet presenten Dos aquest divendres a El Progrés (22.30h), dins el cicle Monoloaddictes de la Regidoria de Cultura. Una comèdia escrita i dirigida pels dos còmics on se succeeixen els “gags de senyors amb perruca”, tot homenatjant Martes y Trece, Faemino y Cansado, els Monty Python o Los Morancos, segons explica l’actor David Fernández en una entrevista a Ràdio Martorell.
A l’obra ‘Dos’ fan de dos guardes jurats que han d’entretenir el públic fins que arribin els protagonistes de la funció. Quines vicissituds passen aquets dos vigilants?
Doncs que han de buscar gent perquè ompli l’escena mentre no arriben els dos actors. El públic es trobarà amb diferents espectacles: un espectacle infantil, un espectacle clàssic sobre el Titànic…no es pot explicar gaire perquè sinó no té gràcia. És un espectacle de gags de tota la vida, de senyors amb perruca i vestuari, un homenatge als duets d’humor com Martes y Trece, Faemino y Cansado, Los Morancos o grups com els Monty Python.
Un homenatge a aquests mítics còmics que feien molts espectacles integrats en un de sol.
Exacte, per no parar de riure. En aquest cas son gags, però tenen com a nexe comú que els actors no arriben a l’espectacle i els de seguretat han de tirar del fil per veure com entretenen la gent.
A més d’interpretar l’obra, n’heu escrit el guió. Com ha estat aquesta experiència?
Molt bona i amb molta feina, perquè hem fet molts gags al llarg de la nostra carrera i som molt exigents. Hem fet un treball de taula durant bastants mesos, però teníem moltes ganes de fer algun espectacle junts. Jo vaig conèixer en Juanra l’any 1998 a La Cubana i 16 anys després ens hem pogut ajuntar.
Humorísticament teniu gaires coincidències?
Crec que la gent ha de veure l’obra per emportar-se una agradable sorpresa amb Juanra Bonet, a qui estem acostumats a veure de presentador en programes de televisió. Us sorprendrà molt perquè fa uns personatges molt bons.
David, a Catalunya ja era conegut per la seva aparició a televisió, però podem dir que la seva fama va ser exponencial quan va anar a Eurovisió amb el personatge de Rodolfo Chiquilicuatre. Com ho recorda?
He fet molts més personatges, però entenc que em recordin per aquest, perquè va ser brutarl i ens va agafar a tots per sorpresa. En serio me’n vaig a Eurovisió amb aquesta perruca dels ‘xinos’ i questa guitarra de Hulk de 3 euros?. Tot plegat va ser un cúmul de casualitats. A mi m’agrada perquè va ser un gag que va voler fer tot Espanya. La gent tenia ganes de riure i ens va votar. Ens vam anar a Belgrad amb tota dignitat i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. També va ser una mica estressant, ja que vam passar de zero a cent en tres mesos. De sobte omplia estadis i actuava a la final de la Copa del Rei o al Circuit de Xerès. Érem com els Rolling Stones.
Després de tot aquell ‘boom’, com va ser tornar al dia a dia?
Jo ja havia parlat amb El Terrat i amb Televisió Espanyola per aclarir que aquest gag aquest acabava a Eurovisió, perquè era el punt més alt i no volia cremar el personatge. Llavors vaig fer teatre i vaig començar a fer la sèrie Pelotas amb José Corbacho, que em va permetre fer un personatge molt diferent, del qual en vaig gaudir i em vaig sentir orgullós.
Després va seguir fent televisió a programes com ‘Crackovia’, ‘Me Resbala’, ‘Buenafuente’ o ‘Leit Motiv’. Quins projectes té ara entre mans?
He gravat una sèrie per Televisió Espanyola que es diu La Peluquería, que encara no s’ha estrenat i estic preparant també un capítol pilot per una sèrie que vull vendre, a veure si hi tinc sort.
