Aquest divendres s’ha presentat a la Biblioteca Martorell el Llibre de veritats i secrets de Ramon Gasch, que narra la vida i el pensament de Ramon Llull, des del seu naixement fins els 30 anys. Gasch, enginyer tècnic i elèctric, és també escriptor i va ser coautor de l’obra Bon cop de falç, a quatre mans amb l’escriptor martorellenc Andreu González Castro. La novel·la està reconeguda amb el Premi Nèstor Lujan de novel·la històrica També és fundador del Grup d’Escriptors del Montseny (GEM). A través de les següents línies, que recull una entrevista realitzada a Ràdio Martorell, aprofundim en l’obra, que analitza el pensament de Llull aspectes vitals que van marcar la seva trajectòria.
El subtítol del seu llibre és ‘L’obra perduda de Ramon Llull’. Per què?
Perquè estic convençut que Llull va deixar constància escrita d’aquests 30 anys de la seva vida, tot i que l’obra hagi desaparegut. El que plantejo al llibre és que s’ha pogut recuperar aquesta vivència dels seus primers 30 anys de vida, i que ens mostra un Llull molt diferent del que ens pensem.
En quin sentit?
A Llull tothom el té per un home molt seriós, molt posat en la teologia, en l’escolàstica, molt savi, analitzador de tots els elements…però ningú coneix la seva vessant de joglar, de cortesà, de cantant o de compositor de cançons. I he volgut trobar aquest Llull primari, jove.
Fer aquest tipus d’anàlisi necessita un període molt importat d’investigació per a poder novel·lar-ho després. Quan va decidir posar fill a l’agulla?
Jo em sento una mena de hooligan de Llull, i just després d’escriure junt amb l’Andreu González Castro La Venjança dels Almogàvers, li vaig proposar a l’editora Glòria Gasch aquest projecte d’escriure sobre els primers 30 anys de la vida de Llull, perquè no hi havia res escrit. Curiosament, ella m’havia reunit per proposar-me el mateix.
Ha de ser una tasca molt complicada la d’intentar reconstruir i posar-se en la pell de Ramon Llull…
Em resulta relativament senzill posar-me en la pell de tots els meus personatges. Sóc capaç de veure les situacions, els ambients, les cares de les persones amb que està parlant. Quan a ell, per exemple, se li ensorra el vaixell a prop de Pisa veig les fustes com li cauen per sobre. M’és senzill ubicar-me, i per això escriure en primera persona em resulta una mica més fàcil.
Distribueix la novel·la en 8 capítols i parteix d’un primer en el què explica el naixement, que té una gràcia especial.
No podia ser que el naixement de Ramon Llull fos normal. Evidentment a l’Edat Mitjana, al segle XIII, no n’hi havia cap, de naixement normal. Tots eren molt perillosos, arriscats i complicats. Però a més, el seu pare li detecta determinades capacitats i cerca algú que li ho pugui confirmar.
De fet, explica al llibre que el seu pare, quan neix, li talla un rínxol dels cabells…
Cal tenir en compte que aleshores Mallorca feia només tres anys que estava reconquerida pels cristians i que hi havia una gran col·lectivitat àrab i jueva semi expulsada i separada formant guettos. Al barri jueu, alguns habitants tenien fama de divins, de mags, de tenir poders especials. N’hi ha un, en Magaluf Sal·lat, que feia les prediccions de vida tocant els rínxols dels cabells i recreo aquest fet.
Com continua, aquesta part més biogràfica?
Parlo de la seva joventut, quan ja comença a fer preguntes incòmodes. Entra al servei del rei Jaume I i després el príncep Jaume II, que més endavant serà futur rei de Mallorca. I d’aquí evoluciona la seva faceta com a cortesà, com a trobador. Es parla del seu matrimoni forçat i fallit amb Blanca Picany. I a partir d’aquí es recrea tota la seva faceta més desconeguda dels primers 30 anys de vida.
Al marge del seu matrimoni fallit, es fa referència a un gran amor que té.
Sí, és Elionor de Castello, una genovesa que forma part de la llegenda de Llull. He intentat agafat tota la informació possible i l’he recreat com he pogut. Ell s’enamora perdudament d’aquesta dona. Crec que és la dona de la seva vida. L’empaita per tot arreu, ella li diu sempre que no i ell no ho entén. En un moment, Elionor li ensenya els seus pits destrossats per un carcinoma de pit i ell se’n va sorprès, desesperat, i la deixa sola. Tot i que aquesta part té un vernís de llegenda, crec que Elionor de Castello va existir i que influeix en la seva transformació posterior en una persona dedicada a la conversió dels heretges, una compensació al fet d’haver abandonat aquesta dona.
Els poemes que es recreen al llibre i que recita Llull, són reals i seus?
No, no hi ha cap documentació. Hi ha la certesa que va escriure molts poemes trobadorescos, però no hi ha cap referència històrica, els va destruir tots. Ell tenia una vida de disbauxa i recitava un tipus de poema que es podia cantar amb llaüt, típic de l’època i amb el flabiol d’Occitània i vaig decidir de recrear-ne dos d’ells.
Cap a la part final de l’obra, Llull manté un diàleg amb Déu i aquest li demana resposta a diferents qüestions com la Santíssima Trinitat, la resurrecció, l’església i també els vicis. D’aquests, en descriu 9. Va ser així?
En les seves reflexions, Llull va definir una matriu amb 9 files i 6 columnes…en total 54 elements amb els que ell treballava per a les seves combinacions binàries i terràries, i així podia mirar si tots els elements, tant divins com humans, tenien un enllaç o relació, un joc brutal per fer treballar la ment. Va definir 9 virtuts, 9 principis, 9 relacions, 9 principis absoluts, 9 de relatius i 9 vicis, i de quina manera podien afectar l’home i la seva manera de ser.
I no disten gaire dels actuals?
Vicis com l’avarícia, la luxúria, l’enveja, la peresa, l’ira, la falsedat o la inconstància. La ira la defineix com un vici que no es dóna per sí sol, sinó que té un altre element, necessita d’una altra part que la provoca. Són conceptes molt antics, però que mantenen una gran contemporaneïtat.
Vostè explica que són dos llibres en un, oi?
El llibre consta de dos llibres en un mateix. El primer s’enfoca vers la novel·la històrica, i el segon entra en la filosofia de Llull: la manera de combinar els elements, els seus informes, raonaments, principis. El recomano a qui li agradi la novel·la històrica i vulgui saber quelcom més de Ramon Llull. Jo he agafat la versió més simplificada possible per a que tothom en pugui treure profit.