El grup de Sant Vicenç dels Horts Les Montses actuarà a Martorell el dimarts 16 d’agost (00.00h), en l’última nit de Festa Major i amb el seu tercer disc, Enlaire, com a carta de presentació. El grup que formen Ferran Rosell (veu i guitarra), Xavier Esteve (baix), Joan Prat (piano) i Josep Bofill (bateria) tenen un punt en comú: les mares de tots quatre es diuen Montserrat i van trobar-hi aviat el ganxo, per al seu nom. Amb un estil folk i tocs de rock, han fet un camí amb tres discos i ja preparen el quart per seguir captivant el públic. Ferran Rosell parla del moment pel qual passen.
Com està funcionant el vostre disc Enlaire, i presentar-lo en societat?
Per exemple, la cançó Lliure és la cançó amb més reproduccions a Spotify, la que més ha sonat a les ràdios, la que més s’ha versionat i ha sonat fins i tot al Camp Nou. Estem molt contents perquè quan passen aquestes coses significa que la música agrada, que la música té encaix i que la gent se la fa seva. És el que esperes quan estàs a la teva habitació composant i penses en el moment final, et venen al cap moments així.
Com gestioneu el fet portar la vostra música a escenaris d’una envergadura tan gran com el Camp Nou?
Bé, et diria que per a nosaltres és el mateix preparar el xou ja sigui quan toquem davant de 100 persones, de 300 o de 4.000.
Amb Enlaire esteu girant i consolidant-vos, començant a fer-vos un lloc en el món de la música. N’heu dit que és “un viatge”, però cap a on us porta, aquest viatge?
Veníem de fer Papallones al cap, el nostre segon disc, i amb aquest disc sento com que del no res tornem a enlairar-nos i hem fet que la màquina tiri de nou.
Parlem d’una cançó que ha fet un pas més enllà. Es tracta de Navegants, els beneficis de la qual van a l’organització Open Arms. Fins a quin punt és important o necessari mullar-vos en aquest sentit i dir la vostra?
Aquesta col·laboració venir per la posició que tinc jo en el grup. Se’ns va proposar la idea des de Music Bus i ho vam veure perfecte, perquè la cançó parla de coses amb la qual l’organització s’hi troba cada dia i era una iniciativa molt correcta. Sobre el fet de posicionar-nos respecte altres coses, crec que podem caure en l’error de voler defensar moltes causes, i nosaltres estem per a entretenir la gent als directes. La música ha de ser un altaveu per a posicionar-nos, però ara no tenim un altaveu tan gran com per haver de participar de moltes iniciatives. Si tinguéssim una carrera més avançada tindria més sentit que ens posicionéssim, però ara estem per a entretenir la gent. Quan ho veiem clar, com va passar amb Navegants, ho farem, però ara mateix no és una cosa que ens ocupi el dia a dia.
Com heu evolucionat des del primer disc? Heu canviat, com us veieu?
Crec que quan vam començar amb Cor valent, els directes i les relacions i la manera de composar eren d’una determinada manera. Al cap de tres discos i un quart en ment, hem canviat moltíssim com a persones, com a grup de treball, hem canviat de discogràfica, d’agència, hem viscut molts canvis i molta evolució al nostre voltant i crec que hem crescut. Al principi, com molts projectes que s’inicien, sempre tira més un que l’altre, però en aquest Enlaire tots ens hi hem ficat de cap per aportar el màxim del nostre temps i el nostre dia a dia. La màquina ha d’estar cremant i abans era molt més difícil tot.
Sou de Sant Vicenç dels Horts i tocareu a Martorell i també a Castellbisbal, prop de casa. Com es presenten aquestes actuacions per a vosaltres?
Ens han explicat que aquestes festes majors són molt massives, que hi ha molta activitat a nivell de xarxes i d’actes. A més, la densitat de població és molt gran i esperem que vingui molta gent i entretenir-la molt. Encara que siguem som pocs, serem molt ben avinguts i si som molts, com més serem, més riurem.
