Jenn Díaz presenta la novel·la ‘Mare i filla’ sobre els models de ser dona i els lligams familiars

1515

L’escriptora santfeliuenca Jenn Díaz ha presentat aquesta tarda a la Biblioteca Martorell la seva cinquena novel·la, la primera escrita en català, titulada Mare i filla (Amsterdam). Hi conflueixen diverses històries personals protagonitzades per dones de diferents generacions d’una mateixa família. L’acte ha estat una conversa entre l’autora, una mare, Anna Maria Pecanins, i una filla, Mariona Benaiges.

Des del punt de vista narratiu, Mare i filla ret homenatge a l’obra de Mercè Rodoreda doncs, amb un català quotidià però sense vulgarismes, desgrana “la vida d’unes dones per a les quals la família ha estat un calvari de sentiments contraposats”, ha explicat l’autora.

Comença amb la mort del pare, l’home que equilibrava la família. La seva pèrdua “provocarà una guerra oberta entre la vídua, la filla i la tieta, el triangle en què es basa la novel·la”, complementat per sis personatges secundaris que hauran d’aprendre a refer la relació amb les altres i omplir el buit.

Un melodrama coral sobre “la convivència complicada, el distanciament, la incomprensió i el ressentiment d’aquestes dones, amb home o sense, dones que viuen vides previsibles, dones enamorades o que mesuren l’amor, que busquen i no troben o que troben i no ho saben”.

Jenn Díaz ha reconegut certa empatia amb els seus personatges. Ha definit el llibre com “una reflexió sobre els diferents models de ser dona i com han de ser acceptats per una societat més aviat masclista”. També és una novel·la “sobre els lligams familiars i la història universal de totes les cases”.

Explora els dubtes i sentiments dels personatges. Les seves relacions es troben “sotmeses a una certa esclavitud social, conductes pròpies d’una societat patriarcal que les fa viure a remolc de les opinions alienes, incapaces d’entomar decepcions, assumir pèrdues o assimilar penediments”.

Díaz va debutar com a escriptora l’any 2011 amb Belfondo i des de llavors la seva carrera literària s’ha anat consolidant i fins i tot oferint un univers narratiu propi que també oferirà a les novel·les El duelo y la fiesta, Mujer sin hijo i Es un decir.