Joan Miquel Oliver celebra 15 anys de ‘Surfistes en càmera lenta’ al PAS Doble

244
Joan Miquel Oliver

Ara fa 15 anys que es va editar el primer disc en solitari de Joan Miquel Oliver Surfistes en càmera lenta i per a celebrar-ho el mallorquí ha publicat una edició limitada en vinil de l`àlbum i una gira de recitals amb aquest títol. Aquest divendres, a les 22.30h, actuarà a la Piscina Municipal d’Estiu, en el marc del Festival PAS Doble.

El compositor i guitarrista de la banda Antònia Font presenta un disc original i personal. És l’extensió artística, més intima, d’un autor que necessita perseverar i expressar la seva constant creativitat. És una producció que inclou 11 temes amb diferents línies musicals on domina una especial atmosfera “ambient” que subtilment ens fa escoltar les peculiars lletres que donen forma a petites històries i situacions. La proposta de Joan Miquel és molt simple: un passeig on fets naturals donen una imatge diferent de la realitat, una irònica realitat on es confonen ideals i fantasies.

Joan Miquel, defineix-nos l’atmosfera d’aquesta reeditat ‘Surfistes en càmera lenta’?

Fem una espècie de recreació d’una revetlla d’estiu, amb bombetes i vestuari florejat. Ens vam trobar que a molts llocs on estem tocant aquest estiu tenen aquest punt: a la fresca, amb tauletes…

Per què vas decidir publicar-ne una edició limitada en vinil?

Havia publicat recentment Aventures de la nota La, el meu nou disc en solitari i no m’havia ficat encara en això dels vinils. Surfistes feia anys que estava exhaurit i l’havíem publicat en cd. Vam pensar que, posats a reeditar-lo, ho fèiem en vinil de luxe. Vam recuperar disseny i en vam fer una revisió.

Com ha evolucionat Joan Miquel Oliver, des del punt de vista musical, en aquests 15 anys?

Surfistes a càmera lenta el vaig fer en un moment en què Antonia Font tenia molta oferta i molt de públic. I vaig voler provar de fer aquest disc en solitari. Vaig fer provatures, i el vaig gravar d’una manera molt domèstica i molt experimental perquè no sabia què sortiria. Ara no, ara he fet molts més discs en solitari, molts més concerts, i el nivell de confiança en mi mateix i de solvència dalt d’un escenari no té res a veure. Amb tota aquesta experiència, tornar a agafar aquell disc fa que la cosa variï molt, tot i que les cançons són les mateixes i també l’esperit.

Què va suposar per a tu el ‘boom’ dels Antonia Font?

La cosa no va venir d’un dia per l’altre. Va ser lent. Vas sumant públic i públic i, de cop, un dia amb Wa Yeah! vaig tenir la sensació que havíem arribat al públic massiu. Allà on anàvem omplien i vam arribar a ser el grup de moda a Catalunya. Això t’arriba o no t’arriba. No és que m’agafés per sorpresa, perquè portàvem molt de temps preparant-nos, però a vol passat no deixes de pensar que realment va ser una cosa important en la nostra vida i en la nostra trajectòria professional.

Com està funcionant la gira i què ens pots avançar del concert d’aquest divendres a casa nostra?

La pandèmia no m’ha perjudicat gaire, personalment, perquè jo ja faig aquests concerts d’aforament reduït. No m’he hagut d’adaptar a res. Estic fent un tipus de concert amb poques persones que ja feia des de fa molts anys. Estic tocant molt i m’he recuperat a nivell de feina. M’està anant força bé. Al concert de Martorell farem el Surfistes a càmera lenta i una repassada generosa de tot el que hem fet aquests darrers anys.