Aquest divendres 3 de març, l’actriu i humorista Judit Martín aterra a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural dins el cicle ‘Monoloaddictes’ (22.30h) per oferir al públic Not talent. Un espectacle d’humor en què la improvisació hi té un paper primordial, i on es fa un cant a la mediocritat. Per assistir-hi cal obtenir les localitats a entrades.martorell.cat al preu de 15 euros de forma anticipada i de 18 a taquilles una hora abans de l’espectacle.
A Not Talent, Martín hi aborda un tema que sempre li ha interessat: l’art. I ho vesteix amb allò que més la fa més identificable com a artista: la interpretació d’una gran varietat de personatges. És el cas, per exemple, d’una venedora de fum, d’una decadent cantant multimilionària o d’una poeta solidària. Personatges anònims que obté de la simple observació de la vida, del dia a dia i de tot allò que l’envolta, explica l’actriu als micròfons de Ràdio Martorell.
Judit, parlem d’un Not Talent que, ja pel títol ens fa pensar en una paròdia del Got Talent. Has creat un anticrist del talent artístic, aquí?
Sí, és la versió dolenta. És el “cuanto peor, mejor para todos”, és un cant al fracàs, al fet de reivindicar la mediocritat en la que estem ubicats en realitat la gran majoria de la humanitat.
Hi planteges la temàtica artística…
Sí, combina el fet de parlar d’un tema que m’agrada molt: les arts. De fet, jo vaig estudiar belles arts i tinc encara aquesta cosa que m’interessa molt i que són les preguntes de sempre: què és art i que no, quant val l’art, què és el talent i la creativitat…totes aquestes qüestions i temes surten a l’espectacle.
I tot això vestit amb personatges ben variats, oi?
Sí, alhora hi aporto el que a mi m’agrada, que és fer personatges. L’espectacle en sí és una xerrada i aprofito aquests personatges per explicar certs temes i per improvisar molt amb ells.
A les ressenyes que s’han fet de Not Talent se’ns avança que hi ha molta improvisació…
Sí, adverteixo que hi ha molta impro, però que ningú pateixi, que no faré pujar a ningú a l’escenari. Jo sóc la primera que quan vaig a un teatre vull ser espectadora i punt i no vull que em facin participar o caminar per l’escenari. Em posa molt nerviosa.
Dèiem que hi ha personatges com ara una venedora de fum, una decadent cantant multimilionària o una poeta solidària. No et posaré en el compromís de preguntar-te en qui t’has inspirat, però suposem que són personatges reals…
Absolutament! D’alguna manera tots els gran artistes i grans noms s’han creat aquest personatge ells mateixos, s’han fet aquesta manera de vendre fum. Després et podran agradar més o menys, però hi ha una part en al que s’han cultivat a ells mateixos i s’han creat un univers personal, una mica d’aura i saber vendre fum. Per exemple, Salvador Dalí n’era un gran exponent: hi ha gent que el considerarà un gran geni, però ell mateix alhora també era conscient que tot era un joc, el joc de l’art, i que volia jugar-hi a tope.
Un dels lemes del Not Talent és la frase de Ludwig Van Beethoven “l’èxit depèn només d’un 2% de talent”. La resta, doncs, què és, una qüestió de sort?
No, no seria sort! Beethoven, com altres personalitats, va parlar d’aquest tema i es referia més a que el 2% és talent i la resta és picar pedra, és persistència, és insistir, és treballar “erre que erre”! Pots tenir molt de talent, però si no tens paciència i una disciplina o una obsessió per aconseguir coses, només et queda tenir molta sort. Jo he aprofitat aquest lema per a fer-m’ho venir bé i parlar d’altres possibles eines que ofereixo al públic per aconseguir l’èxit sense necessitat de talent, que parteixen d’una veritat, tot s’ha de dir!
Judit, et sentim al Versió RAC1, et veiem a l’Està passant i al Polònia de TV3, també ara de gira amb aquest espectacle i fent col·laboracions a l’Improbcn…Et queda temps per dormir?
Hi ha setmanes que el tetris em funciona bé, i hi ha setmanes on col·lapso una mica. Sempre he sigut així, ara perquè sóc més visible en tot allò que faig, però et diré que tota la vida he sigut una multitask total. Necessito fer moltes coses. Sempre acabo liada, i encara que em digui allò de “la temporada que ve m’ho prendré amb més calma!”, sempre acabo amb mil coses.
Amb quin dels teus personatges et sents més còmoda?
Doncs a la ràdio, al VersióRAC1 em sento molt còmoda amb la Vane, la choni per excel·lència. És un personatge que fa tants anys que faig que, de fet, és la que apareix més en el programa, i és un alter ego meu total. També m’agrada molt fer l’Eulàlia Reguant o l’Alaska. Al Not Talent he tret uns personatges del VersióRAC1 que potser no són tant coneguts, com ara la poetessa Marta Giné i Velasco i un parell més que he fet al teatre i que no faig a la ràdio, però amb els que em sento molt còmoda a l’escenari. És una venedora de fum, una coach, que també hi apareix.
Al marge de les imitacions al Polònia, que evidentment es basen en personatges reals de carn i ossos, d’on et ve la inspiració per a crear aquests altres personatges teus?
Doncs crec que com tothom, sóc observadora. Des de sempre m’ha agradat molt veure personatges en la gent. Em diverteix molt observar. Igual acabo anant a una festa que no m’agrada gens i que no és és gens del meu àmbit, però m’agrada anar-hi per veure aquest perfil de persones que no són gens del meu entorn i per treure material meu, personal, que mai saps quan podràs fer servir.
Sortir de la zona de comfort, doncs?
A mi m’agrada molt observar i sortir del meu entorn habitual. Jo vinc de l’Hospitalet de Llobregat, del costat de Bellvitge, però durant uns anys i per circumstàncies de la vida vaig viure a la zona alta de Barcelona. Em sentia una mica com un peix fora de l’aigua, però alhora em fascinava molt perquè era un perfil de gent que no coneixia massa. M’ho passava bomba.
L’humor és més necessari que mai, en aquests moments?
Crec i m’imagino que totes les èpoques de la història han sigut tremendes. Més que necessari, l’humor és una qüestió de sentit comú. És inherent a l’ésser humà el tenir sentit de l’humor per poder sobreposar-se a certes coses.
En uns temps on es qüestiona per diverses bandes quins són els límits de l’humor, això et fa sentir pressionada?
Sí, la veritat és que ara és complicat perquè per totes bandes has d’anar molt en compte, ja que pots ferir moltes susceptibilitats. Però tampoc em preocupa massa perquè no sóc una persona que m’interessi molt anar per les línies vermelles de la polèmica. No m’agrada ofendre a la gent ni fer sentir malament a ningú. Crec que tinc un altre tipus d’humor, que també és provocatiu però en un altre sentit. En aquest espectacle, en concret, carrego molt contra el món de l’art si és que se’n pot diur carregar. Hi sóc una mica punkie o cafre. Però no m’agrada ferir sensibilitats i en aquest sentit no pateixo.
Convida la gent de Martorell aquest divendres a veure Not Talent!
Crec que és un espectacle per gairebé tots els públics. Per nanos no tant, però és bastant accessible i és un joc que proposo amb l’espectador. Em diverteix molt fer-lo, m’ho he fet venir bé per treure personatges, per improvisar, per tocar els pals que a mi m’agraden. És una festa i qui vulgui venir s’ho passarà bomba, perquè hi ha molts elements de joc que proposo que crec que faran que la gent s’ho passi pipa.
