La Biblioteca Martorell obre una finestra a ‘El museu íntim de Neus Sala’

645
Exposició 'Art Brut' dedicada a Neus Sala

Fins al 29 d’octubre, es pot veure a la Biblioteca Martorell l’exposició El museu íntim de Neus Sala. Amb motiu del festival IntArtvenció, presenten l’art brut, marginal, cru, autodidacta, pur, visionari, popular de la martorellenca Neus Sala, l’expressió d’un microcosmos particular, creat per una sola persona i basat en el reciclatge i en unes regles constructives pròpies. L’obra segueix un model cultural en el seu inici, el del col·leccionisme, i va creixent i madurant pròpiament des dels impulsos interns i el llenguatge personal de la seva creadora.

Com fan tots els artistes, i amb més força els outsiders, la producció creativa la Neus Sala representa el seu món intern, i ho fa en un entorn quotidià i íntim: casa seva. Al seu pis a la carretera de Piera i el que havia estat del seu germà a l’avinguda Germans Martí. Visitar la vivenda de la Neus era entrar en el seu univers simbòlic.

El fet de desenvolupar l’acció artística en l’interior dels pisos podria traslluir una protecció, un aïllament, i també una manera de reorganitzar-se quan és necessari, d’enfrontar-se al món que trontolla, i de reinventar-se i valorar-se un mateix si se sent que l’exterior no ens entén. A través d’aquest treball meticulós i solitari, decorant objectes domèstics, brodant coixins, escrivint poesia…, es poden omplir solituds, buits interns.

Neus Sala viu inspirada per l’esperit col·leccionista tan manifest a Martorell en els seus museus, i deixa fluir el desig de crear-ne un altre a casa seva. Va conformant una mena de gabinet de curiositats, centrat en un principi en una col·lecció de fòssils, la base del seu museu, a la carretera de Piera, qui sap si amb un cert esperit enciclopèdic. La col·lecció creixerà (diversificant-se com es pot veure després), envairà la vivenda, per acabar arrelant-se d’una manera orgànica en tots els racons i fonent-se amb l’espai quotidià, amb les parets, amb els objectes.

La tècnica de la Biblioteca, Josefina Canals, diu que “Neus Sala era una dona extraordinària i una apassionada de l’art. Un art particular, un art seu, potser una mica marginal. Pintava ampolles, estris per decorar casa seva seguint el seu propi criteri que va construir de manera coherent”.

Josefina Canals, tècnica Biblioteca Martorell

L’obra de la Neus Sala evolucionarà del col·leccionisme cap una acció artística especialment enfocada en la decoració de tot tipus d’envasos, sempre reciclats. A l’avinguda Germans Martí, en una intervenció posterior a la seva vivenda habitual, amb acolorits i vistosos motius florals la Neus Sala conquerirà parets i mobles, i exposarà sobre la majoria d’ells i en nombroses prestatgeries una quantitat ingent d’envasos decorats; els conceptes de col·leccionisme i de reciclatge continuaran implícits en aquests objectes quotidians, però es destinaran a un nou ús, creatiu i estètic..

Sala va desenvolupar un llenguatge propi, amb una semàntica i una sintaxi personals, vehicles d’una expressió que la comunicava amb ella mateixa i també amb tots aquells que visitessin casa seva. Així doncs, la creació outsider és un art intern, del tot compromès amb un mateix.