La família Arús Canals guanya la mona gegant de les Caramelles de Martorell 2024

461
Cants de Caramelles de Martorell 2024

Els Arús Canals s’han endut la mona gegant de Caramelles 2024 amb el número 1901 de la rifa, que es correspon amb les darreres quatre xifres del premi de l’ONCE del passat dijous. La família, amb una llarga tradició caramellaire, ha guanyat el dolç de Pasqua que ha cuinat la Pastisseria Artigues i una figura que representa els Gegants de Martorell, la Velleta i el Diable, feta pels xocolaters de Simón Coll.

L’última parada dels caramellaires ha estat la plaça de la Vila, on, després de tot el matí de cantades tradicionals, la junta de la colla ha entregat la mona a la família Arús Canals. “A casa hi ha molta tradició de participar en les Caramelles, els meus pares ja havien participat, però és el primer cop que guanyem la mona i estem molt contents. La compartirem amb la família, amb la qual ens ajuntarem avui per menjar-la, i també amb algunes persones vinculades a l’entitat. La mona consisteix amb una part de xocolata, feta per la xocolateria Simón Coll, que simbolitza els Gegants de Martorell, i l’altra part és una coca molt gran de pa de pessic amb fruita, duta a terme per la pastisseria Artigues”, ha expressat el portaveu de la família.

Família Arús Canals, guanyadora de la mona gegant de les Caramelles 2024

El tret de sortida de les cantades de Pasqua, de la mà dels cantaires i músics caramellaires, s’ha donat a les 09.00h a la plaça de l’Església, després han passat pel carrer Pau Par fins a arribar al Pont del Diable. Amb el trenet, s’han traslladat a l’Església de Crist Salvador per cantar a la sortida de la missa, i d’allà han anat a l’avinguda Pau Claris. A les 12.00h, han cantat a l’Església Santa Maria, i han finalitzat la jornada d’aquest Diumenge de Pasqua a la plaça de la Vila, on han entregat la tradicional mona gegant.

“Aquesta tradició pasqüera es va instaurar a Martorell l’any 1930, i avui hem tornat a sortir per continuar la tradició. Aquest any tenim tres cançons, la nova d’enguany l’han fet els alumnes del departament de cançó de l’Escola Municipal de Música de Martorell, es diu Caramellaires, i la lletra recull tota la tradició: el trenet, les cantades, les barretines, les caputxes i la colla. A més, també hem rescatat Generació Caramellaire, que explica que l’agrupació és un conjunt de generacions, on canten avis, nets i fills. L’última cançó es diu La Passada, i és una adaptació de l’original composta per La Trinca”, tal com ha explicat Urko Ellacuria, tresorer de les Caramelles de Martorell.

Tot i les previsions de pluja, el temps ha permès que les cantades es feren amb normalitat i la valoració per part del tresorer de la junta és “molt positiva, perquè som inclús una mica més dels que teníem previst ser avui, anem una mica justos al trenet, però ens ho estem passant molt bé”.

Urko Ellacuria, tresorer de les Caramelles de Martorell

Les Caramelles és una tradició que agrupa cantaires de totes les generacions, tant és així que Queralt Encinas té sis anys i hi participa des que en tenia un. “M’agraden molt les Caramelles perquè són molt divertides: ens donen caramels, anem en un trenet i cantem per tot Martorell”, ha expressat.

Queralt Encinas, caramellaire

Per la seva part, Joan Prats, de 19 anys, hi participa des de fa tres edicions com a trompetista i director musical, i ha valorat molt positivament l’assistència d’enguany. “Per sort, el temps i la pluja ens han respectat, i ara, que venim de cantar a l’Església Crist Salvador, marxem cap a l’Església Santa Maria, i després a la plaça de la Vila farem l’entrega de la mona que sortegem cada any”, ha explicat.

Joan Prats, caramellaire

Tot i així, la caramellaire Juanita Ponce, de 73 anys, explica que això no sempre ha estat així, “quan jo era petita les Caramelles només les cantaven els nens i nenes, però érem entre 200 i 400, perquè, tot i que érem menys població, el dia de les Caramelles era molt esperat, gairebé com si es tractés de la Festa Major. En acabar els cants, omplíem diversos autocars, i marxàvem d’excursió amb tota la família”.

“Jo sóc caramellaire des que tenia 6 anys, i l’any 80, quan vam celebrar el cinquantè aniversari d’aquesta festivitat, em vaig posar a la junta, i vaig estar-hi durant quaranta anys, fins a la darrera edició. És una tradició que no la podem perdre, sobretot perquè hem de posar la vista en el centenari, que és d’ací a 6 anys, i segur que això farà revifar la tradició”, ha expressat Ponce.

Juanita Ponce, caramellaire

Demà dilluns 1 d’abril, els caramellaires tornaran a sortir per cantar cants de Pasqua per l’altra part del poble, començaran a la plaça Era del Padró i aniran al Parc Europa, passant pel carrer Sant Joan. En acabar, hi passaran pel carrer Ausiàs March, la Residència d’avis Sant Joan de Déu, la rambla de les Bòbiles i de Pep Ventura, i acabaran a la plaça Frederic Duran i el Centre Cultural.