La genuïnitat del català a través dels mots intraduïbles, amb ‘No val a badar’, de Jordi Badia

507
Presentació llibre 'No val a badar'

Aquesta tarda, a la Biblioteca Francesc Pujols, Òmnium Pla de Montserrat ha organitzat la presentació del llibre No val a badar del filòleg i corrector català, Jordi Badia i Pujol. Es tracta d’un compendi de mots genuïns del català que són difícils de traduir a altres llengües, com són “patxoca”, “andròmina”, “somiatruites” o “lletraferit”. L’acte ha omplert de gom a gom la sala, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, el regidor de Cultura, Sergi Corral, i el presentador, Domènec Hernández.

A No val a badar s’hi troben més d’un centenar de mots que, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana. Així, si es cerquessin en un diccionari bilingüe, costaria trobar-ne la traducció literal a les altres llengües. Per aquest motiu, l’autor reivindica la necessitat de preservar-les com un bé preuat. A més de trobar exemples de tots aquests mots usats pels escriptors catalans, al costat hi ha les explicacions sobre els significats, l’origen i l’evolució de cadascun, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys.

Segons explica l’autor Jordi Badia, el llibre neix “a partir d’una pregunta que em vaig fer: si diem sempre que quan desapareix una llengua desapareix una forma de mirar-se el món, què té la nostra llengua que la faci característica, és a dir, quines paraules té el català que siguin intraduïbles?”.

Amb l’objectiu de trobar les paraules genuïnes del català, Badia va escriure dos articles per al mitjà digital VilaWeb, en què “vaig rebre moltes respostes dels lectors que em contactaven per dir-me més paraules intraduïbles. Així vaig saber que era un tema que preocupava als catalans i al final vaig recaptar unes 350 paraules, entre les quals vaig fer una tria de 103 que van constituir el llibre finalment”, ha afirmat.

Jordi Badia i Pujol, autor del llibre 'No val a badar'

A la presentació, Badia ha aclarit que aquests mots realment no és que siguin del tot intraduïbles, sinó que “comparant-los amb altres llengües com són el francès, l’italià i el castellà, es necessita una definició per conèixer el significat concret del mot, no hi ha una paraula que signifiqui exactament el mateix. Per exemple, la paraula “apamar”, si traduïm al castellà, hem de dir “medir a palmos”; o el mot “vespre”, en castellà, no existeix, s’ha de triar entre “tarde” i “noche””.

Per a constituir No val a badar, “he anat comparant totes les paraules que trobava jo i que em passaven els lectors, amb el castellà, el francès i l’italià, i comprovant que són difícils de traduir. Això sí, realment sempre hi ha una forma d’expressar mots amb altres llengües, perquè si no, voldria dir que algunes són més expressives i altres més limitades, i això no és cert”.

Jordi Badia i Pujol, autor del llibre 'No val a badar'

L’autor ha fet referència a la riquesa del català en tant que “durant els anys hem creat moltes paraules. De sistemes de crear, totes les llengües en tenen els seus, i en el cas del català, una tècnica és mitjançant els compostos com són “cagadubtes”, o “somiatruites”. Una altra manera de crear mots és mitjançant la derivació com és el cas de “xerrera”, de xarrar, “badallera”, de badallar, o “plorera”, de plorar. El sufix “era”, que vol dir “ganes de”, és molt difícil de traduir i això és un fet que hauríem de potenciar perquè és una característica genuïna de la nostra llengua”.

Jordi Badia i Pujol, autor del llibre 'No val a badar'

Jordi Badia i Pujol ha treballat en editorials i mitjans de comunicació com ara TVE Catalunya, Televisió de Catalunya i el setmanari El Temps. Actualment, és cap d’estil del mitjà d’informació digital VilaWeb on, a més, publica regularment articles de divulgació lingüística a la secció «Ras i curt» per tal que els lectors facin un ús més precís i genuí del català.

El 2021 va publicar Salvem els mots, un llibre que recull dues-centes paraules i expressions de la llengua catalana que estan en perill d’extinció perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n’han acabat ocupant l’espai.