Les Anxovetes és un grup d’havaneres nascut l’estiu de 2013 a Girona. Ofereix un repertori d’havaneres clàssic i tradicional, maridat amb guitarra i contrabaix. Canten amb frescor i sinceritat, assaborint cada tema, amb el seu punt de salabror, tal com ha explicat Tona Gafarot, veu greu de la formació. Les Anxovetes actuaran dilluns 15 d’agost, a les 13.30h, a la Festa Vermut de la plaça de l’Església.
Veu néixer el 2013, però no va ser fins el 2014 que veu fer el primer concert. Quina valoració feu d’aquests dos anys dalt dels escenaris?
No pot haver anat millor. El primer any vam tenir una dotzena d’actuacions com a prova pilot, l’any passat ja vam fer-ne una cinquantena i aquest any més de seixanta. Hem tingut una molt bona rebuda per part dels professionals del món de l’havanera, del públic i els mitjans de comunicació. Tot han estat bons comentaris, no ens queixem de res.
El vostre primer disc es diu ‘En fresc’, una desena de temes amb clàssics de l’havanera, del cant taberna i alguna composició pròpia. Parla’ns d’aquest treball.
Són 10 peces gravades tal qual, temes interpretats de la manera més fidel i natural possible. Cançons tradicionals de l’havanera, la rumba-havanera Lola la tabernera, i el tema propi La mare del mar que vaig composar jo mateixa, i que parla del mar des d’un punt de vista molt femení.
Sou el primer grup d’havaneres femení. Creieu que justament aquesta peculiaritat us està portant l’èxit?
De fet, l’any 1985 va haver-hi un grup d’havaneres en femení que es deien Les Algues. Em sembla que no van tenir gaire transcendència perquè no se n’ha sentit a parlar gaire, però elles van ser les primeres. Podem dir que nosaltres som el primer grup d’havaneres femení del segle XXI (riu). És un fet diferenciador, que atrau i es fa notar, però un cop has assumit aquest tret característic pots entrar a valorar la interpretació o els arranjaments.
Tradicionalment les havaneres han estat cantades pels homes mariners.
Sí, però nosaltres fem una lectura diferent. Totes les històries que expliquen els mariners també tenen una vessant femenina: les dones que es quedaven patint a casa. Aquest univers queda molt ben reflectit a Mare vull ser pescador, havanera escrita per Antònia Vilar, que explica la història d’una mare que no vol que el seu fill sigui pescador, com el seu marit mort a la mar, sinó frare.
Feu una ferma aposta per la qualitat musical.
Volem anar molt més enllà i no conformar-nos amb res. Apostar per la qualitat en tots els sentint: musical, vocal, instrumental, tècnic, imatge i attrezzo. Volem cuidar-ho.
El 2015 veu quedar finalistes del concurs Sons de la Mediterrània, la final del qual se celebra dins el marc de la Fira de la Mediterrània de Manresa. Què va suposar per a vosaltres aquest reconeixement?
Poder quedar finalistes entre una trentena de grups de molt bona qualitat és un gran què. Tocar a la Fira de la Mediterrània de Manresa, que et dóna molta visibilitat i difusió, va ser tot un premi.
Què oferireu dilluns a Martorell?
Un concert de vermut, fresc, que passi bé a aquella hora del dia. Una selecció amb temes tradicionals, dos temes propis i alguna sardana. Hem ampliat el repertori amb uns 18 temes que interpretarem en funció de les ganes que tingui la gent d’escoltar-nos.
