Nous aires d’il·lusió i d’esperança s’han instal·lat entre els paradistes del Mercat Municipal Les Bòbiles. Malgrat els anys de forta crisi econòmica, especialment cruenta per al petit comerç, la trentena de comerciants d’aquesta instal·lació municipal han mantingut l’energia per tirar endavant sense renunciar a l’essència: oferir productes pròxims i de qualitat i una atenció acurada. Aquest fet, combinat amb un increment de les activitats de dinamització i amb les reformes físiques de l’espai, són un punt de partida per fer realitat l’esperat rellançament de l’equipament.
Trenta parades de venda conformen actualment l’oferta comercial a Les Bòbiles. En quatre amplis carrers s’hi distribueixen establiments de carnisseria, xarcuteria-cansaladeria, aviram, peixateria, pesca salada, menjars preparats, fruita i verdura, forn de pa i pastes, bar-cafeteria, parafarmàcia i dietètica i perruqueria. “Es pot triar entre una oferta de 2 o 3 establiments diferents de cada sector. Hem entès que no ens fem competència entre nosaltres, i que l’important és portar la gent al Mercat, que miri i compri. Ara el Mercat funciona i tenim quasi totes les parades ocupades”, diu la presidenta de l’Associació de Comerciants del Mercat, Inés Villaescusa.
Inés Villaescusa (Polleria Inés): “la clientela es va rejovenint”
Villaescusa és propietària d’una botiga d’aviram, la Polleria Inés, una de les primeres que es va ubicar al Mercat des de la seva fundació l’any 2001. Suma 40 anys d’experiència laboral en el sector, i això li permet tenir una perspectiva temporal molt àmplia: “el tipus de client ha canviat. Hem incorporat un perfil més jove, d’entre 35 i 40 anys amb fills, que ve els divendres a la tarda i els dissabtes al matí i que cada cop pregunta i s’interessa més per l’origen del producte”. Procedeixen bàsicament de Martorell, però també d’Abrera, de Sant Esteve Sesrovires o de Gelida. “Potser perquè oferim un producte de proximitat i de qualitat, donem confiança i assessorem al client”.
Eugeni Romero (Bar Clàudia): “hem de fer campanyes enginyoses per atreure gent”
Els bars i cafeteries són un parèntesi de relaxament entre compra i compra. “Hem de fer que els visitants se sentin a gust aquí i atreure’n de nous fent campanyes. Per exemple, la de les tapes a un euro de cada tercer dissabte de mes, que té molt d’èxit. I jo també en faig alguna de pròpia. Cada cop hi ha més gent que ens ho pregunta”, explica l’Eugeni Romero, qui fa una dècada que regenta el Bar Clàudia. Reconeix que “hem notat la crisi, hem tocat fons i ara comencem a veure un punt més d’alegria. Nosaltres ens belluguem, però les institucions també ho han de fer. Ens han posat una nova il·luminació que ha millorat un 200 per cent la visibilitat. Ara caldria que ens milloressin la calefacció i la refrigeració”, demana.
Montse Navarro (Perruqueria Única): “aquest Mercat és com un poble”
A dues parades de distància del bar de l’Eugeni hi ha la Perruqueria Única, propietat de la Montse Navarro. Ella també demana que es facin millores: “ens cal que el Mercat sigui ben visible a l’exterior, amb cartells que llueixin i que deixin ben clar que aquí trobaran carns, peixos, fruites, verdures…de tot!”. Navarro regenta l’únic establiment no alimentari del Mercat. Va instal·lar-se fa set anys, en plena crisi, però diu que “n’estic contenta de la decisió, perquè tinc molt bones clientes i bons companys de parades. Tots s’estimen el Mercat i volen que funcioni. Això és com un poble, tots estem molt ben avinguts! Fixa’t que tinc clientes que encarreguen la compra a les parades, venen a arreglar-se el cabell i en sortir passen a recollir el gènere”.
Isabel Sánchez (Peixos Moreno): “oferim al client una cosa diferent: la confiança”
Al fons del mateix passadís d’entrada al Mercat hi ha la parada Peix fresc i marisc Moreno, que també hi és des dels inicis. La Isabel Sánchez recorda fins i tot la data d’obertura: “un 13 de desembre de 2001!”. Han passat alts i baixos. La competència, diu, “és molt gran, les grans superfícies ens han fet mal i des del Mercat hem d’oferir al client una cosa diferent: la confiança. Aquí les clientes venen a comprar i aprofiten per explicar-te els seus problemes…acabem fent-nos gairebé amigues. I ens venen també les filles de les clientes de sempre, recomanades per les seves mares”.
David Serrano (Fruites i Verdures D. Serrano): “renovar-se o morir. Ho hem de posar fàcil al client”
A l’altre carrer, el David Serrano fa pocs mesos que ha obert una nova parada de fruites i verdures. No és novell en aquesta feina, ja que forma part d’una família de paradistes, i el seu pare té un establiment de menjars preparats just al davant. Un doble negoci ampliat, que “de moment, funciona prou bé”, comenta. Han hagut d’aplicar-se la màxima de renovar-se o morir, i mentre reomple cada compartiment explica que “a la gent li has de posar les coses fàcils. Has de deixar ben preparades les peces de fruita i de verdura per a que els clients tinguin el mínim de feina possible a triar-les. Pensa que normalment tenen poc temps, i més si és un públic jove. Els ho has de posar fàcil”.
Amat: “el Mercat ha de ser un referent a Martorell i comarca”
L’Ajuntament de Martorell és l’ens gestionador del Mercat Municipal Les Bòbiles. Les darreres estimacions de que disposa indiquen que, durant l’any 2016, van entrar a la instal·lació una mitjana d’entre 54.000 i 74.000 persones al mes. “És una xifra considerable, però també és cert que hi ha gent que hi passa però no s’hi para. El repte és que hi entrin, parin i comprin”, explica el regidor de Comerç, Lluís Amat. Destaca que “al 2015 l’ocupabilitat de les parades era d’un 75% i les darreres dades del 2016 ja són del 92%. L’objectiu és arribar al 100%”.
Amat creu que és important el treball coordinat de l’àrea de mercats amb el Departament de Promoció Econòmica: “intentem que no se li escapi a cap persona que vol muntar un negoci la possibilitat d’obrir una parada al Mercat. L’assessorem i l’orientem”. Alhora, considera imprescindible “el diàleg constant per conèixer les necessitats dels paradistes. De moment, hem millorat la il·luminació, que era molt deficient, amb la col·locació de llums LED; hem pintat i serigrafiat les portes i millorat les senyalitzacions. A més, a través del servei Street View de Google ja es pot visitar l’interior del Mercat amb un tour virtual de 360 graus, a través d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya a l’Associació de Comerciants. Malgrat tot plegat, sóc molt autocrític i reconec que queden moltes coses per fer. Les anirem fent i provocarem un important gir”.
El regidor creu molt en el futur de l’equipament: “aquest Mercat té moltes possibilitats, per les parades, per la qualitat dels productes i per la bona situació geogràfica, ja que es troba en un indret densament poblat, entre equipaments i escoles. Sóc optimista, i crec que el podem convertir en un Mercat referent a Martorell i a la comarca i treballarem per a fer-ho realitat amb campanyes i millores que anireu coneixent ben aviat”.
Dinamitzar l’espai amb tallers i activitats lúdiques
Una altra via per atraure nous clients és la realització d’activitats de caire lúdic. La dinamitzadora Pilar Gomà és qui dissenya una programació anual “que anem augmentant any rere any. Aquest 2016 hem fet sortejos de vals de compra, actes pel Carnaval i pel Nadal, el Caga Tió, conta contes, xocolatada, visita dels Reis Mags i tallers infantils de manualitats”. Per a aquest any, es vol posar en marxa un espai web que s’afegeixi al Facebook, fer més promocions i més activitats familiars.
Els mercats, aposta per a un món més sostenible
Gomà emfasitza que “volem atraure el públic familiar que havíem perdut en favor d’altres formats més grans de distribució, que ara es preocupa per la qualitat i la salut del menjar dels seus fills i que vol comprar una quantitat exacta de producte, la que necessita, ni més ni menys, i no pas la que li posen en safates”. Destaca que “a l’altra banda dels taulells hi ha professionals de primera categoria, grans experts que tracten molt bé la matèria”.
Reivindica que “ens anirem conscienciant cada cop més de l’Slow Food, perquè és insostenible portar raïm del Perú si aquí en tenim, o menjar cireres de Xile a l’hivern”. Finalment, apel·la a la vessant més humana dels mercats: “en un món cada cop més impersonal, arribarà un dia en el que voldrem que un comerciant ens saludi pel nostre nom i ens digui un Bon dia! De tot plegat n’acabarem prenent consciència”.
