Mala Vida és una consolidada banda barcelonina de versions del millor pop rock espanyol de tots els temps. El grup, format ara fa 24 anys per músics experimentats en diverses bandes de versions, actuarà dissabte, a les 00.00h (obertura de portes mitja hora abans), a la Nau 2 de Ca n’Oliveres, tot oferint un directe contundent i festiu, on la participació del públic formarà part de l’espectacle. Podeu comprar l’entrada al web entrades.martorell.cat.
El grup està format per Quim Zango (veu, guitarra i harmònica), Tony Hernández Carbonell (guitarra i cors), Jordi Jornet López (baix i cors), Sergi Milà Casado (teclats i acordió) i Dani Ortín (bateria).
Mala Vida defineix el seu espectacle com un “xou interactiu “, on la participació del públic es fa indispensable per gaudir del seu repertori, basat en els millors temes del pop-rock espanyol dels 80 fins al més actual.
En els seus concerts aconsegueixen captivar el públic de totes les edats, i el seu èxit es basa en una curada selecció del repertori, la manera d’interpretar-lo i, sobretot, la complicitat amb el públic, fent que sigui també una part de l’espectacle.
Una de les millors bandes de versions del pop rock espanyol amb un ampli repertori de temes de Radio Futura , Los Rodríguez , Duncan Dhu , La Guardia, El Último de la Fila, Celtas Cortos, Nacha Pop , Hombres G, La Frontera , Heroes del Silencio, Loquillo y Los Trogloditas, Joaquín Sabina , Seguridad Social , Los Ronaldos , Tequila , Fito & Fitipaldis , Maná, Muchachito Bombo Infierno, Pereza o Mano Negra, amb una posada en escena impecable i un elenc de músics de luxe.
Saludem Quim Zango, cantant de Mala Vida. Com serà el concert que ens heu preparat per aquest dissabte?
Serà un concert molt festiu i participatiu perquè seran cançons de tota la vida, del pop espanyol dels vuitanta fins ara, cançons que tothom coneix i on pot participar, cantar i ballar.
Quin és el repertori?
Com n’hi ha tantes de cançons, també fem medleys i et pots trobar des de cançons del pop espanyol més clàssic com Duncan Dhu, La Guàrdia o Radio Futura fins a Alaska, Tino Casal o Nena Daconte, The Refrescos, Los Rodríguez, Tequila… Una mica de tot!
Parla’ns de la trajectòria del grup. Com es va formar?
Mala Vida es va formar fa 24 anys. N’hi ha hagut alguns canvis, però els que seguim som el bateria, el Dani Ortín, i jo. Al principi, era una altra banda, que va sorgir d’un local d’El Masnou, perquè l’amo volia fer-hi concerts i amb el seu soci va fundar el grup. Vam començar allà, a El Masnou, i de mica en mica ens vam anar expandint per Catalunya.
Quins són els temes que tenen més acceptació per part del públic?
N’hi ha de tot, però sí que deixem per a la part del final els més festius. Procurem començar a dalt per anar pujant encara més. Hi ha alguns moments de baixada perquè no sigui tot el concert sense parar, però sí que som bastant kamikaze. Els temes que més demana la gent Chipirón, Chiquilla, Salta… Aquests els deixem més de cara al final, perquè són més de ballar.
Per què us dieu Mala Vida?
Crec que va molt bé amb el tarannà del músic, de la vida que portem. La veritat és que el nom el va posar el guitarra que hi havia abans i suposo que li va fer gràcia. No hi ha un significat especial en el nom. També estava una mica més de moda el tema de Mala Vida de Mano Negra, però no sé si té res a veure. Sí que ens defineix, una mica a tots, la vida que portem com a músics.
A qui trobarem dalt de l’escenari?
La resta del grup també fa molts anys des que hi són. A la guitarra és el Toni Hernández, al baix el Jordi Cobre i al teclat Sergi Milán. Tots són músics que han tocat i segueixen tocant bandes de versions, tributs o pop. Cobre estava amb La Cabra Mecànica i ha tocat amb Dani Flaco i Daniel Higiénico. Dani està tocant al tribut de The Police o el de Bryan Adams. N’hi ha de tot!
Essent músics experimentats, tindreu un bon directe.
Es tracta d’això. S’han de tenir recursos i el bagatge de cadascun aporta a l’hora de pujar a l’escenari. Nosaltres som d’improvisar molt perquè com toquem molt sovint, també ens agrada sorprendre’ns. L’audiència ho nota i molta gent que ens segueix sap quan estem fent alguna cosa improvisada que mai hem fet, que no sabem com sortirà, però ens ho passem bé. És la manera de transmetre aquesta espontaneïtat al públic, qui també ho agraeix.
