Mario Vaquerizo: “Si Martorell ens convida i inverteix en nosaltres, hem de donar el que vol el públic”

1736
Nancys Rubias

El grup Nancys Rubias actuarà a la Festa Major (dilluns 15 d’agost, 23.00h) amb un espectacle on presentarà un avançament del seu nou disc, Nancy Orquesta, i en què promet entreteniment i èxits. Amb prop de dues dècades de trajectòria, la banda aterrarà a Martorell per tancar una de les grans nits de la Festa Major 2022. El seu líder i vocalista, Mario Vaquerizo, explica com serà aquesta actuació i confessa que serà una estona molt divertida.

Com està sent aquest estiu per a vosaltres?

Doncs està sent un estiu agitat, intens, però no deixa de ser diferent a altres estius, excepte els dos anteriors, quan tot va ser més estrany. Estem molt bé, sense parar, des de Martorell marxarem a Cadis i a Múrcia, però a nosaltres ens agrada molt girar, al cap i a la fi vam decidir tenir un grup, cantar les nostres cançons i estar en festes majors tan importants com les vostres.

De fet, com a grup, porteu 18 anys. Si mires cap a aquells inicis, com us veieu?

Ens veiem més vells! (riu) Ens veiem més grans, però això no és un problema, perquè considerem que com més anys complim, més savis serem i serem més amos de les nostres vides. Jo de fet no sabia que portàvem 18 anys, no m’havia parat a pensar-ho, però reflexiono i ens veig igual que abans. L’actitud lúdica de Nancys Rubias se segueix mantenint avui en dia, i això no vol dir que no siguem professionals, que no ens ho prenem seriosament, que no vulguem donar un bon espectacle, perquè ens estan pagant per això. Però aquest esperit lúdic d’estar amb els teus amics, de destinar els teus moments d’oci a tenir un projecte musocal segueix estant. Afortunadament, i després de 18 anys, la nostra furgoneta, la Nancy-furgo, ja sap quan un de nosaltres vol parlar, vol riure o quan un de nosaltres s’emprenya. Estem molt feliços, nosaltres ens hem dedicat a la música amb aquesta intenció i s’acaba convertint en el nostre mitjà de vida, i no és l’únic. Les Nancys Rubias som un grup marcià, mai vam voler deixar els nostres respectius treballs, això de la música és una feina més i ho farem fins que ens vingui de gust.

Marcianos Ye-Yés és el vostre últim disc, el vau publicar el 2017 i des d’aleshores no heu publicat res més. Com us preneu això de publicar quan us ve de gust?

Som molt amos de la nostra vida, perquè no formem part de la indústria, tot i que actuem a les festes majors, però som molt marcians. Ara és cert que portem cinc anys sense publicar cap disc, però amb vosaltres presentarem el nou disc, que es publicarà a partir de gener, i que es dirà Nancy Orquesta. Ara ens hem convertit en un grup orquestra, cantem èxits de les persones i els grups que ens agraden perquè la gent s’entretingui, perquè al cap i a la fi hem vingut aquí per a això, per a entretenir.

A Martorell podrem veure èxits de fa uns anys, com Peluquitas, Me encanta (I love it)?

-Sí, i tant, i algunes cançons nostres que són més conegudes pel gran públic, però el que sobretot sonaran seran versions de grups. En aquestes festes populars el que vol la gent és passar-s’ho bé i divertir-se. Si només volgués actuar per als que són molt fans actuaria en un recinte més petit però s’ha de ser agraït i fer gaudir a la gent i que conegui cançons que portem a la nostra personalitat. al final, hem de celebrar, fa temps que no ho fèiem. Cançons com Peluquitas o Me encanta (I love it) són èxits que tothom reconeix quan actuem però ni tan sols han sonat a la ràdio, però això significa que la gent té bon gust i que sap reconèixer allò que és bo.

Quan actueu en festes majors com la de Martorell, que són més multitudinàries, canvia molt de fer-ho a recintes més petits?

L’actitud és la mateixa, però hem de ser responsables i no ser egoistes. Si un ajuntament com el de Martorell ens convida i inverteix en nosaltres, hem de donar el que vol el públic. La nostra actitud serà la mateixa, però el repertori serà diferent. a nosaltres ens agrada molt una fira, i m’encanta un país com el nostre en què seguim fent aquest tipus de coses, som únics en això. Ho vivim amb molta il·lusió, som uns privilegiats, perquè les nostres aficions es converteixen en el nostre mitjà de vida i és un luxe.