Martorell inclourà un nou Pla Local de Prevenció de Salut Mental dins del Pla de Salut Municipal 2022 que està treballant. El govern municipal es compromet així a impulsar més treball en xarxa per a la prevenció i detecció de les malalties mentals, tant entre persones ja diagnosticades com entre la resta de la població. Aquesta iniciativa parteix d’una moció presentada per Junts per Martorell, PSC i Ciutadans i aprovada per unanimitat en el Ple Municipal de dilluns passat.
El Pla Local de Prevenció de Salut Mental promourà una campanya de conscienciació i sensibilització; més implicació amb els centres, professionals i agents socials; la seva inclusió dins del Pla de Salut Municipal i la creació d’un circuit d’atenció permanent per a evitar situacions extremes en l’agreujament d’aquestes malalties, que també aborda el cas extrem del suïcidi -amb l’Associació Catalana per a la Prevenció del suïcidi (ACPS), l’Associació de Supervivents (DSAS) i la fundació Ajuda i Esperança-.
El text descriu que diversos estudis de salut psíquica i mental apunten a un agreujament de la salut de pacients ja diagnosticats i l’aparició de nous casos, conseqüència de la distància social i l’aïllament en l’estat d’alarma. Uns fenòmens que podrien anar en augment els propers anys, i que en alguns pacients acaben desembocant en el suicidi, primera causa de mort externa a l’estat.
Donada la gravetat de la situació, el govern local considera que “cal un treball en xarxa important, ja que no només és un tema sanitari, sinó també social”, segons explicava en la sessió plenària l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
El nou Pla Local de Prevenció de Salut Mental s’inclourà dins del Pla de Salut 2022 que, com explica Fonollosa, “actualment ja s’està treballant”. L’alcalde recalca que tindrà una funció “de prevenció”, i que implicarà “agents sanitaris, socials i tècnics”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
La salut mental tindrà un pes important dins del nou Pla de Salut, que es va començar a treballar el passat octubre i que podria tenir enllestida la primera fase teòrica abans de l’estiu. “Ens preocupem, donem importància i treballem per la salut mental”, destacava la regidora de Salut de l’Ajuntament, Soledad Rosende, qui afegia que el Pla “té una part quantitativa basada en obtenir dades de salut de la població i una de qualitativa, on el ciutadà explica com se sent”.
Soledad Rosende, regidora de Salut
El text exposa que, a causa de la pandèmia, hi ha hagut un increment de patologies de salut mental i l’empitjorament de patologies ja diagnosticades, esquizofrènies, TOC o augment de consums en estupefaents, descrivia en la lectura de la moció, el portaveu de Ciutadans, Juan José Pérez.
Juan José Pérez, portaveu Ciutadans
A això cal sumar-hi l’estigmatització de la salut mental, que comporta la resistència de moltes persones a demanar ajuda, per por i per vergonya, i que quan ho facin ja sigui massa tard, amb la malaltia bastant avançada.
Considera que el tractament de la salut mental i emocional ha de ser un dels objectius prioritaris i posa a les administracions municipals com a un dels agents amb “un paper fonamental” per prevenir l’estigmatització, la discriminació i l’exclusió. L’instrument seria el Pla Local de prevenció de la Salut Mental, projecte que es finançaria amb els fons extraordinaris de la UE, el ReactEU. D’aquests fons, Catalunya en rebrà 1,7 milions, i per altra banda, tots els municipis de l’estat en rebran 1.483 més.
La resta de grups es van posicionar a favor del nou Pla. La regidora Manuela Franco (PSC) apuntava que cal “millorar la detecció, l’acompanyament, l’atenció social i la inclusió comunitària de proximitat”, i posar especial atenció en alguns col·lectius vulnerables com “la gent gran, els infants, els adolescents i els treballadors sanitaris”.
Manuela Franco, regidora PSC
Des de Movem Martorell, la regidora Laura Ruiz corroborava el suport de la seva formació, reivindicava que ” tenim recursos per treballar detectar i visualitzar que la salut mental de Martorell sigui millor” i demanava més concreció per al futur Pla.
Laura Ruiz, portaveu Movem Martorell
Des d’ERC, el portaveu Víctor De León apuntava dades del CSIC durant la pandèmia: “Les persones de 18 a 34 anys són els que més visites han fet als centres de servei de salut mental i que pateixen més risc d’ansietat, així com les dones i les persones amb alguna discapacitat, la meitat de les quals han vist deteriorada la seva salut mental i un 34% ha consumit fàrmacs”.
Víctor De León, portaveu ERC
La moció també instarà el Govern de l’Estat i de la Generalitat a incrementar els recursos humans i econòmics destinats a l’atenció de la salut mental; sol·licitarà que Martorell es declari ciutat compromesa amb la salut mental, la prevenció del suïcidi i l’atenció al supervivent i instarà la Generalitat a garantir la continuïtat en els suports a totes les persones ateses a la xarxa de salut mental, mantenint contacte periòdic i respectant les restriccions d’aïllament social que puguin existir, disminuïnt la bretxa digital.
