El llibre L’al·lucinogen de Dalí parla de la gran connexió entre Francesc Pujols i Salvador Dalí. És obra del figuerenc Max Pérez, doctorand en Filosofia i investigador de la Càtedra Ferrater Mora i de Pensament Contemporani a la Universitat de Girona. Aquesta tarda ha passat per la Torre de les Hores i ha presentat l’obra. Un treball que narra com Dalí va considerar Pujols un referent filosòfic i religiós i com ho va plasmar en part de la seva obra plàstica, i que descriu la gran relació intel·lectual entre ambdós.
Francesc Pujols i Salvador Dalí. Dos personatges de generacions diferents, separats cronològicament per 21 anys i considerats com a pare i fill espirituals. L’al·lucinogen de Dalí (Editorial Fonoll) explica que el pensador i el pintor sempre van tenir una estreta relació personal, filosòfica i artística, i un constant diàleg.
“A Dalí li fascinava Pujols i això va transcendir en la seva obra plàstica, en la pintura, sobretot”, deia Pérez al programa ‘Martorelletres‘ de Ràdio Martorell. Bona mostra d’això és el fet que “Dalí sovint es mostrava absort i callat tot escoltant Pujols quan el tenia al davant, cosa estranya en ell”. Una qüestió no desconeguda, però de la que no s’havia fet cap estudi sistemàtic. El llibre l’evidencia i en posa exemples.
Max Pérez, autor del llibre 'L’al·lucinogen de Dalí'
Pérez parla de “relació de mestratge filosòfic. Dalí concep Pujols com un mestre en filosofia, i adopta el seu pensament, tot fent-ne algunes aportacions i interpretacions”. Per exemple, recorda que una part del Museu Dalí de Figueres, en concret la zona de la cúpula, “està concebuda com un temple religiós de Francesc Pujols”. A més, l’any 1986, Dalí fa representa en aquest espai l’Hiparxiologi o ritual de la religió catalana, perquè creia en aquesta religió i filosofia:
Max Pérez, autor del llibre 'L’al·lucinogen de Dalí'
Relació que és molt visible a l’entrada del Museu Dalí de Figueres, ja que una de les coses que s’hi trobarà és un monument a Pujols. Un vincle que arrenca molt aviat, en plena joventut de Dalí. Pérez explica que “Pujols era amic íntim del pare i de l’oncle de Salvador Dalí i quan comença a pintar els seus primers quadres, la família es mostra molt preocupada. Per això, pensa en preguntar al millor crític d’art de Barcelona si els quadres del seu fill estan ben fets i valen la pena”.
Aquest crític d’art no era altre que Francesc Pujols, que va augurar que Dalí “prometia ser un gran pintor”. Neix així una relació molt primerenca, de trobades habituals a l’Ateneu Barcelonès.
Max Pérez, autor del llibre 'L’al·lucinogen de Dalí'
L’autor ha consultat el contacte epistolar mantingut i una gravació on apareixen tots dos. “Vaig trobar una extensa documentació sobre Pujols al Centre d’Estudis Dalinians, així com la transcripció d’alguns textos inèdits que tenia Dalí, amb informació privilegiada del treball de Pujols dels anys 50 i 60, quan el filòsof es tanca a la torre i es posa a escriure com un boig”. Fins i tot, afegeix, “he trobat un petit manuscrit del llibre Hiparxiològic ritual de la religió catalana on Dalí hi fa unes il·lustracions”.
Max Pérez, autor del llibre 'L’al·lucinogen de Dalí'
Max Pérez col·labora amb la Fundació Francesc Pujols de Martorell per inventariar, estudiar i editar l’obra inèdita del filòsof. El resultat és la identificació de més d’una trentena de llibres. A dia d’avui, ha publicat, juntament amb Alba Padrós, dues d’aquestes obres inèdites: el Pròleg de la Matemàtica de la Història (Cal·lígraf, 2018) i La meva carn que tu encenies. Memòries sentimentals de Francesc Pujols (Fonoll, 2021). Finalment, també ha escrit una Introducció necessària al pensament de Francesc Pujols (Andana, 2019).
