El procés de deslletament no és fàcil i no hi ha cap fórmula màgica per poder fer-ho, sinó que cal una atenció individualitzada a cada cas. Alba Padró, assessora de lactància, IBCLC i coautora de l’aplicació LactApp, explica els diferents tipus de deslletaments que es poden fer i com tractar-los a Destete. Final de una etapa (Grijalbo). El llibre l’ha presentat aquest divendres al Centre Cultural en el marc de la Setmana de la Lactància de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell (FHSJDM). Padró ja va publicar el 2017 el llibre Somos la leche, una competa guia amb informació, recursos, casos reals i imatges per acompanyar les dones que volien alletar.
Quins tipus de deslletament planteges al teu assaig?
Es plateja qualsevol tipus de deslletament, des de mares que comencen la lactància, troben que no és el que esperaven i volen deixar-la, fins a criatures que, anys després d’haver començat la lactància,decideixen deslletar-se soles.
Dones consells adaptats per fer-ho possible?
Sí, hi ha consells adaptats a les edats, ja que no és el mateix deslletar un nadó de sis mesos que un nen de quatre anys. Personalitzo molt segons l’edat i ofereixo recursos específics. No és només deixar de donar aliment, sinó que hi ha repercussions emocionals que s’han de tenir presents.
Hi ha una etapa concreta per fer bé el deslletament?
No hi ha una etapa concreta. Sabem que la majoria de deslletaments es produeixen molt aviat, entre els quatre i sis mesos. El que ha de passar és que la mare estigui còmoda amb la lactància i, quan no ho estigui o quan pel seu dia a dia li sigui impossible dur-la a terme, sàpiga com fer-ho.
L’alletament es recomana durant un període, des del punt de vista de la nutrició del nadó. La resta del temps podem dir que és més emocional?
Sempre té les dues vessants. Les recomanacions oficials ens diuen que s’ha de fer lactància exclusiva fins als sis mesos i, a partir d’aquí, complementar amb aliments fins als dos anys. Però no deixen de ser recomanacions, igual que ens diuen de menjar cinc peces de fruita o fer esport. La realitat, però, és que aquestes recomanacions no van de la mà d’ajudes a la mare perquè pugui mantenir aquesta lactància, ja que tornem a treballar als quatre mesos.
Dius que el deslletament es fa molt aviat, però cada cop hi ha més mares que decideixen allargar aquest període, oi?
Hem de tenir en compte que tenim poques criatures. Quan tens una criatura vols viure l’experiència i la lactància n’és una més. Si la lactància rutlla i t’agrada, no tens una data de caducitat per deixar-la. Cada vegada hi ha més dones que volen intentar la lactància, tot i que des de la crisi econòmica no tenim dades oficials.
En l’etapa de l’alletament sembla que la mare té més suport professional o familiar, però en el deslletament se sent més sola?
A vegades penses que les persones que t’han ajudat a alletar no t’ajudaran a deslletar. Això fa que sovint les mares se sentin molt soles i és molt difícil. De la mateixa manera que a l’inici de la lactància cal cuidar i acompanyar la mare, també cal fer-ho al deslletament.
Per a la mare que vol deslletar i es troba amb un fill molt demandant què recomanes?
Les criatures, a mida que creixen, tenen molt clar què volen. El pit és un factor que ens afavoreix el vincle, però aquest aferrament entre mare i criatura va més enllà del pit i això ho hem de tenir present. El vincle no es trencarà per deixar la lactància, simplement canviarà. No cal espantar-se, trobarem noves maneres de comunicar-nos sense el pit. Però això requereix un aprenentatge per part dels dos. A vegades, ens ho posen difícil. Hem d’anticipar-nos i veure perquè ens demanen el pit: tenen gana, son, estan avorrits…Si ens podem anticipar a aquestes situacions sense fer servir el pit entrarem en aquesta nova manera de comunicar-nos.
Per què vas decidir fer aquest llibre?
Principalment, perquè hi ha molt poca informació sobre el deslletament. Quan em van platejar aquest repte pensava que no hi havia necessitat, però parlant amb algunes mares vaig comprovar que havien passat processos de deslletament durs i en solitud, i que no hi havia massa informació al respecte. El llibre dona molts consells per deslletar o acompanyar en el deslletament. Et permet començar a tenir les coses amb cert ordre mental: com preparar-me emocionalment, què em trobaré o com pot reaccionar la criatura. El llibre els pot donar seguretat per fer el deslletament pas a pas.
