El PAS arriba a la seva recta final, i aquest dissabte tindrem l’actuació de tota una llegenda de la música en català, amb més de 40 anys dalt dels escenaris, component i formant part de diverses formacions i també en solitari. Parlem del cantant i compositor osonenc, Quimi Portet, que vindrà a visitar-nos aquest dissabte al Pont del Diable, serà a partir de les 20.00h dins del Petit Pas.
Portet ha sigut cofundador de la conegudíssima banda El último de la fila, membre de Los Burros i Los Rápidos i autor de fins a onze discs en solitari. Tot plegat, suma més de quatre dècades en actiu en el món de la música. Dins la seva dilatada trajectòria musical, confessa que en el moment present ha recuperat un punt infantil i pueril. També destaca que la música en català es troba en un “bon moment” i que l’oferta és més variada, i ens oferirà un espectacle juntament amb Jordi Busquets a la guitarra, Antonio Fidel al baix i amb Àngel Celada a la bateria.
Quimi, havies estat algun cop actuant aquí a Martorell?
Tu mateix ho has dit, porto molts anys a la carretera, però diria que a Martorell capital no hi he estat mai, a la rodalia sí. Podríem dir que tot i ser uns homes ja grandets, és un debut.
Ens presentaràs Si plou, ho farem al Pavelló (Live in Cincinnati) (2020), que és el teu últim treball, l’onzè disc en solitari. A grans trets, què conté aquest àlbum?
Aquest disc és en directe, i és el material que ens venia més de gust tocar. No ho havíem fet mai i volíem tocar un material junt amb en Celada, en Busquets i en Fidel. El que hem fet en aquest disc és incloure-hi les cançons de la meva carrera que més ens venien de gust, sense atendre a si han sigut hits o no.
Per què has triat aquest títol, Si plou, ho farem al Pavelló?
És el títol d’una de les cançons que van al disc. A mi em fa molt riure aquest títol i sé que hi haurà altra gent a la qual també els farà gràcia. Si plou, ho farem al Pavelló és una nota que, quan nosaltres érem jovenets, es posava sempre al final dels cartells de les festes majors, dels balls i dels concerts. I a mi em va quedar a la memòria com una marca de tendresa popular. També té una lectura romàntica, algú li pot dir a la seva parella: “si plou, ho farem al Pavelló”! Té moltes lectures. Que cadascú s’espavili amb la seva interpretació…
A més d’aquest compendi de cançons teves, escrites des de l’any 1987 i fins al dia d’avui, se n’inclouran un parell d’inèdites: Amb qui parlo i Matèria orgànica…
Exactament. Són temes que els vam composar quan estàvem fent la postproducció d’aquest disc en directe, i aprofitant que hi havia aquest àlbum en gestació, les vam incloure. Les cançons que s’inclouen en el disc s’han escrit des del 1987 i aquestes són les últimes, llavors les ha composat una persona que té una edat molt diferent que el que va fer les primeres, però són cançons meves i en certa manera, lliguen.
Tens una cançó dedicada a Francesc Pujols, i a Martorell ja saps que és una figura molt important, perquè hi va viure uns quants anys i va morir a la Torre de les Hores. Què t’ha aportat en el plànol vital i musical, el filòsof?
Som un país amb una història molt trista, tot i tenir persones tan divertides i explosives com en Francesc Pujols. Malgrat que els seus últims anys van ser tristos a causa de la dictadura i de la situació del país. Hi ha una anada d’olla molt nostrada que és la del Pujols i la de tanta altra gent, que va ser el culpable de teoritzar-ho tot, i com a personatge, hi ha una part de tendresa, amb la seva manera de ser, de relacionar-se, la seva bonhomia, i la seva manca total de límits pel que fa al riure i a la simpatia i bon humor, que són encomiables.
El pròxim 22 de juliol vindràs a Martorell al Petit Pas, en un concert amb un toc familiar. Com connecta la teva música amb les noves generacions?
Als nens els encanta la música. No crec que el que fem sigui especialment infantil, però als més joves els encanta. Hi ha una part, dins del nostre material, que és humorística i, per tant, és molt fàcil que connecti amb els infants, tot i que els nens i nenes tenen molta més facilitat per connectar en qualsevol música que els adults.
T’hem vist en diverses fotografies en què apareixes amb uns fons de monuments i indrets molt característics i coneguts d’arreu del món. Això forma part d’aquest punt naïf que també t’agrada?
Quan vam fer aquestes sessions de fotos per promocionar el disc Si plou, ho farem al Pavelló, era en plena pandèmia i no podíem anar enlloc. Llavors a casa vam muntar un croma i vam posar tots els fons dels monuments més importants del planeta Terra: la Torre Eiffel, les piràmides Maies… Ens fan riure aquestes xorrades, i sempre pensem que a algú altre també li faran gràcia.
Ets un dels músics catalans més longeu en actiu, amb quatre dècades dalt dels escenaris. Davant de la perspectiva que et dona l’experiència, en quin moment et trobes en l’àmbit personal i com veus el moment que passa la música en català?
Simplement, compons diferent, però continues component. De fet, recuperes molt de la part més infantil o pueril que hi ha en tu, encara que tinguis una edat. Aquest és un dels avantatges de la feina: la música et permet aprofitar la teva immaduresa per treballar, i ho fem amb molta il·lusió.
Pel que fa a la música del país, sempre ha estat bé. Sempre quan treballes amb la llengua del país hi ha un punt testimonial, i fa falta una energia superior a l’habitual. Això, per una banda, és una mica trist, però per l’altra, també dona més energia, i sempre apareixeran grups nous i gent jove fent coses súper interessants. Això no ha fallat mai, i ara tampoc.
Creus que estem en un bon moment, per tant?
Sí, jo crec que sí. A veure, els músics no estem mai en un bon moment perquè ara ja no cobren! Tot s’ho queden les grans plataformes, però per a la creativitat sí que estem en un moment boníssim. Hi ha molts grups, molt diversos i que fan gèneres diferents.
Abans ens confessaves que dissabte t’estrenes artísticament a Martorell. Coneixies el PAS? Què en penses que es facin festivals d’aquestes característiques?
No el coneixia gaire, però pel que he vist és un festival fantàstic, que es fa en un lloc emblemàtic, i ens fa molta il·lusió tocar-hi. L’estiu té aquesta component d’atractiu, i culturalment també és una època d’expansió, no només fisiològica, sinó també lírica i emocional, i és molt agradable que es faci un festival d’aquest tipus.
POdríem dir que…a l’estiu tot grup viu, perquè és l’època en què els compositors i músics teniu més activitat? Hem vist que la teva agenda apunta a que serà un estiu amb força actuacions, oi?
Bé, nosaltres sempre anem fent. Com que tenim aquesta faceta de “grup veterà” també a l’hivern fem concerts a teatres i sales. No ens podem queixar. Si plou ho farem al Pavelló, i si no plou…ho farem on calgui! L’important és tocar.
Per acabar, com ens convidaries la gent a venir a veure-us dissabte al Petit Pas?
Doncs dir a tota la gent que li agradi la nostra música que vingui. Estarem encantats de tocar. Nosaltres ho passarem fantàstic i intentarem que el públic ho passi igual de bé, que és l’habitual. A més, el lloc s’ho val, l’obra s’ho val i també el dia. Em sembla, a més, que el preu és molt competitiu, no? (zero euros). Només això ja hauria de ser un al·licient importantíssim per molts.
