Roger Mas: “Francesc Pujols em va semblar un personatge que feia molta falta”

629

El cantautor Roger Mas arriba a Martorell per encetar la vuitena edició del festival Pont a les Arts Sonores (PAS). Als peus del Pont del Diable, aquest divendres 8 de juliol (22.30 h), el públic podrà gaudir de l’últim treball del solsoní, Totes les flors, l’any en què a més celebra els seus 25 anys de carrera. Amb Mas hem parlat de la seva trajectòria, de la seva relació amb Martorell i Francesc Pujols i sobre com és el seu darrer disc. 

Com està sent aquest estiu?

Doncs estic molt content, perquè enguany estic de celebració. Fa 25 anys que em dedico a cantar pels llocs. I em fa especial il·lusió. Estic bastant content, amb molts concerts aquest juliol i amb moltes ganes de venir al Pont del Diable

Com creus que han estat aquestes més de dues dècades de carrera?

Ha estat una sort, perquè poder fer aquesta feina exclusivament de manera professional és un privilegi. I així ho celebro. Crec que soc a l’equador de la carrera, espero que en vinguin 25 més! Perquè m’agrada molt.

Parlem de la teva relació amb Martorell. Has estat a la Torre de les Hores i tens una oda a Francesc Pujols. Com neix tot plegat?

Fa molts anys, a través del Jaume Sisa, el Donat Putx i el Karles Torra, que em van fer conèixer la Fundació Francesc Pujols, i després vaig conèixer la Torre de les Hores. Vaig anar llegint llibres del personatge i em va semblar una cosa magnífica, un personatge que feia molta falta. Fa 20 anys quan el vaig conèixer estava molt oblidat i ara crec que la gent fora de Martorell ja el coneix una mica millor.

Què veurem a Martorell en aquesta jornada inaugural del Festival PAS?

Presentaré l’últim disc, Totes les flors, que d’alguna manera vol ser una espècie de menú degustació dels diferents tipus de cançons que he anat treballant al llarg d’aquests anys. En lloc de fer un recopilatori, he volgut fer cançons noves per seguir endavant, però a la vegada fer com un recordatori. M’acompanya la banda, que a part del piano del Xavier Guitó i el contrabaix d’Arcadi Marcet hi ha la Míriam Encinas, que és una gran música, porta instruments de tradicions orientals i realment veure com toca aquells instruments és una meravella.

Dins d’aquest menú degustació, hi ha algun plat que t’agrada més o vas tastant una mica de tot?

Soc una mica tastaolletes. El que m’agrada més és anar tastant una mica d’aquí i una mica d’allà.

Com cridaries a la gent de Martorell perquè vinguin a veure el concert d’aquest divendres?

Que vinguessin a passar una bona estona a la vora del riu, amb aquestes vistes d’aquest pont tan magnífic i històric. El concert està plantejat com un viatge, com un trajecte o una pel·lícula. I anar-nos movent per sensibilitats i paisatges diferents, com anar veient passar una pel·lícula. Jo el que vull és que la gent passi una estona agradable, tranquil·la i discreta. I a part de la música, aprofito per explicar anècdotes d’aquests 25 anys, que n’hi ha alguna de divertida.