La religiosa dominica, activista, escriptora i impulsora d’entitats solidàries sor Lucía Caram ha passat aquest dimarts per Martorell. Ho ha fet per impartir una conferència a l’Auditori Joan Cererols, en la que ha explicat el seu projecte ‘Invulnerables‘, que lluita contra la pobresa infantil al nostre país.
Així s’ha posat el punt i final a la programació de La Universitat de l’Experiència, un cicle de conferències, impartides per persones expertes, sobre temàtiques multidisciplinars del coneixement, i adreçades a la gent gran. Prop d’un centenar de persones s’hi ha aplegat per escoltar la religiosa, acompanyada a la taula per l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, i per la directora d’Aula 12 Estudis, Muntsa Lamúa.
Caram és qui ha impulsat, junt amb la Fundació “La Caixa”‘ aquest projecte de caire social que pretén implicar òrgans privats i públics, ciutadania i entitats arreu de Catalunya. Una tasca que ha tingut també continuïtat en forma de llibre, editat l’any passat, i que ha pres especial rellevància en el moment actual, a causa de la pandèmia.
Sor Lucía, benvinguda a Martorell, una ciutat que ja ha visitat recentment en altres ocasions…
Sí, estic molt contenta d’estar aquí a Martorell. No és la primera vegada que vinc a fer una xerrada. Ja vaig venir fa una temporada, convidada per la Penya Barcelonista, i sempre he tingut una molt bona acollida. Aquí hi ha un espai de sintonia amb els projectes que estic portant a terme.
Què explicarà en aquesta conferència?
La conferència l’organitza La Universitat de l’Experiència, que es dirigeix a la gent gran, un dels dos extrems de la vida. L’altre és el que treballem a ‘Invulnerables’: els més petits. El Papa Francesc deia que quan no cuidem aquests dos extrems en una societat, significa que alguna cosa no funciona, i la pandèmia ens ha demostrat precisament això. No hem cuidat de la gent gran, però tampoc hem tingut cura dels més petits. Segons el diccionari, invulnerable vol dir allò que no pot ser ferit. Malauradament, a la nostra societat tenim molts ferits.
Què és ‘Invulnerables’?
‘Invulnerables’ és el somni, el repte o fins i tot l’obligació de poder treballar pels infants i per a les famílies, perquè tinguin oportunitats i puguin dir que els val la pena viure. Intentem igualar les oportunitats i que els nens puguin ser nens, bàsicament. Molta gent diu que en aquest país tothom té accés a la salut, va a l’escola… però això no és del tot cert. Si un nen no pot menjar tres cops al dia, si no té aigua calenta o si els seus pares no treballen, aquest nen està condemnat al fracàs.
A qui apel·la?
‘Invulnerables’ és un programa de col·laboració público-privada, en el que volem que la gent es pregunti: amb el que sóc i amb el que tinc, que és el que puc fer perquè algun nen estigui millor? Intenta despertar consciències i amb el que preparem el futur treballant el present.
Com ha crescut el projecte des que va néixer i quin impacte està tenint en l’àmbit territorial i respecte als nens i nenes que poden ser atesos?
Nosaltres vam començar a vuit ciutats de Catalunya i ara ja som a tretze. El darrer any de pandèmia ha significat una consolidació del programa, però també ens ha obligat a adaptar-nos al que significava el confinament i al fet d’estar en línia. No només ens ha portat a comunicar-nos amb els nens d’una manera diferent, sinó també amb els mateixos pares. I molts pares que estaven absents de la vida dels nens també s’hi han pogut implicar d’alguna manera. Per tant, el programa ha crescut, però també ens ha fet unir-nos davant de molts fronts que tenim encara per treballar.
Parla vostè dels darrers temps, protagonitzats per la pandèmia. De quina manera ha alterat el destí d’alguns infants i de les seves famílies?
La pandèmia ha afectat moltes famílies psicològicament i encara més a la gent vulnerable. No és el mateix estar en una casa de molts metres quadrats que en una de 20, per exemple. Això ha fet que els més vulnerables ho siguin encara més. Ha crescut la vulnerabilitat i el nombre de persones vulnerables, fent que sigui més necessari que mai que renovem el nostre compromís per continuar treballant amb aquest projecte.
L”Invulnerables’ vol acabar amb la pobresa hereditària i fomentar la igualtat d’oportunitats i la corresponsabilitat social. Què ens en pot dir de cadascun d’aquests objectius?
La manera d’igualar oportunitats es fa des de la col·laboració público-privada i preguntant-nos què és el que podem fer en la societat perquè aquests nens puguin tirar endavant i sortir de la seva situació. Això no és només responsabilitat de les administracions, sinó d’absolutament tots. És important que tota la societat pugui estar implicada. Un nen que neix en una família pobra està condemnat a heretar la pobresa dels seus pares. És per això que intentem amb el nostre programa escollir una entitat de la ciutat respectiva, que s’asseu en una mateixa taula amb els serveis socials creant una xarxa d’identitats col·laboradores, que són les que deriven els nens i fan els diversos acompanyaments. Per tant, és molt transversal, ja que abasta l’educació, la qüestió social i, sobretot, la implicació de les famílies en el projecte.
El públic que es troba avui aquí, la gent gran, és molt receptiu a l’hora d’entendre aquesta problemàtica?
Efectivament. Jo crec que no hem tingut una fractura social gràcies precisament a la gent gran. Són els que, en la crisi del 2008, van recollir als fills que van perdre la feina, van acollir i formar els seus néts quan ja podien estar gaudint de la jubilació d’una forma còmoda… Jo penso que són els més sensibles davant d’aquesta situació i es mereixen tot un homenatge i un reconeixement. En totes les campanyes que fem, ja siguin de recollida d’aliments, de sensibilització…els primers que hi estan sempre són els més grans.
