Suport institucional perquè la sardana sigui Patrimoni de la Humanitat

2349
Festa Major. Sardanes
Festa Major. Sardanes

Martorell dona suport institucional a la candidatura de la sardana per formar part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. L’Ajuntament se suma a la proposta que impulsa la Confederació Sardanista de Catalunya en aprovar, per unanimitat, una moció presentada al Ple del passat dilluns 20 de setembre.

El text argumenta els valors singulars i d’unió que representa la dansa, i la llarga tradició sardanista a Martorell. El regidor de Cultura, Museus i Patrimoni Històric, Andreu González, va parafrassejar el poeta Joan Maragall i va destacar que “la sardana és la nostra dansa per antonomàsia, la que més ens identifica arreu. És una creació genuïna i col·lectiva”.

A més, es va referir “als valors de la sardana: comunitat, cohesió i igualtat” i al fet que “és una dansa profundament democràtica, i un símbol de catalanitat. És a dir, de cohesió interna de la comunitat”.

Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni Històric de l'Ajuntament

La sardana constitueix també “una tradició fortament arrelada al nostre municipi, on es té constància de ballades des de 1907, i la Secció Sardanista de Martorell manté l’activitat que li és pròpia des de 1976”. Al mateix temps, “la nostra població va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana el 1993 per l’Obra del Ballet Popular”, fet que es testimonia amb un monument commemoratiu al passeig de Catalunya i una placa a la Casa de la Vila.

Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni Històric de l'Ajuntament

El concepte de Patrimoni Cultural Immaterial sorgí als anys 90 i es va quedar definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003, en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

Se’n consideren les tradicions i les expressions orals; les arts de l’espectacle (música tradicional, dansa i teatre); els usos socials, els rituals i els actes festius; els coneixements i els usos relacionats amb la natura i l’univers; i les tècniques artesanals tradicionals.

Fins ara, la Unesco ha inclòs com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat 3 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana: la Patum de Berga (2005); els castells (2010) i les falles dels Pirineus (2015). De la resta de territoris de parla catalana, també en formen part el Misteri d’Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011) o les Falles de València (2016).