Xavier Reig aplega els seus poemes místics i els il·lustra a ‘Foc al cor’

577
Presentació 'Foc al cor' de Xavier Reig

Xavier Reig, qui ha treballat durant molts anys com a psicòleg clínic al Centre de Dia de Martorell, equipament de rehabilitació de salut mental, ha presentat aquest dijous el seu llibre Foc al cor. Un volum de poesia mística on els poemes dialoguen amb les il·lustracions fetes pel mateix autor. Aquest diàleg es converteix en triàleg quan es llegeix, per aquest motiu ni els dibuixos ni cap dels poemes tenen un títol, deixa a la llibertat del lector-espectador que els hi posi, si vol. L’acte s’ha fet a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural amb la presentació a càrrec d’Isabel Guijarro.

Com va néixer l’obra ‘Foc al cor’?

El llibre neix a conseqüència d’un ictus que vaig patir fa quatre anys, però que per sort no m’ha deixat grans lesions. Després de l’ictus, vaig passar per un període de depressió molt greu i pel qual vaig estar 17 mesos de baixa de la feina, temps que vaig aprofitar per començar a escriure poesia mística. Era la meva pròpia teràpia, ja que em servia per sacsejar-me a mi mateix i veure en quin estat i moment em trobava de l’ictus i de la depressió. Va ser així com vaig començar a crear aquesta obra.

Què ens pot explicar de la introducció del llibre i la portada?

La introducció la va fer un amic meu que va estudiar història i estic molt content del resultat, ja que ho va lligar molt amb el misticisme, especialment amb el misticisme femení de l’Edat Mitjana. En aquella època, moltes dones van ser perseguides per ser, suposadament, reconegudes com a bruixes. Quant a la portada, es també molt especial per mi, ja que és una mandala que vaig construir jo mateix amb sal i quatre pètals de quatre flors diferents.

Quina estructura has seguit a l’hora de composar el volum?

Els poemes no estan escrits en un ordre cronològic, sinó agrupats per temàtiques. Començo amb la pèrdua de l’estimat, un concepte molt utilitzat a les tradicions sufí o de Sant Joan de la Creu. En general són aspectes místics i poètics, com un vaivé de la vida on uns dies estàs més feliç i altres més baix. Parlo molt del concepte de la presència, ja que per mi la presència és viure el moment present, no tant el passat o el futur que encara no tenim.

Per què vas decidir il·lustrar l’obra tu mateix?

Quan parlem de poesia, parlem molt també de la metàfora. I quan parlem de poesia mística, les paraules ens acaben faltant. Sento que l’obra gràfica complementa el poemari i, a partir d’aquí, que cadascú interpreti el que vulgui o cregui. Vaig tenir la sort de trobar-me amb una mestra de l’art que feia teràpia de l’ànima i, gràcies a ella, vaig començar a fer les diferents il·lustracions del llibre. Jo no tocava un llapis o un pinzell des de l’adolescència.

Quant temps vas estar per produir tot el llibre?

Els poemes i les il·lustracions els he anat fent durant els últims quatre anys i tot el procés restant, a partir de decidir de publicar l’obra, he estat uns tres mesos. He hagut de recuperar els poemes i les il·lustracions, que els tenia escampats per casa, desprès veure com organitzava l’estructura de tot el poemari, buscar l’editor i fer les revisions pertinents. En definitiva, un procés d’uns tres o quatre mesos en total.