Sebastià Alzamora presenta ‘Ràbia’, Premi Òmnium a la millor novel·la l’any 2022

800
Presentació 'Ràbia' Sebastià Alzamora

L’escriptor mallorquí, Sebastià Alzamora, va presentar ahir a la tarda a la Biblioteca Francesc Pujols la seva novel·la Ràbia, Premi Òmnium a la millor novel·la l’any 2022. Una de les veus més sòlides de la literatura catalana va donar a conèixer una història sobre l’enverinament de la Taylor, una gossa que viu amb el seu amo en un nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. L’acte va ser organitzat per Òmnium Pla de Montserrat. Hi va assistir el regidor de Cultura, Andreu González, i va ser presentat per Joan Batllevell.

Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat.

L’obra de Sebastià Alzamora ha estat distingida amb premis tan rellevants com el Premi Josep Pla, Premi Ciutat de Palma, Premi Sant Jordi, Premi de la Crítica Serra d’Or o el Premi Òmnium. Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès i el danès. Col·labora en diversos mitjans.

Després de llegir Reis del món, una novel·la en que ficciones la relació complexa i contradictòria entre Joan March i Joan Mascaró, quin és el punt de sortida de Ràbia i on la situes?

Partia d’una voluntat com a conseqüència de la novel·la Reis del món i encara abans de La Malcontenta, i que tenien en comú ser novel·les històriques. Reis del món se situava al segle XX i La Malcontenta al segle XIX. Tenia ganes d’escriure una cosa del segle XXI, una cosa d’ara, que passés al nostre temps. D’aquí va néixer la idea inicial d’escriure Ràbia, que va col·lisionar amb un fet que em va passar a mi, la mort d’un gos per enverinament. Això va acabar de detonar les idees que tenia ja disperses.

El gos és víctima d’un comportament que va més enllà de l’incivisme, entra dins la violència. Volia parlar de la relació d’humans i animals que conviuen. Una relació molt interessant que potser ens aturem poc a mirar-la, a parlar-ne.

El fet que el narrador vagi acompanyat de la Taylor permet descriure l’espai, el territori, tant en aspectes positius com negatius. Les Balears han estat molt mal afectades per l’urbanisme?

Absolutament. El cas singular de Mallorca i Eivissa és paradigmàtic de com el turisme de masses afecta un territori i el fa malbé. Però no som els únics. La ‘balearització’ no s’ha limitat a Les Balears, sinó diria que a tota la Mediterrània. Per això la novel·la no se situa en un lloc concret, tot i que parla d’una illa i d’un lloc turístic, però podria passar a qualsevol punt de la costa catalana o mediterrània. Des d’Andalusia fins a Turquia estem sumits en un esquema que es va repetint.

El llenguatge és amable, precís i ple de colors. Les converses s’incorporen al text. Això és volgut perquè quedi més integrat a la lectura?

Vaig intentar que hi hagués humanitat dins d’una descripció d’un entorn molt dur, agressiu o violent. A vegades, en aquest entorn degradat existeixen les relacions humanes, les persones que conviuen i fan comunitat. Això també volia que hi aparegués.

Per qui has escrit aquest llibre?

Escrivim moguts per coses que ens importen o inquieten a nosaltres, amb la confiança que hi haurà més persones a les que els importi. Qualsevol persona que li importi el moment en què vivim i el futur immediat que tenim com a societat.