Divendres 11 de març, a les 19.00h, s’inaugura l’exposició Agustí Centelles (1909-1985) Memòries d’un fotògraf, una amplia mostra fotogràfica d’una de les etapes més conflictives de la nostra història: República, Guerra Civil i exili. Es podrà visitar fins el 17 d’abril al Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric La Caserna.
L’exposició, produïda en col·laboració amb Sergi Centelles i Agustí Centelles, fill i net respectivament del fotoperiodista, recull l’obra gràfica on hi ha continguda bona part de la memòria visual del segle XX. A part de les reproduccions fotogràfiques, l’exposició es complementa amb objectes personals d’Agustí Centelles.
Agustí Centelles (1909-1985) Memòries d’un fotògraf es podrà visitar els dijous i divendres, de 18.00 a 20.00h, i els dissabtes i diumenge, de 12.00 a 14.00h. Els dies 24 i 27 de març romandrà tancada.
Pioner del fotoperiodisme modern a Europa
Agustí Centelles (València, 1909) és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. Les seves imatges són de les més representatives de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front d’Aragó o l’estada als camps de refugiats republicans a la Catalunya Nord.
La seva formació va iniciar-se a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i la seva trajectòria professional a El Día Gráfico ia la galeria fotogràfica d’en Josep Badosa a Barcelona.
El 1931, el mateix any en què va poder fotografiar Francesc Macià proclamant la República Catalana, va deixar la feina per inscriure’s al servei militar. En tornar, va reprendre la fotografia i va treballar per La Vanguardia, La publicitat, L’Opinió, La Humanitat, Diario de Barcelona, La Rambla o Última Hora.
En plena Guerra Civil, va ser mobilitzat i destinat a la Unitat de Serveis Fotogràfics de l’Exèrcit Republicà a Lleida, retornant al cap d’uns mesos a la ciutat de Barcelona per fer-se càrrec de l’organització i direcció de l’arxiu fotogràfic de l’Exèrcit de Catalunya. El 1939 va rebre ordres d’evacuar la ciutat de Barcelona emportant-se amb ell els arxius fotogràfics de l’exèrcit.
El seu grau de compromís per la Segona República el va portar a l’exili, havent de travessar la frontera a peu, carregat amb una càmera, un equip de revelat i més de quatre mil negatius del seu arxiu personal sobre la Guerra Civil i la sublevació de Barcelona i del front d’Aragó.
La primavera de 1944, Centelles va aconseguir retornar a Barcelona, fundant un estudi com a negoci familiar. Després de la mort de Franco, retorna a Carcassona per recuperar els arxius que l’havien acompanyat durant l’exili. Posteriorment, va decidir publicar el seu material, produir exposicions i assistir a conferències.
El 1981 va ser nomenat membre d’honor de l’Associació de Fotògrafs de Premsa i Comunicació de Catalunya (AFPC) i el 1984 Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Un any després va morir a Barcelona deixant una interessant trajectòria i importants testimonis, tant escrits com fotogràfics, que ens ajuden a conèixer de manera més clara i propera els fets de la guerra i la vida a l’exili.
