El passat 3 de febrer es van complir 100 anys del naixement de l’artista martorellenc Jaume Amat i Bargués, impulsor de la tècnica dels esgrafiats a les façanes de casa nostra. El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) vol commemorar-ho amb diversos actes aquest any i convoca la ciutadania que pugui aportar informació i materials relacionats amb ell. Una exposició, un catàleg d’obres, un web i un taller d’esgrafiats són les principals idees de ‘L’Any Amat’.
El CEM treballa per recordar Jaume Amat, qui va ser membre fundador de l’entitat l’any 1972 i president des d’aleshores i fins a la seva mort, el 2003. Per això, durant tot el 2024 preveu la celebració de diversos actes commemoratius.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM, detalla que “l’objectiu més gran és fer una exposició, en coordinació amb Museus de Martorell, a La Caserna. Seria al darrer trimestre d’aquest any”. També preveu “la publicació d’una pàgina web dedicada a la seva persona i obra”, la celebració d’algun taller de producció i elaboració d’esgrafiats, i fer un catàleg de les seves obres”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
En l’organització de totes i cadascuna d’aquestes propostes, el CEM té clar que hi vol involucrar tothom qui el va conèixer o que disposa de material seu, sigui “un document, una fotografia, alguna obra encarregada, o també anècdotes o situacions compartides amb ell”. Mauri afegeix que “també ens agradaria fer recompte de les persones que vam ser alumnes seus a les classes particulars de dibuix que feia a casa seva”. Per tot plegat, posa a disposició un correu electrònic: intranetcem@gmail.com.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Una de les facetes que va fer més popular Jaume Amat a Martorell va ser l’elaboració d’esgrafiats a les façanes de les cases -tècnica de dibuix consistent a fer incisions sobre el cos de l’objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior, generant dibuixos i formes amb relleu-. Es calcula que n’hi ha “entre una vintena i una trentena” a Martorell.
Mauri creu que la realització d’algun taller o activitat que mostri com funciona aquesta tècnica decorativa a través de l’exposició podria ser un primer pas “per fer algun curs formatiu que la recuperi i la torni a introduir com a element decoratiu a les façanes”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Amat va néixer un 3 de febrer de 1924 al barri de Can Carreres. Poc després, la seva família es va traslladar al carrer de Sant Josep, al barri Rosanes, on va viure en dues cases diferents fins els darrers anys de la seva vida. L’esclat de la Guerra Civil quan era adolescent el va impedir accedir a la formació reglada en belles arts, i just l’any 1939 va començar a treballar a una fàbrica del mateix carrer de Sant Josep: ‘Les Tanques’, on feia motllos per a fer peces metàl·liques -era matricer-.
Des de principis dels anys 50, va sortir del camí de la fàbrica per dedicar-se de ple a la creació artística. Mauri indica que “quan deixa la fàbrica decideix anar-se’n a peu fins a Roma, cosa que va repetir l’any 1975”. El 1953, comença una activitat amb la que esdevé molt conegut: les classes de dibuix a casa seva. A més, es va involucrar amb el Patronat de la Cavalcada de Reis i amb el pessebrisme.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Jaume Amat mor l’octubre de 2003 als 79 anys d’edat, pocs mesos abans de l’exposició a l’Enrajolada que tenia programada el CEM per commemorar els seus 80 anys de vida. L’entitat patrimonialista també li va retut altres reconeixements, com ara posar el seu nom a l’espai d’interpretació de les excavacions i estudis sobre el priorat de Sant Genís de Rocafort, que es troben al primer pis de la Masia de Santa Margarida.
