Simiente, una novel·la de Francisco Marcos sobre la vida i rebel·lió d’un poble davant la infecunditat de les seves habitants, s’ha presentat aquest dijous a la Biblioteca Martorell. La presentació ha anat a càrrec de Benet Marcos, fill de l’autor, i ha comptat amb la presència del regidor de Serveis Urbans, Via Pública, Mobilitat i Afers Interdepartamentals, Lluís Esteve.
La darrera producció literària de Francisco Marcos, Simiente, desentranya jocs d’amor i d’existència. Està ambientada en un poble de Zamora, Plambero, un indret on les dones són infecundes a excepció d’una, que roman soltera. El poble, amb 41 habitants, s’està extingint i decideixen, doncs, demanar l’ajuda dels polítics de la comunitat perquè els enviïn dones fèrtils, però les coses no resulten com esperaven.
Ha explicat l’autor que Plambero “es queda adormit perquè la resta de pobles no tenen relació amb ell, la infecunditat de les seves fèmines sembla un mal diví o demoníac, els seus habitants es van quedant sols, amb l’única decisió de morir o seguir vivint”. Als habitants d’aquest poble “no els preocupa que els ésser humans es morin, ho tenen ben assumit, sinó que el poble desaparegui”. Els personatges intentaran salvar-lo amb enginy, tossudesa i una aproximació entre els móns de la vida, de la mort i de la bogeria. Per això, la novel·la és, segons l’autor, “un cant a la vida que predica la mort, una novel·la realista i idealista, on hi té molta importància la vessant psicològica”.
Marcos despulla línia a línia l’ànima dels personatges, malgrat reconèixer que no segueix una estructura definida en les seves publicacions, doncs parteix d’un punt però no sap com i quan hi arribarà. “L’estructura tancada que fan molts escriptors no m’agrada perquè m’obliga a tallar en un punt quelcom que ha de continuar perquè té força”, ha afirmat.
La presentació de l’acte ha anat a càrrec del seu fill, el martorellenc Benet Marcos, qui ha destacat de la bibliografia del seu pare la recerca del coneixement de l’ésser humà, l’evolució del seus personatges i la influència que els seus llibres han tingut en la seva vida personal.
Guanyador del Premi Vila
El novel·lista Francisco Marcos, nascut a Palacios del Arzobispo (Salamanca), escriu des de molt jove en diaris i revistes. Ja a la Universitat, on estudià Farmàcia, va dirigir dues revistes i va col·laborar amb articles, contes i treballs monogràfics. Dins de la seva obra literària destaquen Naturaleza, llibre de relats amb el què va guanyar, per unanimitat el 1990, el Premi Vila de Martorell. El 1992 publicà Échenle un capote al asunto, que rep els elogis de Miguel Delibes. El 1995 va escriure Amores peregrinos i el 1997 guanya el Premi Manuel Díaz Luis amb la novel·la El viejo y la tierra. L’any 2000 va quedar entre els finalistes del Premi Planeta amb l’obra 205. El 2006 publica la novel·la Adela y yo, assaig sobre l’obsessió. Viu entre Barcelona i Martorell, on dedica el seu temps a la creació literària i la professió farmacèutica, i forma part de jurats de poesia i novel·la.
