La reivindicació de l’art femení infravalorat a ‘De l’oblit a la revolta’

473
Inauguració exposició 'De l'oblit a la revolta'

Aquesta tarda s’ha donat el tret de sortida al programa d’activitats del Dia Internacional de les Dones, amb la inauguració de l’exposició De l’oblit a la revolta, al Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis. La mostra, comissariada per Fina Duran i Josep Maria Romero, té l’objectiu de rescatar de l’ostracisme les figures de dones artistes que han estat invisibilitzades o en segon pla, als circuits oficials de l’art, al llarg de la història. A més, a cada ciutat on s’exhibeix, l’exposició descobreix una d’aquestes dones oblidades, que en el cas de Martorell ha estat la figura de la ceramista Camila Aregall. La mostra ha estat produïda pel Museu d’Art de Cerdanyola, i ara itinera per distintes ciutats, a través del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així, la inauguració ha estat oficiada per l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, i el regidor de Cultura, Sergi Corral.

De l’oblit a la revolta té la finalitat de reivindicar les figures femenines dins del món de l’art, sovint dominat per noms masculins. Així, les artistes contemporànies Francesca Llopis, Txan Grau, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez, s’han relligat amb aquests substrats de creació menystinguda per apropiar-se del llegat de les artistes oblidades i revitalitzar-lo a través de la seva pròpia pràctica. Per fer-ho, a més, han pres com a fil conductor figures mitològiques femenines de deesses que també van estar relegades a segon pla amb rols secundaris respecte als grans herois i deus olímpics masculins.

Altra de les peculiaritats d’aquesta exposició és que, en tant de ser itinerant, a cada ciutat on s’estableix, s’afegeix el descobriment d’una artista oblidada o poc reconeguda en la història de l’art. A l’inici constava de 5 obres, i ara, amb aquesta última incorporació martorellenca, la mostra ja en suma 9. En el cas de Martorell, s’ha afegit la figura de la ceramista Camila Aregall, en diàleg amb l’artista contemporània Olga Angusto Muxart, filla de Paulina Muxart, i neta del pintor i Fill Predilecte de Martorell, Jaume Muxart.

El resultat d’aquesta fusió entre l’artista històrica i la contemporània, ha estat “unes joies que parlen de la transformació de Camila des del món de la moda, fins al de la ceràmica, unes arracades amb textura de teixit, i unes segones, que incorporen color. Això vol fer referència a la seva història, que tal com vaig saber a partir dels arxius i parlant amb la família, ella era modista i després va voler estudiar ceràmica, fins que es va muntar el seu taller i es va especialitzar en la recerca d’esmalts. Jo m’he enfocat en aquesta faceta seva de laboratori, d’investigadora, i de creació de color. Així, els materials que es fan servir són elements químics que al forn reaccionen i formen el color”, ha afirmat Olga Angusto Muxart.

Olga Angusto Muxart, artista de la mostra 'De l'oblit a la revolta'

Segons explica el co-comissari Josep Maria Romero, la mostra pretén fer “un diàleg entre les dones silenciades, que es recuperen des de la perspectiva de la història de l’art, i també de memòria democràtica, amb les artistes actuals. La major part d’aquestes dones van viure durant l’època de la República, amb certes oportunitats que es van veure absolutament truncades amb l’arribada de dictadura”.

“La recuperació de totes aquestes dones es fa a través d’una recerca a cada indret on itinera l’exposició, en què s’investiga una artista que es va expressar amb un gènere artístic diferent, algunes vegades molt poc reconegut. Per una banda, es fa un reconeixement a escala històrica, amb la profundització en la seva vida, que representa milers de vides més, i, per l’altra, a partir de la mediació d’artistes contemporànies actuals”.

Josep Maria Romero, co-comissari

Tal com ha explicat Fina Duran, també co-comissària de la mostra, “hem intentat que hi hagués l’expressió de diferents llenguatges artístics, hi ha instal·lacions de la Marta Ximénez, hi ha fotografia, vídeo, ceràmica, joieria. A més, també hem volgut donar una visió àmplia de totes aquestes dones que no es van poder expressar pel fet de ser-ho, mitjançant, per exemple, una ramellera de la Francesca Riu, que fa homenatge a les dones que van estar cremades a la foguera, o amb l’obra de la Ramona Alemany, que va fer espardenyes i va ser modista”.

“El que volem és canviar el cànon en què han estat jutjades, que sempre ha estat heteropatriarcal, per poder reivindicar quin va ser el paper que van tenir aquestes dones importants en el món de l’art. Totes elles són models, modistes, ceramistes… algunes d’aquestes arts considerades menors, però que són fonamentals”.

Josep Maria Romero i Fina Duran, comissaris

Per la seva banda, Àngels Bou, filla de Camila Aregall, l’artista oblidada recuperada a l’exposició, també hi ha assistit a la inauguració, i l’ha descrit com “una persona inquieta que sempre va tenir curiositat per aprendre, dintre de les seves possibilitats. Així, va haver-hi un moment que es va apuntar a aprendre ceràmica a Barcelona, li va agradar molt i va continuar fins que van muntar un taller”.

“La que hem escollit és una peça simbòlica en què jo veig un cos de dona com a símbol de la feminitat, però que no relaxa, sinó que fa patir. La meva mare, tenint en compte el marc històric del seu temps, sempre va ser una dona que reivindicava el seu lloc al món, i el fet que s’exposi en aquesta mostra m’omple d’orgull. A més, aquest mes la meva mare faria anys i això ho considero un regal d’aniversari, si ella ho hagués vist, estaria molt orgullosa i molt contenta”.

Àngels Bou, filla de Camila Aregall

Així, l’exposició recupera la pintora tèxtil, Josefa González, a través de la deessa Metis redescoberta per la il·lustradora feminista Ivonne Navarro; la pintora Maria Lluïsa Malibran, a través d’Hècate, remirada per l’artista visual actual Fionna Morrison; Magdalena Mañosa, com a representant de les dones dels tallers artístics Lena, vista des de les Coreutes, amb els ulls de l’artista plàstica, il·lustradora i escultora Marga Ximenez; la model de pintura i escultura, Mercè Gallen, a través de la musa de la història pels grecs, Clio, per l’artista visual multidisciplinària Francesca Llopis; i la muntadora de cinema Elena Jaumandreu a partir de la deessa Demèter, per la il·lustradora Txan grau.

Els déus es van preocupar de ser més preponderants. I elles van ser llavor d’aquesta genealogia femenina i també feminista. Hècate sabia que no hi ha una visió única del món i el seu lloc natural eren les cruïlles. Les Coreutes se solidaritzaven amb les actrius de les tragèdies i els guardaven els secrets. Clio era el filtre del que passava i del que no a la història. Demèter tenia cura de la Terra com si fos el seu propi cos, un cos travessat de ferides. I Metis exemplifica com cap altra que el masclisme és una combinació fatal entre poder, control i ignorància: Zeus la va convertir en una gota d’aigua per poder-se-la empassar i així integrar dins seu les seves virtuts, d’entre les quals la saviesa.

De l’oblit a la revolta es podrà visitar fins al 23 de juny de 2024. L’horari d’obertura durant els mesos de març, abril i maig és dijous i divendres, de 17.00 a 20.00h; dissabtes, diumenges i festius, de 10.30 a 14.00h. Durant el mes de juny es podrà visitar dijous i divendres, de 17.30 a 20.30h; dissabtes, diumenges i festius, de 10.30 a 14.00h. Del 28 al 31 de març romandrà tancada.