“El pas a les energies renovables no és una opció, sinó una necessitat imperant”. “Amb el ritme actual, els combustibles fòssils s’acabaran l’any 2060”. Així ho ha afirmat l’enginyer i president del Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES), Carles Riba, al debat sobre energia i sostenibilitat, organitzat pel Fòrum Social del Baix Llobregat, que ha tingut lloc avui a El Círcol. Hi ha intervingut el primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i els delegats de CCOO i UGT a Inovyn Solvay, Raúl Martínez i José Antonio Martínez.
Els recursos naturals són generosos, però finits. La meitat de les reserves mundials són de carbó, el combustible fòssil més contaminant (51%), seguit del petroli (23%), el gas natural (19%) i l’urani (7%). “Els combustibles fòssils són el 80% de la nostra base energètica mundial i tenen una base esgotable en poques dècades, si no canviem els comportaments”, ha advertit Carles Riba.
La crisi de 2008, segons l’enginyer, amaga una altra crisi: “la fi del creixement malbaratador del sistema econòmic actual que ja no pot continuar més a causa dels límits dels recursos fòssils”. L’inici del declivi de recursos energètics posa en risc aspectes fonamentals de la nostra existència i “les elits dirigents mundials no tenen resposta a aquests reptes”.
Transició Energètica
Per Riba, és necessari difondre les veritables causes de la crisi i “despertar la consciència que estem davant d’un canvi de paradigma, on la clau de volta serà la Transició Energètica” vers fonts d’energia renovables en el termini de poc més d’una generació i que afectarà tots els àmbits tecnològics, socials, polítics i culturals. Les accions s’han d’orientar a l’estalvi energètic, tot reaprenent el valor dels recursos, i la substitució progressiva dels recursos energètics no renovables per renovables.
Compromís local amb el canvi de paradigma
El primer tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient, Adolf Bargués, ha fet incidència en la necessitat d’impulsar, també des de l’administració local, accions que afavoreixin el pas a les energies renovables. “Els costos energètics actuals afecten les famílies però també el nostre teixit productiu, eminentment industrial”. “El risc d’exclusió social i de pèrdua de llocs de treball fa que ens veiem desbordats”. “En el primer any de convocatòria, l’Ajuntament de Martorell ha destinat 560.000 euros en polítiques d’emergència energètica per tal d’ajudar unes 400 llars a pagar els subministraments; un 4% de les famílies del municipi necessiten ajuts energètics”, ha dit.
Renovació dels processos productius
Els delegats de CCOO i UGT a Inovyn Solvay, Raúl Martínez i José Antonio Martínez, han reconegut certa preocupació per la qüestió energètica que podria afectar la indústria química, “un dels sectors d’ocupació més estable”, segona Raúl Matínez (CCOO), qui ha reclamat un canvi en el model productiu per tal d’abaratir costos energètics. “L’empresa produeix PVC a través d’electròlisi de mercuri, restem pendents de fer una reconversió per canviar el procés de fabricació del plàstic amb tecnologia de membrana, la qual cosa permetria un estalvi energètic del 30%”, ha assegurat. Entre d’altres factors, és necessària una estabilitat energètica i una visió de continuïtat per a que l’empresa realitzi les inversions econòmiques pertinents.
